HOMES I RATOLINS

 

He pogut veure aquests dies, a betevé,  la versió en cinema de la narració de John Steinbech Of Mice and men, de 1992. El llibre és de 1937, s'ha representat en el teatre i fins i tot té una versió operística. Situada a l'època de la depressió ens explica la vida nòmada de dos amics, George, espavilat i lúcid,  i Lenny,  deficient mental però amb una força fisica extraordinària, que han establert una relació fraternal i de dependència. 

Tots dos imaginen un futur en el qual posseiran un petit ranxo amb conills. La manca de control de Lenny a l'hora de relacionar-se amb la gent o amb les bestioles fa que, per exemple, matí els ratolins que acarona. Això li ha dut problemes i els dos amics han hagut de fugir a causa d'un malentès amb una noia que no va entendre les intencions de Lenny. 

Establerts en un ranxo on els donen feina la situació es complica a causa del capteniment del fill de l'amo i de la seva dona, una dona atractiva i vulgar, frustrada, que intenta coquetejar amb els treballadors. És una narració força coneguda però no explicaré el final per si algú no l'ha llegit ni l'ha vist.

La pel·lícula compta amb un repartiment de categoria, els seus protagonistes son Gary Sinise, que també la va dirigir i en va escriure el guió, i John Malkovich, però aplega un planter de secundaris bons i eficaços tot i que no gaire coneguts. Va tenir una bona acollida però no va assolir el reconeixement que mereixia. No era aquesta la primera versió de la història, en cinema, n'hi ha una altre de 1939, amb Burgess Meredit i Lon Chaney jr, dirigida per Lewis Milestone. Una versió en castellà, per al teatre, que crec que no hem vist a Catalunya, va ser interpretada per Fernando Cayo i Roberto Álamo. 

El llibre ha estat en ocasions qüestionat, als Estats Units, ja que és una lectura preceptiva habitual per als estudiants una mica grandets i és veu qui hi ha qui la troba poc adient. Avui, des d'un punt de vista actual i feminista, també es podria qüestionar la absència de dones, fins i tot en l'imaginari dels protagonistes, o que l'única que surt, una victima més, de fet, no tingui un paper mes aprofundit i reeixit i representi la típica coqueta perillosa i una mica ximpleta. Un altre aspecte de la narració és que es veu venir de seguida què passarà i com acabarà, però potser l'any 1937 no era ben bé així. La pel·lícula mostra una sèrie de personatges molt poc feliços, cadascú a la seva manera, parafrasejant Tolstoi, inclòs un negre que està marginat entre els marginats. A la versió en teatre, estrenada a Madrid, van trobar un negre de casa i no els va passar com als d'Àngels a Amèrica, amb aquella absurda excusa de mal pagador. 

Sembla que hi ha una versió doblada al català però betevé va passar la castellana. De tota manera millor, si es pot, veure'n la versió original, el doblatge de Malkovich és una mica lamentable, tot i que no deu ser gens senzill adaptar el seu personatge, una mena de nen gran i innocent en un cos d'home fort, que ens evoca en ocasions Frankestein, quan fa mal sense voler-ne fer. 

Precisament fa pocs dies, en el programa de ràdio Un libro, una hora, que escolto de vegades i que recupera molts textos ja clàssics, van parlar d'aquesta narració. No sé per quina mena de casualitats de vegades els temes concideixen en un moment determinat de la vida. En tot cas és aquesta una pel·lícula interessant, ben feta, que procedeix d'un llibre típic de l'autor, on centra el tema dels desafavorits i desarrelats en un univers més tancat que en d'altres novel·les.

Sembla que el títol li va inspirar, a Steinbeck, un poema de l'escocès Robert Burns, dedicat a un ratolí. N'he trobat una traducció al castellà d'un poeta peruà, Carlos Llaza. 

a un ratón

al arrasar su nido con el arado,
noviembre, 1785

Pícaro, ágil, tímido bicho,
¡tamaño pánico en tu pecho!
No es necesario que hacia el barbecho
……………………………………te precipites,
¡me rehúso a condenarte al nicho
……………………………………con aguijadas!

Siento que el hombre sobre el animal
haya quebrado la unión natural,
que en ti justifica una opinión vil
……………………………………como el recelo
por este hermano tuyo, mortal,
……………………………………¡pobre y terreno!

No tengo dudas, querido amigo,
seguro robas alguna espiga,
¡que entre tantísimo trigo
……………………………………no es sino un derecho!
¡Bendito sea yo con la miga
……………………………………de la cosecha!

Tu madriguera es una penuria,
¡sus pobres muros el viento arruina!
y ya no alcanza para una nueva
……………………………………la hierba verde,
mientras el vendaval se amotina,
……………………………………¡mordaz, vehemente!

Tú has visto campos perecer
e inviernos crudos avanzar,
y agazapado intentas subsistir
……………………………………con cierta paz
hasta que el golpe cruel del labrador
……………………………………rompe tu hogar.

Tu montoncito de hojas y rastrojo
¡menudas roeduras y trabajo
te ha costado! Y tras el desalojo
……………………………………quedas desguarnecido,
¡bajo el invierno helado y al antojo
……………………………………de escarcha y frío!

Mas, ratoncito, no eres el único
consciente de que prevenir caduca:
hasta el mejor proyecto se trunca
……………………………………entre hombre y roedor,
para tan solo dejarnos fiasco,
……………………………………llanto y dolor.

