PÀGINES VISCUDES O LLEGIDES SOBRE EXCESSOS NO COMPROVATS

Una dèria humana recurrent és afirmar que avui hi ha coses que es passen de rosca. Sempre hi ha un mon feliç antic on molts aspectes del capteniment humà eren com havien de ser. En ocasions tot plegat no passa d'una opinió amollada davant la taula d'una cafeteria, en d'altres les coses venen avalades per suposats experts en el que sigui.

No fa gaires dies algú em va preguntar sobre això del llenguatge no sexista i els límits ridículs als quals s'ha arribat, cosa que en determinades circumstàncies pot ser certa. Ningú no semblava escandalitzar-se ni qüestionar el llenguatge aclaparadorament masclista d'altres temps, no tan llunyans. El fet és que hi ha llibres publicats i poc llegits sobre mètodes diversos per tal d'assolir un llenguatge, escrit i parlat, que no sigui sexista i que no grinyoli. En això crec que han de mirar de treballar les escriptores -i escriptors- i que amb el temps s'arribarà a un consens assumit i normalitzat. 

Fa menys dies encara algú, un senyor, em va comentar l'excés de feminisme que sura per tot arreu i com n'és d'absurd que calgui buscar dones per a tot, valguin o no valguin. En concret, parlàvem sobre pregons de Festa Major.  Se suposa que aquestes dones que es busquen no es trien pels mèrits sinó perquè son dones i així es queda bé amb les tendències. Se suposa, és clar, que el gran nombre d'homes que ho feien gairebé tot, no fa gaire temps, tenien tots ells mèrits reconeguts que ningú no posa en dubte. Se suposa que seria absurd decretar que premis com el d'Honor, el Nobel o el que sigui, donessin d'ara en endavant tots els premis a dones, dones amb mèrits, que n'hi ha unes quantes, fins que no s'assolís una paritat acceptable. No es qüestiona l'absurd del passat ni es va qüestionar mai, en el passat, és clar.

Es fan moltes afirmacions sobre aspectes lligats a la llibertat actual, així hi ha qui creu que abans no mataven dones, quan, consultant hemeroteques, es pot comprovar que se'n mataven, i més que no pas ara. La literatura i la música cantada son plenes de casos criminals d'aquests que avui serien violència de gènere. O que el nombre d'homosexuals ha augmentat de forma exponencial a causa del llibertinatge, que, com va escriure Perich, era llibertat espanyola. S'obvia que era impossible, i ho és encara en alguns indrets del mon mundial, per a la gent de tendències sexuals no ortodoxes, sobreviure de forma oberta i lliure en una societat encotillada i repressora. Tan sols cal pensar en com es vivia un embaràs fora del matrimoni, encara durant la meva joventut, o com s'amagaven els fills il·legítims. 

Desmentir tòpics és una feina feixuga, espinosa i inútil. Hi ha gent que no té ni idea de què es fa a l'escola avui, més enllà de si té un fill o filla en edat escolar, i m'assegura que no s'ensenya això o allò o que no es fa un ensenyament acurat i científic. Les afirmacions no acostumen a venir avalades per estudis aprofundits, ni tan sols per les estadístiques habituals, tot i que aquests mètodes es poden manipular si cal i acostuma a sortir allò que ha de sortir. Procedeixen de la intuïció i els tòpics arrelats. Sobre l'escola, hi ha qui diu que l'excés d'immigrants fa baixar el nivell, i sembla que això ja passa al parvulari. Sobre els immigrants es diuen un munt de bajanades de tot tipus.

En el fons tots caiem en algun moment en afirmar coses no comprovades, perquè ens sembla que són així, i partim de la nostra pròpia experiència, la gent que ens envolta, els fills, els amics, la televisió, un viatget, un fet puntual i desagradable. Visc en un barri que sempre ha tingut fama d'insegur i xaró, quan una cosa passa als seus carrers provoca més condemnes que no pas si passa a Pedralbes o a l'Eixample, i si el protagonista del delicte és de fora també provoca més inquietud que si es tracta del nebot de la Ramoneta, que va tenir males companyies i un excés de sobreprotecció quan era petit. Odia el delicte i compadeix el delinqüent, sempre que sigui de la teva comunitat, ep.

Tot plegat, és clar, és por de viure, inseguretat, lligada al fet del nostre breu pas pel mon i al temor de què les nostres conviccions puguin trontollar. En el fons, és una de les moltes raons per les quals, aquí i allà, la gent s'agafa a ferros roents, com ara aquests partits d'extrema dreta amb rostre suposadament humà, que van proliferant i xuclant vots temorencs o nostàlgics.  Malgrat tot, pel que fa als drets individuals, al menys, s'ha millorat força i cal recordar-ho de tant en tant i deixar-ne constància.