Ahir em vaig mirar els dos capítols del documental que ha dedicat Mary Beard al tema del nu, en l'art i no tan sols en l'art. Precisament a l'hora de dinar havíem tingut una conversa familiar a l'entorn de la tendència a eliminar monuments i referències segons manen uns o uns altres o quan, des del present, determinats valors del passat son obsolets o, fins i tot, rebutjables. I d'una cosa ens en vam anar a l'altra i també va sortir el tema del nu, bàsicament el femení, en l'art, però també en la publicitat i el cinema actuals.
Fa temps vaig fer una visita molt interessant al MNAC, ens van explicar com, durant la postguerra, alguns catòlics arrauxats havien atacat quadres del museu que mostraven dones nues, fos amb pintura o amb ganivets. En el present hi ha feministes radicals que han fet el mateix, per motius molt diferents, és clar. En alguns retaules gòtics es pot comprovar com la gent del poble foradava, per exemple, els ulls dels jueus dels retaules gòtics, que ja, d'entrada, tenen en aquelles obres un aspecte lamentable i malèvol. Aquestes agressions, tot i la restauració, son visibles en alguns casos.
El documental de Beard obre molts interrogants. El primer capítol és més convencional però en el segon hi surten imatges inquietants i es plantegen els límits de l'art i de la cultura, dues paraules que apleguen centenars de definicions. Ha d'afectar la censura artistes brillants, però que van tenir comportaments absolutament terribles? Quan parlem de gent del passat, com Caravaggio, això ja sembla que no ens afecta tant, però quan un escriptor o pintor actuals han estat feixistes o abusadors, el tema ja no és tan senzill de resoldre o d'entomar. I un element que incomoda més que no pas d'altres és, encara avui, el sexual.
Un dels objectes artístics dels molts que comenta Beard és el famós Origen del mon, de Courbet. Em va fer riure el seu comentari sobre el fet de què el títol pretensiós té molt a veure en com el mirem, molt diferent seria, diu ella mateixa, si, per exemple, el nom del quadre fos una cosa com ara 'el cony de la Jeanette'. I és que un factor molt important és la sacralització del lloc i els noms que donem als objectes. Aquest quadre va ser vetat a facebook, cosa que tampoc no és estranya, si som una mica objectius, i fem abstracció de l'autor i les seves circumstàncies. Ens agradi o no, i parlo també per mi mateixa, no és fàcil extreure la genialitat de les biografies lamentables. I el lloc fa la cosa. Una Marededéu en un museu no rep culte, és tota una altra cosa que no pas la Moreneta en el seu tron emblemàtic.
En un museu anglès van fer algunes intervencions interessants, experimentals, com ara retirar durant pocs dies un quadre, Hilas i les nimfes, amb la falsa excusa de què era inapropiat. Es va convidar la gent a comentar què els semblava, evidentment els comentaris van ser condemnatoris vers la censura, i es podien llegir molts disbarats i, fins i tot, insults als responsables, comparant-los amb els nazis, una comparació recurrent en els nostres temps. En el quadre és evident que les nimfes son adolescents, gairebé criatures, cosa que, segons com es miri, té uns elements afegits en els quals potser no hi havíem pensat.
Beard debat en un fragment amb la responsable d'un museu sobre l'obra d'un pintor actual, que va violar les seves filles adolescents, de les quals té dibuixos preciosos. Un tema inquietant, avui, son les representacions d'infants o adolescents nus, cosa que fins i tot en temps mes rancis no provocava el mateix rebuig que en l'actualitat. O la utilització de cossos morts en el mon de l'art. O les representacions plàstiques de persones amb deficiències visibles. Hi ha molt temes en aquests dos capítols dedicats a la representació de gent diversa en pilotes, com en dèiem de forma grollera. La nostra sensibilitat canvia, amb el pas del temps, i la mirada va lligada al nostre present i les seves dèries, manies i dogmes.
L'art ha estat una excusa per mostrar el cos, en molts casos i, en determinades èpoques, sobretot el de la dona. De la dona jove, blanca, de la societat occidental, ja que d'altres cultures han vist les coses d'una altra manera però de manies i dogmes n'hi ha pertot. La religió ha posat molts condicionants al tema i, en canvi, Jesucrist mort a la creu és un cos nu, de fet, i ens l'hem trobat fins a la sopa, en el nostre context cultural. Un cos nu i torturat, per cert, el sadisme també ha estat un component religiós sacralitzat en molts casos. Replantejar coses que no hem pensat, de tan normals com les trobàvem, és sempre una actitud saludable. En tot cas, aquests son uns documentals interessants, distrets, i que podrien, encara, anar molt més enllà.
11 comentaris:
No l'he vist, em sembla que el tinc a Movistar+, almenys alli vaig veure un documental molt interessant sobre Roma.
Recordem a Fuster: No la nuesa, el vestit és impúdic.
Sí, Francesc, són a Movistar+. Em van semblar molt interessants i la Beard sempre adopta una actitud desmitificadora molt saludable, que et fa replantejar les idees acceptades acríticament.
Cuando te desnudas, el pudor de algunas personas se perturba y hace que se abrochen hasta el último botón de la camisa. Buenísimo cómo lo explicas, Júlia.
Francesc, a Movistar 'senzillet' que és la suscripció que jo tinc hi ha uns quants documentals d'ella, al grup d'HIstòria també vam comentar el seu llibre sobre Roma, però crec que domina més el tema audiovisual que el 'convencional'.
Allau, a mi m'agrada força, tu encara millor que la pots gaudir en anglès.
Hay situaciones muy curiosas en ese tema, hoy, en general, ya no nos asustamos ni escandalizamos de nada, todo se ha normalizado bastante, aunque siempre hay excepciones.
En absoluto me refería al desnudo físico. Vivir es desnudarse y ojo con quien no exponga nunca a ese riesgo.
En absoluto me refería al desnudo físico. Vivir es desnudarse y ojo con quien no se exponga nunca a ese riesgo. (Ahora está correcto)
De acuerdo pero el documental habla del físico y sus muchas variables e implicaciones.
Molt interessant i que suscita molts comentaris, aquesta exposició teva.
Trobo que el títol "L'origen del món" és molt ben trobat, enaltidor, real, que segurament ha fet cavil·lar a més d'un i de dos en el transcurs del temps.
Si traslladem a la política actual les diferents opinions hagudes i per haver sobre el sexe als museus, toparem amb una formació política catalana que ha patit el tema i l'ha amagat fins ara. Els artistes exposen sexe, a vegades com denúncia i altres per pur plaer estètic. La gent corrent, amaga o no amaga els fets i quan s'arriben a saber, quan són de domini públic, poden o no ser objecte de judici.
Però nosaltres no foradarem els ulls dels jueus. Ni pintarem l'escot de la Taylor als cartells de "Allò que el vent s'emportà", com feien aquí els noiets pietosos.
Una abraçada.
Bona tarda, Olga, si tens per manera de veure aquests documentals son molt interessants.
Malauradament em temo que vacunats del tot contra qualsevol fonamentalisme no ho acabem d'estar mai.
Una abraçada i molt contenta de veure't per aquí.
Publica un comentari a l'entrada