HOMES I RATOLINS

 

He pogut veure aquests dies, a betevé,  la versió en cinema de la narració de John Steinbech Of Mice and men, de 1992. El llibre és de 1937, s'ha representat en el teatre i fins i tot té una versió operística. Situada a l'època de la depressió ens explica la vida nòmada de dos amics, George, espavilat i lúcid,  i Lenny,  deficient mental però amb una força fisica extraordinària, que han establert una relació fraternal i de dependència. 

Tots dos imaginen un futur en el qual posseiran un petit ranxo amb conills. La manca de control de Lenny a l'hora de relacionar-se amb la gent o amb les bestioles fa que, per exemple, matí els ratolins que acarona. Això li ha dut problemes i els dos amics han hagut de fugir a causa d'un malentès amb una noia que no va entendre les intencions de Lenny. 

Establerts en un ranxo on els donen feina la situació es complica a causa del capteniment del fill de l'amo i de la seva dona, una dona atractiva i vulgar, frustrada, que intenta coquetejar amb els treballadors. És una narració força coneguda però no explicaré el final per si algú no l'ha llegit ni l'ha vist.

La pel·lícula compta amb un repartiment de categoria, els seus protagonistes son Gary Sinise, que també la va dirigir i en va escriure el guió, i John Malkovich, però aplega un planter de secundaris bons i eficaços tot i que no gaire coneguts. Va tenir una bona acollida però no va assolir el reconeixement que mereixia. No era aquesta la primera versió de la història, en cinema, n'hi ha una altre de 1939, amb Burgess Meredit i Lon Chaney jr, dirigida per Lewis Milestone. Una versió en castellà, per al teatre, que crec que no hem vist a Catalunya, va ser interpretada per Fernando Cayo i Roberto Álamo. 

El llibre ha estat en ocasions qüestionat, als Estats Units, ja que és una lectura preceptiva habitual per als estudiants una mica grandets i és veu qui hi ha qui la troba poc adient. Avui, des d'un punt de vista actual i feminista, també es podria qüestionar la absència de dones, fins i tot en l'imaginari dels protagonistes, o que l'única que surt, una victima més, de fet, no tingui un paper mes aprofundit i reeixit i representi la típica coqueta perillosa i una mica ximpleta. Un altre aspecte de la narració és que es veu venir de seguida què passarà i com acabarà, però potser l'any 1937 no era ben bé així. La pel·lícula mostra una sèrie de personatges molt poc feliços, cadascú a la seva manera, parafrasejant Tolstoi, inclòs un negre que està marginat entre els marginats. A la versió en teatre, estrenada a Madrid, van trobar un negre de casa i no els va passar com als d'Àngels a Amèrica, amb aquella absurda excusa de mal pagador. 

Sembla que hi ha una versió doblada al català però betevé va passar la castellana. De tota manera millor, si es pot, veure'n la versió original, el doblatge de Malkovich és una mica lamentable, tot i que no deu ser gens senzill adaptar el seu personatge, una mena de nen gran i innocent en un cos d'home fort, que ens evoca en ocasions Frankestein, quan fa mal sense voler-ne fer. 

Precisament fa pocs dies, en el programa de ràdio Un libro, una hora, que escolto de vegades i que recupera molts textos ja clàssics, van parlar d'aquesta narració. No sé per quina mena de casualitats de vegades els temes concideixen en un moment determinat de la vida. En tot cas és aquesta una pel·lícula interessant, ben feta, que procedeix d'un llibre típic de l'autor, on centra el tema dels desafavorits i desarrelats en un univers més tancat que en d'altres novel·les.

Sembla que el títol li va inspirar, a Steinbeck, un poema de l'escocès Robert Burns, dedicat a un ratolí. N'he trobat una traducció al castellà d'un poeta peruà, Carlos Llaza. 

a un ratón

al arrasar su nido con el arado,
noviembre, 1785

Pícaro, ágil, tímido bicho,
¡tamaño pánico en tu pecho!
No es necesario que hacia el barbecho
……………………………………te precipites,
¡me rehúso a condenarte al nicho
……………………………………con aguijadas!

Siento que el hombre sobre el animal
haya quebrado la unión natural,
que en ti justifica una opinión vil
……………………………………como el recelo
por este hermano tuyo, mortal,
……………………………………¡pobre y terreno!

No tengo dudas, querido amigo,
seguro robas alguna espiga,
¡que entre tantísimo trigo
……………………………………no es sino un derecho!
¡Bendito sea yo con la miga
……………………………………de la cosecha!

Tu madriguera es una penuria,
¡sus pobres muros el viento arruina!
y ya no alcanza para una nueva
……………………………………la hierba verde,
mientras el vendaval se amotina,
……………………………………¡mordaz, vehemente!

Tú has visto campos perecer
e inviernos crudos avanzar,
y agazapado intentas subsistir
……………………………………con cierta paz
hasta que el golpe cruel del labrador
……………………………………rompe tu hogar.

Tu montoncito de hojas y rastrojo
¡menudas roeduras y trabajo
te ha costado! Y tras el desalojo
……………………………………quedas desguarnecido,
¡bajo el invierno helado y al antojo
……………………………………de escarcha y frío!

Mas, ratoncito, no eres el único
consciente de que prevenir caduca:
hasta el mejor proyecto se trunca
……………………………………entre hombre y roedor,
para tan solo dejarnos fiasco,
……………………………………llanto y dolor.

Aun así, ¡eres un ser bendito!,
pues el puro presente te marchita,
mientras, yo, que el pasado habito,
……………………………………huyo con prisa,
y aunque no puedo ver hacia delante,
……………………………………¡la conjetura me horroriza!

–