DONES, POESIA I PREMIS GROSSOS

 

Han atorgat el premi Nobel de literatura a Louise Glück. Com molta gent, fins fa poques hores jo sabia ben poca cosa d'aquesta escriptora. Fa poc s'ha publicat un llibre de poemes seus, en català, en una d'aquestes coratjoses petites editorials, Edicions del Buc, tan poc conegudes com la mateixa escriptora. Anteriorment hi havia alguna coseta en antologies i para de comptar. En castellà hi ha moltes més possibilitats, sobre tot en el fons de la indispensable Pre-textos. Un lloc també indispensable per als afeccionats a la poesia és l'extraordinària web A media voz, colombiana, en la qual es poden trobar un munt de poetes de tot arreu, d'avui i d'abans. Aquesta web la va muntar una senyora, morta de forma prematura, afeccionada a la poesia però que, professionalment, era fisioterapeuta. I és que sovint passa ben bé allò del poema de León Felipe, en la realitat, sobre que els millors per fer una feina amb respecte no son ni els professionals ni els especialistes. 

Ahir escoltava la seva traductora al català, Núria Busquet, molt contenta, com es pot suposar, però que es queixava de la manca de traduccions i difusió de moltes autores actuals americanes, excel·lents. Avui i durant uns dies podrem llegir moltes coses sobre la poeta, posaran durant uns dies els seus llibres a dalt dels prestatges de les llibreries o als aparadors, es faran algunes reedicions, i després, em temo, tot continuarà si fa no fa. 

Els Nobel, com tots els premis grossos, els hem anat desmitificant, hi ha molts interessos al voltant de qualsevol prem de gruix. En els Nobel pesa la política, els coneguts de l'escriptor, els grups de pressió cultural. La gent normaleta podem opinar, en general, sobre el de literatura o sobre el de la pau, sovint tan surrealista. Molts dels altres afecten a camps més especialitzats i menys generalistes i no és tan fàcil destriar el gra de la palla.

En tot cas, m'alegro de què l'autora sigui dona, relativament gran, i poeta. El nombre de dones, en aquest premi i en molts d'altres, d'un cert gruix, és encara vergonyosament asimètric, en comparació amb els homes. Hi ha qui et diu, generalment és un home, que no s'han de donar premis ni càrrecs a dones perquè siguin dones sinó per la seva vàlua. En la suposada vàlua dels homes premiats o anomenats no s'hi incideix gens, tot i que hi ha molts ineptes i impresentables premiats o manant, com es pot comprovar fàcilment. 

En tot cas, m'alegro molt del que això representa per a les Edicions del Buc, per a la traductora Núria Busquet, per a Pre-textos. El mercat es troba en un moment difícil i una revifalla, ni que sigui temporal i modesta, anima i encoratja.

Llàstima que, a casa nostra, poetes de gruix i llarga trajectòria, com Olga Xirinacs, també brillant narradora, no tinguin encara determinats i merescuts reconeixements. No és l'única, Busquet ja ens explica com ignorem fins i tot l'existència d'escriptores indispensables, no sé si per prejudicis anti-americans o, senzillament, per ignorància cultural generalitzada.

Amor bajo la luz de la luna

A veces un hombre o una mujer imponen su desesperación
a otra persona, a eso lo llaman
alternativamente desnudar el corazón, o desnudar el alma.
(Lo que significa que para entonces adquirieron una.)
Afuera, la tarde de verano, todo un mundo
arrojado a la luna: grupos de formas plateadas
que podrían ser árboles o edificios, el angosto jardín
donde el gato se esconde para revolcarse en el polvo,
la rosa, la coreopsis y, en la oscuridad, la cúpula dorada del capitolio
transformada en aleación de luz de luna,
forma sin detalle, el mito, el arquetipo, el alma
llena de ese fuego que en realidad es luz de luna,
tomada de otra fuente, y brilla
unos instantes, como brilla la luna: piedra o no,
la luna sigue estando más que viva.

De "Iris salvaje"
Versión de Eduardo Chirinos