EL PARAL·LEL EXISTEIX: FUN HOME, AL CONDAL

Més d'una vegada he perdut temps i esforços en explicar que el Paral·lel, que no pot ser el que havia estat, encara menys quan allò que havia estat compta amb una mitificació intensiva i recurrent, és avui un indret a tenir molt en compte, pel que fa a l'oferta teatral que aplega. És l'únic lloc de la ciutat on, en molt poc espai, s'apleguen uns quants teatres en actiu, que malden per oferir propostes diverses i actuals. Potser per a valorar el present haurem d'esperar al futur, si es que encara som vius, vaja.

Aquests dies, en un intent de renovació de repertori, el Condal inicia una nova etapa com Onyric, de la mà del polifacètic Daniel Anglès. I ho fa amb un musical diferent, Fun Home, una obra que ha tingut un gran èxit a Londres i Broadway, per la posada en escena de la qual s'ha comptat amb un equip de gran categoria. A més a més, la proposta s'arrodoneix amb un munt d'activitats paral·leles, molt interessants.

Més enllà del tema escènic, l'estrena de Fun Home potser contribuirà a difondre la gran personalitat de l'autora del còmic en el qual es basa aquest musical, Alison Bechdel. Bechdel ha basat les seves tires còmiques i els seus llibres en la seva vida i la seva experiència personal. Aquí, amb això del còmic, hem patit, com amb gairebé tot, alts i baixos. Molts bons dibuixants i creadors d'historietes han hagut de guillar o de dedicar-se a un munt de coses diverses, per fer calaix. Però això passa amb moltes professions, què hi farem.

Alison Bechdel, lesbiana, és una dona intel·ligent i conscient d'un món en el qual la política incideix molt a fons en la vida quotidiana. L'homosexualitat, afortunadament, es contempla avui amb una altra mirada però diria que en el cas de les lesbianes els tòpics són encara més recurrents i resistents que no pas en el món masculí. Com en tants casos, el cinema té la seva part de culpa. 

El lesbianisme es contemplava amb una mena de perversió des del món heterosexual i en la majoria de les pelis agosarades que anàvem a veure a Perpinyà, dedicades, sobre tot, als senyors, solien sortir suposades lesbianes de bandera, tirant a Loni Anderson, res a veure amb l'austera Bechdel, fent numerets per tal d'animar els cavallers reprimits i heterosexuals.

Bechdel ha anat conformant una obra amb un gran component autobiogràfic, inspirat en a seva família. Les famílies no són felices o infelices, en general, en això Tolstoi va anar errat, tot i que la seva frase brillant ha fet fortuna i ja és aquesta una mena de frase habitual en les citacions que volen semblar cultes. Les families són de tot una mica, depèn del moment i de les circumstàncies. 

El còmic de Bechdel que és al darrere del musical porta per títol Fun Home. Una família tragicòmica. I es que els Bechdel, malgrat els seus secrets, els seus mals rotllos i la resta, s'estimen i viuen moments tendres i amables. L'evocació d'aquest pare de final tràgic, turmentat per la seva doble vida, sembla haver passat a la història. Però... és així? 

Bechdel ha criticat el masclisme, en general, i va dedicar un volum a la seva soferta i intel·ligent mare. El contingut d'una de les seves tires còmiques va inspirar el Test de Bechdel, ja que un dels personatges femenins explica que tan sols accedeix a veure una peli si aquesta compleix les següents condicions:

1) A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins.
2) Aquests personatges han de parlar l'una amb l'altra en algun moment.

3) La seva conversa ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home. Aquesta regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home (per exemple, dues germanes parlen sobre el seu pare). Una variant del test exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom.

Pot semblar una cosa senzilla o banal, aquest test, però resulta sorprenent comprovar com moltes pel·lícules actuals no passen la prova. I cal tenir en compte que si s'aplica el test als personatges masculins es compleixen les exigències en gairebé tots els films del passat i del present. Ai, les dones de totes les tendències sexuals encara hem de patir força, em temo. 

Ressenya a Llegir en cas d'incendi.