Ja és ben surrealista que una matança mítica, de criatures molt petites, hagi generat una celebració en la qual estava permès fer bromes diverses i penjar llufes a dojo. Avui aquelles bromes d'ahir han anat de baixa, es veuen poques llufes penjades i ni tan sols els diaris estan d'humor per fer gracietes. Les bromes fan molta gràcia a qui les fa i molt poca a les víctimes tot i que, sovint, es fa el paperot, quan et prenen el pèl, per tal de no semblar que tens mal caràcter i una gran manca de sentit de l'humor.
Moltes bromes d'abans avui es considerarien bullyng, mobbing i d'altres anglicismes inquietants. M'havien explicat, els grans del meu temps jove, bromes molt dures i pocasoltes, cruels i perverses, i s'hi feien un tip de riure, constatant obvietats indiscutibles -segons ells-, com ara que el passat era més divertit i més innocent. A la meva mare, encara jove, un any, tal dia com avui, algun brètol li va penjar al darrere un cartell que deia se alquila. Es va enfadar molt, a mi em feia riure veure-la tan empipada.
Una vegada, a l'escola, em van penjar un ruc de paper al darrere i vaig anar amb allò penjat mentre tothom reia i no se sabia de què. No em va saber tan de greu la broma com que amigues que jo considerava sinceres participessin de la gresca i no m'avisessin. Les traïcions son molt doloroses, i, en determinades edats, fan molt de mal. Al despatx on vaig treballar s'havien fet innocentades a dojo, així com novatades als aprenents, però tot allò ja era una mica decadent en els meus temps.
El sentit de l'humor és una cosa molt personal, de vegades, fent broma del que sigui, podem ferir sensibilitats i no sempre es capta l'humor d'un altre. El millor sentit de l'humor va lligat a una certa quantitat d'intel·ligència pràctica. Hi ha gent que té poc sentit de l'humor, en general, i no capta les ironies, de vegades he explicat alguna cosa en broma i hi ha qui s'ha pensat que ho deia seriosament. Per això es pot fer broma amb la gent que sap seguir-la i que té una certa connexió amb nosaltres. La ironia, en ocasions, degenera en sarcasme i tot plegat ens situa en terrenys complicats i relliscosos.
Com que, en general, tenim sovint una necessitat de no prendre'ns la vida massa seriosament, la broma i l'humor, ni que siguin sense malícia, son gairebé una necessitat vital per a la supervivència. El millor és no allargar massa la broma i evitar allò de tots contra un, aquelles bromes col·lectives que compten amb víctimes propiciatòries, amb l'ase dels cops, vaja. Abans era habitual que la gent gran fes bromes als infants, rient de la seva innocència. I que els infants més grans en fessin als petits. De vegades no és fàcil controlar la nostra tendència malèvola a riure'ns en excés dels altres o d'alguns altres.
Una professora de pintura molt bona que he tingut explicava en una ocasió que no li feien cap gràcia les caricatures i que, en general, no feien gràcia a ningú, ja que accentuen els defectes físics i psíquics de cadascú. Hi ha qui pensa el mateix sobre les paròdies i imitacions, no sempre fan gràcia al parodiat, tot i que s'ho prengui esportivament i faci el paperot. Hi ha qui riu molt dels altres però no suporta que es fiquin amb ell.
Fa anys, a les papereries i botigues del barri, venien moltes coses per fer broma, bombes fètides, una cosa que feia que tinguessis fred o calor, i d'altres galindaines, com ara falses taques de tinta, les quals, en una època en la qual s'escrivia amb tinta i plumilla, feien molta angúnia. Les bromes pesades han generat literatura i cinema, com ara la broma que li fan a la senyoreta de Trévelez, història versionada més endavant a l'excel·lent Calle Mayor. Kundera té un llibre que es diu La broma al protagonista del qual, a causa d'una broma innocent en una postal, se li complica la vida, en aquell mon ranci i tancat del comunisme estatalitzat. Les dictadures tenen poca corretja per a les bromes però en temps difícils sorgeix un humor subliminal molt particular i ple de matisos. Abans eren habituals els acudits sobre homosexuals, negres, sords, muts, cecs, coixos, dones lletges i coses així, a més a més dels lligats a tòpics geogràfics, identitaris, vaja. Avui hem millorat o així m'ho sembla, en el tema del respecte a la gent, sigui com sigui. Al menys, de cara a la galeria.
Avui corren molts acudits d'aquests amb dibuixos o muntatges fotogràfics que fan broma sobre polítics diversos. Quan son de gent que no és de la nostra ideologia ens hi fem un tip de riure però si fan broma pesada dels nostres ho trobem de molt mal gust. En tot cas, ja s'ha acabat el dia dels Innocents, i demà serà un altre dia. Poca broma.
4 comentaris:
El curiós és que Herodes no hi té res a veure amb tot aixó va morir 4 anys abans de que naixes Jesús. El problema es que a banda de perdre la innocència d'unes bromes gens innocents, ara el dia dels innocents es cada dia de l'any.
De fet, Francesc, en la història de Jesús, començant per la seva mateixa figura, no hi ha res de cert, com en tantes altres coses, malgrat que hagi tingut èxit mediàtic durant segles. Una cosa son la tradició i la llegenda religiosa -convertida en dogma quan convé- i l'altra, la realitat. No és l'únic cas, els temes històrics, en general, son tot, més o menys, mentida, i, en tot cas, no es poden tenir certeses sinó tan sols alguna aproximació consultant fonts diverses.
Si no sabem la història certa, ni tan sols, de les nostres famílies!!!
Mai he estat partidari de les bromes, ni les de bon gust ni les altres, que haver-les "haylas".
Suposo que a mesura que ha anat passant el temps les innocentades de les llufas han perdut vigència; les persones no estan per la labor i els nens, que es a qui els agradava gastar aquest tipus de bromes, estan condicionats a les noves tecnologies que no té res a veure amb un ninote decadent penjat a l'esquena.
Com tot, tot canvia i res roman.
Si comentar que hi ha ocasions que les notícies semblen creació per als Innocents, com aquesta del conductor que seguint el GPS va entrar per la boca del metre.
D'altra banda, desitjar que acabin aquestes festes que ja s'allarguen en excés i que em fan recordar a un Testimoni de Jehová que vaig conèixer fa temps, que es queixava de les mateixes però que desitjava cobrar la paga doble de Nadal perquè li pertanyia. I aquesta no és una innocentada, que consti.
Salut
Miquel, les festes nadalenques son ambivalents i es viuen de forma diferent amb el pas dels anys.Tenen un excés de mitologia al damunt. Sobre bromes, tot canvia, i el sentit de l'humor, també. No crec que el passat fos millor, era tan sols, com el títol d'un programa de ràdio, 'anterior'.
Publica un comentari a l'entrada