AMBIVALÈNCIES NADALENQUES

 

Ja fa uns quants anys que faig una postal de Nadal, amb un verset i la reproducció d'algun dibuix o pintura, tot de producció pròpia. Ho envio a tothom de qui tinc adreça o lligam virtual practicable, de tota manera sempre em deixo algú. Ho penjo aquí per felicitar de nou els felicitats i felicitar els oblidats, tot i que això de les felicitacions de vegades em sembla una cosa retòrica i convencional. El poema el reprodueixo, ja que crec que no es pot llegir prou bé, des de l'ordinador. 

Això del Nadal, amb tot el pes acumulat de religió, tradició, frivolitat, consum, costum, galets, caganers, nostàlgia i la resta, ho he viscut de forma diferent, des dels entusiasmes infantils incondicionals fins al rebuig juvenil i la recuperació assumida, ja situada en un context amb una certa càrrega d'escepticisme vital. Aquest any és diferent de tots els altres, per raons òbvies, que fan que pensi en els Nadals del temps de la guerra, els dels meus pares, i en els de la postguerra més dura, amb tanta escassedat i en els quals qualsevol extraordinari ja provocava una gran animació familiar.

Ja fa molts anys que escric en aquest blog i, de forma inevitable, repeteixo coses. Però tot es repeteix, a la vida, en un cicle que potser no podrà ser infinit però que sí que sembla etern contemplat des de la nostra migradesa. Una companya de feina, més gran que jo, fa anys, em va dir que el temps no passa, que som nosaltres els qui passem. Potser sigui així. 

Les festes, les tradicionals i les altres, son com el tortell dels diumenges, l'intent d'aconseguir que un dia no sigui ben igual que un altre. Escolto massa queixes aquests dies, per part de persones que tenen l'estufa al costat i la nevera plena. Moltes felicitacions de Nadal que m'han arribat desitgen que el 2021 sigui millor i tornem a aquella feliç normalitat que no valoràvem prou. Però potser és millor viure el present, a la mida de les nostres possibilitats, i gaudir del que es pugui. El Nadal del 2021 es troba molt lluny, en el meu imaginari, i, al capdavall, l'atzar condiciona les nostres vides, ens agradi o no. La culpa de moltes coses, ai, no la tenen ni els polítics, ni els capellans, ni cap déu improbable. Ni tan sols nosaltres mateixos, que tan poques coses a la vida podem triar i decidir. 

NADAL 2020

Silenci dels carrers en toc de queda
rostres d’àngels coberts amb noves màscares
afectes i besades de telèfon
pessebres ensopits, vida entre boires.

Desheretats que cerquen una pàtria
botxins que reviscolen amb els segles
infants sense futur, vells sense sostre,
adults desesperats, històries tristes.

Moments per recordar, tonades tendres,
estels de plata sobre les muntanyes,
amors d’adolescents i nous poemes.

Màgic Nadal que arriba i ens bressola,
foc on cremar la por i la melangia,
llum del solstici, sempre renovada.

Júlia, Nadal 2020