PATRONATGES RESISTENTS

Sant Antoni i el dimoni,
jugaven al trenta-u.
El dimoni en va fer trenta,
sant Antoni, trenta-u...

Avui és Sant Antoni Abat, un sant resistent als canvis en els costums. De la benedicció de les cavalleries, imprescindibles en temps dels nostres avantpassats, s'ha passat a beneir els animalons, gossos i gats sobretot, reconvertits avui en mascotes. 

La setmana en la qual se celebra Sant Antoni té fama de ser la més freda de l'any però no sempre és així, hi ha anys en els quals pel febrer o el març fa dies més freds i tot. Aquesta setmana es coneix com la dels barbuts, pel fet que la comparteixen tres sants els quals, segons tradició, duien barba. La veritat és que el més famós és Sant Antoni i els altres dos, Pau Ermità i Sant Maur. Pel que fa a aquest darrer, cal remarcar que la majoria de representacions seves ens el mostren sense barba, més aviat. En aquesta setmana freda s'hi han inclòs sovint Sant Vicenç i Sant Fructuós.

Sant Antoni s'ha fet popular per dos motius: el seu patronatge, assumit pels carreters, un ofici avui desaparegut però que havia propiciat una festa molt lluïda i que encara se celebra amb això dels Tres Tombs, i les temptacions amb les quals el va turmentar el Maligne. Temptacions lligades a l'afany de diner i poder i al sexe, cosa que resultava una excusa més per incloure senyores nues i de bon veure en els quadres pertinents.

No sé que hi hagi cap santa coneguda la qual el dimoni turmentés amb temptacions semblants. Ni amb això de l'afany de poder ni amb l'aparició de senyors ben plantats i sense roba, la veritat. Una discriminació més, tan demoníaca com es vulgui, però discriminació, al capdavall. Mai no es plantejava si les senyores, encara que fossin dimonis en forma humana, sentien cap atracció pel denerit i sant ermità. Segons una cançó popular, que té moltes variants, Sant Antoni i el dimoni jugaven a cartes, al trenta-u, i, és clar, va guanyar el sant. 

La desfilada dels Tres Tombs no se celebra a tot arreu en el mateix dia. Una mica com passava amb les processons de Corpus, els pobles i barris en feien celebracions esglaonades per tal que la gent pogués anar aquí i a allà, a desfilar. Això de desfilar amb qualsevol motiu és una constant, en la història de la Humanitat. Uns desfilen i uns altres contemplen i xalen, així és la vida. El motiu pot ser laic o religiós, segons el moment i les possibilitats. Les desfilades no sempre són festives, els antics enterraments de gent d'upa eren tot un espectacle.

Per Sant Antoni fan festa major al barri del costat de casa. Fins i tot mantenen un envelat, tot un mèrit, considerant l'època. Aquestes festes animen els dies freds i una mica tristos que segueixen el cicle nadalenc. Sant Antoni anava acompanyat d'un porc, alguns diuen que era femella, però no sé si avui acceptaríem porc com animal de companyia, tot i que hi ha qui diu que aquests animalons, que ens cruspim sense manies, són molt intel·ligents i, els seus òrgans, molt semblants als nostres. En tot cas la relació amb els animals ha entrat avui en un debat sense solució immediata, complex i que em temo que no podrem resoldre mai al gust de tothom. 

En tot cas, Sant Antoni no en té la culpa. El porc és un animal mitològicament contradictori, dir-te els noms del porc volia dir que t'havien amollat tota mena de penjaments i córrer com el porc de Sant Antoni era una cosa molt mal vista, sobretot si les afeccionades a córrer eren les noies, ep. També deien que a cada porc li arribava el seu Sant Martí, la data de matar-lo, però avui ja no es maten de forma pública per Sant Martí i molts porcs metafòrics no han tingut cap Sant Martí notable. 

Un poema terrible de Brossa, que canta en català Miguel Poveda,  Final, fa referència a la mort, injusta per plàcida, del nostre dictador hispànic, el més vell d'Europa:

Glòria del bunyol,/ ha mort el dictador més vell d’Europa./Una abraçada, amor, i alcem la copa!

La tradició del porc de Sant Antoni té variants diferents i tan sols trobem aquest element en algunes representacions iconogràfiques occidentals. La narració més popular explica que Sant Antoni va guarir l'animaló, el qual va decidir acompanyar-lo per sempre més. De fet, a la cova on feia vida d'eremita no acostuma a haver-hi cap porc, no vull ser malpensada, ep. No crec pas que se'l cruspís en un moment de defalliment. 

En tot cas, avui podem menjar tortell de massapà amb sorpresa i gaudir de les temptacions d'en Banyeta sense prejudicis. Dissabte es podrà contemplar la desfilada tradicional del barri de Sant Antoni que ara arriba fins al centre de la ciutat. Aquestes desfilades, com les Fires Medievals, ja son activitats prefabricades, els carros son elements de museu i la gent va disfressada del que calgui. Però la tradició és la tradició, per sorprenents i raretes que avui ens sonin les narracions sobre sants, ermitans, porcs, dimonis i miracles. I cal conservar-la, ep.