El panorama polític d'aquests darrers dies, després d'un atac massa llarg de cofoisme, una característica del tarannà català que jo afegeixo sempre al seny i la rauxa, ha fet que em vingués al cap un fragment del final del llibre El senyor de les mosques, quan l'oficial del vaixell recull els nois els diu, més o menys:
-Em sembla que per ser anglesos... tots sou anglesos, oi?... no oferiu un espectacle gaire brillant, com si diguéssim.
-Ho vam fer bé al principi -va dir Ralph- abans de que les coses...
Es va aturar:
-Estàvem tots junts, aleshores...
L'oficial va assentir, amb amabilitat.
-Ja ho sé. Com bons anglesos...
(...)
Ralph ha perdut la innocència i plora, amb gran tristor, davant de les runes de l'illa. També els altres nois ploren. I l'oficial se sent commogut i incòmode i desvia la mirada.
2 comentaris:
Mes que el senyor de les mosques, aqui podriem parlar de les mosques colloneres.
i tant
Publica un comentari a l'entrada