ABSÈNCIES, IGNORÀNCIES, OBLITS I CANÇONS

L'absent

Qu'elle est lourde à porter l'absence de l'ami,
L'ami qui tous les soirs venait à cette table
Et qui ne viendra plus, la mort est misérable,
Qui poignarde le coeur et qui te déconstruit.

Il avait dit un jour : "Lorsque je partirai
Pour les lointains pays au-delà de la terre,
Vous ne pleurerez pas, vous lèverez vos verres
Et vous boirez pour moi à mon éternité."

Dans le creux de mes nuits, pourtant, je voudrais bien
Boire à son souvenir pour lui rester fidèle,
Mais j'ai trop de chagrin et sa voix qui m'appelle
Se plante comme un clou dans le creux de ma main.

Alors je reste là au bord de mon passé,
Silencieux et vaincu, pendant que sa voix passe
Et j'écoute la vie s'installer à sa place,
Sa place qui pourtant demeure abandonnée.

La vie de chaque jour aux minuscules joies
Veut remplir à tout prix le vide de l'absence
Mais elle ne pourra pas, avec ses manigances,
Me prendre mon ami pour la seconde fois.

Qu'elle est lourde à porter l'absence de l'ami.
Qu'elle est lourde à porter l'absence de l'ami !

Paroles: Louis Amade. Musique: Gilbert Bécaud 1960

A l'enllaç del meu blog al facebook el periodista i  actor Enric Cusí comenta que una cançó molt bonica de Bécaud, L'absent, també titolada L'absence de l'ami, amb lletra de Louis Amade, estava dedicada a Melcior Font, amic del poeta. Enric Cusí és un pou de  ciència pel que fa a la cançó francesa i tot que el seu inoblidable programa sobre el gènere hagi desaparegut de les ràdios convencionals, ja que som en un país amarat d'estranyes mesquineses i oblits, es pot continuar subscrit de forma  virtual a l'imprescindible Boulevard.  La informació sobre Melcior Font i aquesta cançó, que em facilita Cusí, prové del diari Avui, d'un article escrit per Carles Sentís, sobre la cançó francesa i Bécaud, de l'any 1992.

No sabia gairebé res, fins avui, sobre Louis Amade. Els lletristes i els músics rauen sovint en un cert anonimat quan els seus textos i melodies els interpreta i popularitza gent molt coneguda. Bécaud tenia un munt de poetes de pes que li escrivien lletres, paroliers, els quals, com sol passar, han estat més oblidats que el cantant. Malauradament no se solen citar aquestes autories, amb poques excepcions. Ara fa uns anys que em fixo en això dels autors de les lletres i músiques, quan cito alguna cançó, però no sempre son fàcils d'esbrinar.

Louis Amade va ser un poeta nord-català -o francès- amb una singular doble vida, era prefecte de policia i poeta. El pare d'Amade ja era escriptor, formava part d'un grup de poetes  dedicats a reivindicar el provençal i també escrivia en català. França va ser hàbil i eficaç a l'hora  d'afrancesar el país i Louis Amade va escriure en francès i va ser molt francès. Va ingressar en el cos de policia i fou agregat al prefecte de l'Erau. L'any 1947 es va instal·lar a París i va arribar a ser conseller tècnic del prefecte de la policia parisenca. 

A França no tenen tantes manies com nosaltres a l'hora de valorar la seva gent, pensi com pensi i hagi pensat com hagi pensat, aquest tarannà pot tenir les seves ombres i exageracions però,  de cara a la convivència col·lectiva,  crec, hores d'ara, que resulta més saludable que no pas les dèries i misèries nostrades, a l'hora de recuperar passats que no ens abelleixen.  Aquí, sovint  de forma contradictòria i poc fonamentada, quan cites les virtuts d'algú sempre hi ha qui et recorda que escrivia en castellà, que va ser franquista, que és de dretes o que tenia derives neoliberals. Si els pecats tiren a allò que en diem l'esquerra és més fàcil fer passar bou per bèstia grossa. Aquesta mena de coses es palesen en temes concrets, com ara els canvis en els noms dels carrers i places, per exemple.

Amade va escriure lletres per a molts cantants, els més coneguts Edith Piaf i Gilbert Bécaud.Va ser Piaf qui li va presentar Bécaud. Una de les cançons més conegudes amb lletra d'Amade és aquella de l'important c'est la rose... No tan sols va escriure lletres per Piaf i Bécaud sinó també per Georges Guétary, Tino Rossi, Les Compagnons de la Chanson, Yves Montand, Luis Mariano, François Deguelt, Line Renaud, Charles Dumont, Édith Piaf, Franck Fernandel, Pascal Danel, Richard Anthony, Alain Barrière, Michel Delpech, Mireille Mathieu, Sacha Distel, Serge Reggiani, Linda De Suza o Rika Zaraï.

Carles Sentís, un personatge controvertit, amb una llarga vida, va ser, ho hem de reconèixer, un home amb grans coneixements, bona memòria i una cultura envejable. Va viure molts anys i es va poder reinventar. Va ser un dels factòtums del retorn de Tarradellas. Coneixia i apreciava molt Melcior Font, el qual menciona sovint en molts dels seus articles a La Vanguardia i a l'antic Avui. L'hemeroteca de l'Avui es pot consultar però no és massa àgil. A l'article que menciona Enric Cusí, Sentís es plany de que no  es  recordi que la lletra de L'absent va ser dedicada a Font, amic d'Amade. Sorprèn comprovar la molta gent que va conèixer Melcior Font i el va apreciar de veritat i va lamentar la seva prematura mort. 

Louis Amade no és gaire conegut entre nosaltres però per diferents publicacions franceses es poden trobar referències a la seva doble vida, de policia i  de parolier. Dono gràcies a l'atzarós destí que m'ha permès conèixer les  meravelles d'internet i poder tafanejar des de casa, i amb la bata posada, sobre tota mena de fets i personatges els quals mai no hauria conegut, de no ser per la tecnologia del present.