No tan llarga com en èpoques passades, amb les limitacions que assenyalen les circumstàncies, ha tornat la Fira del Llibre d'ocasió, antic i, avui, també modern, car ja fa anys que es troben ocasions per estrenar. Tinc devoció per aquesta fira, em sabria greu que fes moixoni o que canviés d'ubicació. Els rètols de les parades m'evoquen llibreries mítiques i aquesta època de l'any és molt adient per a fer una passejadeta, badar i, també, comprar.
Segurament no es venen molts llibres, en el present, però hi havia força públic, és clar que és diumenge, m'hi he trobat molta gent. Així que hi tornaré un altre dia, en aquest temps en el qual ens aconsellen no apilotonar-nos. S'hi podrà anar fins al 4 d'octubre, tot passa de pressa i quans n'adonem ja no hi som a temps, en això de la Fira i en tantes altres coses que se'ns escapen.
Avui el mercat online ofereix moltes possibilitats, però a aquesta fira i als encants dels llibres de Sant Antoni on, per cert, avui també hi havia molta gent, ja hi vas més aviat a descobrir, a trobar llibres inesperats o que els llibres et trobin a tu, més aviat. Fa molt anys, quan jo tenia poques possibilitats de gastar excessivament, em vaig comprar un bonic llibret enquadernat, amb cançons tradicionals catalanes, publicades per l'Avenç, és un conjunt de diferents quadernets relligats. Em va costar uns centiments importants i abans de decidir-me vaig passar unes quantes vegades per davant de la parada, cosa que acostumo a fer. És una mena de ritual personal, si el llibre continua allà al cap d'una estona es que vol que el compri. Amb aquesta manera de fer es poden escapar tresors, ho admeto. És una mania com una altra.
Una vegada, fa també molts anys, quan feia activitats a Rosa Sensat, ens van demanar lletres per a cançons infantils, les quals havia de cantar i musicar una cantant coneguda. Vam fer les lletres i aquell projecte va quedar en aigua de figues però, amb aquell motiu, vaig conèixer un noi que havia de musicar-les i, molt orgullós del seu tresor em va mostrar un llibret de cançons com el meu, heretat del seu avi. Es va quedar molt parat quan li vaig dir que en tenia un d'igual, no sé ni si s'ho va creure.
Una vegada, quan la fira arribava molt amunt del Passeig i s'estenia a cantó i cantó del Passeig de Gràcia, vaig veure un home que queia a terra, segurament amb un atac de cor. Els tòpics anti urbans diuen que, a Barcelona, si caus a terra al carrer ningú no et fa cas. Doncs res d'això, sempre que he presenciat algun cas d'aquesta mena he vist com molta gent ajudava i es preocupava del tema. L'home semblava força greu, aviat va venir l'ambulàcia i se'l va emportar, però allò em va trasbalsar. De joveneta aquestes coses m'angoixaven molt, em tremolaven les cames i la impressió em va durar tot el dia.
Avui també m'he arribat al Palau Robert, on hi ha algunes interessants exposicions, tres de les quals comentaré en la propera entrada al blog. Llàstima que l'espai es petit i que cadascuna d'elles precisaria d'un CaixaFòrum per a poder-ne gaudir a fons. I, és clar, hi havia gent i n'anava arribant més. Quan he entrat al Palau feia calor i, quan n'he sortit, havia arribat el fred. La gent sol ser extremista, he vist persones ben a la fresca i, d'altres, fins i tot amb anoraks. Potser és que tenien ganes d'estrenar-los.
5 comentaris:
Compro casi todo de segunda mano en Davila, desde hace muchos años, calle Hospital, y uso mucho la biblioteca. Siempre les llevo listados de libros para adquirir a la del Carmel y a la del Prat... Y me hacen caso, de verdad!
Un abrazo
Coincideixo plenament amb tu, Júlia: la fira del llibre antic té un encant especial i no me la perdo mai. De fet, tal i com assenyala Tot Barcelona en el comentari anterior, jo pràcticament no compro llibres nous. És més: considero que els llibres de segona mà tenen un valor afegit, sobretot quan trobes a dins coses que l'anterior propietari havia fet servir com a punt de lectura (fins i tot, una vegada, vaig trobar una carta d'un noi, que estava fent el servei militar, adreçada a la seva xicota, que guardo amb el pudor d'haver profanat quelcom tan íntim). Fa poc he començat a comprar per internet algun caprici descatalogat i soc assidu de les llibreries Re-Read (en tinc una al costat de la feina). També a moltes biblioteques públiques, com a mínim abans de la pandèmia, acostumava a haver-hi un cistell o prestatge on la gent es desfeia dels llibres que ja no vol, de manera que alguna joia he trobat, totalment gratuita.
En fi, no m'enrollo més: ja veus que el tema m'apassiona.
Una abraçada!
Miquel, jo tinc molta afició al 'llibre vell'.
Bon dia, Joan,
Tens tota la raó. Jo compro una mica de tot, i sovint perquè els llibres, fins i tot els nous, quan tenen més de dos anys ja es descataloguen i desapareixen, en molts casos. I els nous de vegades venen promocionats de forma oportunista. També en compro, a més del Re-Read a les parads del llibre Solidari, al llibre solidari els en porto molts, també, perquè a la meva biblioteca ja no en volen, avui hi ha un excés de tot. Tampoc tinc manies en llençar llibres, no els tinc sacralitzats i n'hi ha que s'ho mereixen, he, he.
I a dins, és veritat, hi trobes coses misterioses com aquesta carta que expliques. Com que preparo una xerrada sobre Layret em vaig comprar una seva biografia i hi ha una dedicatòria de l'autor a Ainaud de Lasarte. He trobat també bitllets diversos, antics, de transport públic, deuen servir força com a punt de llibre. Tot això és molt inspirador.
Una abraçada igualment.
A la Dávila que menciones també m'hi he comprat coses, és de les poques 'de sempre' que van fent, de moment.
Publica un comentari a l'entrada