Aun así, ¡eres un ser bendito!,
pues el puro presente te marchita,
mientras, yo, que el pasado habito,
……………………………………huyo con prisa,
y aunque no puedo ver hacia delante,
……………………………………¡la conjetura me horroriza!

–

CLÀSSICS INCOMBUSTIBLES

Divendres, al cinefòrum de Tot Història vam comentar una pel·lícula que ja és tot un clàssic, Els raims de la ira. Van sorgir molts temes a l'entorn de la pel·lícula, així com sobre la seva relació amb el llibre original, amb el qual té diferències importants. Encara podríem estar xerrant si no fos que la trobada, virtual a causa de les circumstàncies, té una durada limitada, tot i que prou llarga. 

S'ha dit, sobre aquesta història, que la novel·la és d'esquerres i la pel·lícula, de dretes. Em sembla una simplificacio excessiva i que es podria matisar a fons però és cert que alguns aspectes espinosos de la història original van quedar abaltits, en passar al cinema, per diferents motius i, també, per exigències del negoci cinematogràfic.

El llibre va estar, fins i tot, prohibit en alguns estats americans durant un temps. Després Steinbeck va passar a ser molt valorat i les coses van canviar. La situació que reflecteix el cinema, tot i que algunes imatges es van inspirar en fotografies reals de l'epoca de la Gran Depressió, acaba sent una mica més esperançadora i compta amb una mena d'epíleg amb una tirallonga coratjosa de la mare de família, pal de paller del grup, cosa que, sembla, va ser imposada al director. El llibre té com a tema important la descomposició familiar, a la pel·lícula alguns personatges rellevants  de la família tenen poca incidència en el conjunt.

Malgrat tot, considerant que llibre i pel·lícula potser, com en tants altres casos, s'han d'analitzar des de diferents punts de vista, ens trobem amb una narració mítica i una pel·lícula de categoria. Hi ha una tendència recurrent a comparar fets del passat amb l'actualitat, es poden trobar paral·lelismes, i els apocalíptics tenen tendència a pensar que tot va sempre igual de malament però jo, personalment defujo força aquestes comparacions si no s'entra més a fons en el tema social, polític i econòmic. Tot i amb això admeto que podem evocar coses com ara la immigració, els prejudicis contra els nou vinguts i els pobres, la recerca d'un futur, la lluita per la supervivència, la natura malmesa, la lluita per la dignitat i molts més aspectes lligats a la història universal dels homes i les dones.

El llibre i la pel·lícula es van dur poc temps de diferència, la novel·la es va publicar el 1939 i la pel·lícula és de 1940. La genialitat de Ford, malgrat els condicionants que li puguessin haver posat, es fa evident en cada moment de la narració fílmica. Les còpies actuals ens mostren un blanc i negre excel·lent, molt ben restaurat, les interpretacions son excel·lents, la fotografia, de Gregg Toland, desvetlla la nostra admiració sense reserves. Jane Darrell, una d'aquestes actrius condicionada durant anys, a causa del seu físic, a fer de mare, tieta o àvia, va guanyar un óscar ben merescut. A la versió clàssica de Mary Poppins va ser la senyora dels coloms, per cert.

Fonda i Carradine son els actors més coneguts d'aquest conjunt d'extraordinaris professionals que aplega la pel·lícula. Com en d'altres llibres de Steinbeck hi trobem referències cristianes, que es perceben a la pantalla. El llibre de Cátedra, amb moltes anotacions, el recordo molt bé, va ser la primera vegada que vaig llegir la novel·la, molt abans de veure la pel·lícula, la qual, per cert, no es va estrenar a Espanya fins l'any 1974. A la coberta s'hi veu la tortuga del llarg fragment inicial, tot un símbol que ha comptat amb moltes interpretacions. La pel·lícula tampoc no ens mostra la mort del nadó de la filla ni la significativa escena evocadora de la caritat romana, amb l'alletament, per part de la noia que ha perdut el fill, d'un vell afamat, una escena que va desvetllar inquietuds puritanes a dojo.

Fa un temps escoltava per la ràdio comentaris sobre aquesta pel·lícula i les traves diverses que va patir la seva estrena en alguns països. Sembla que a la URSS la van arribar a estrenar, al capdavall mostrava les misèries de la societat capitalista, però, en aquells anys, el públic rus va quedar sorprès de què la família miserable pugués comptar... amb una furgoneta. La cosa va fer molt de soroll i la pel·lícula es va prohibir. 

Avui sembla que no es vol incidir gaire en un suposat missatge comunista (o socialista) present al llibre. Cal tenir en compte que el comunisme era, aleshores, encara, una esperança i que poques coses sabia la gent desafavorida sobre el pa que s'hi donava, a nivell estatal. Al capdavall les bones idees, comunisme, anarquisme o, fins i tot, el cristianisme, no tenen la culpa del mal ús que n'han fet els poders, ni dels crims comesos en nom seu. Si l'infern està empedrat de bones intencions és, ai, culpa dels qui les malmeten un dia sí i un altre, també. Aquí i a les antípodes.

El titol del llibre i de la pel·lícula prové del conegut himne de la Guerra Civil dels Estats Units, per cert:  Mine eyes have seen the glory of the coming of the Lord/ He is trampling out the vintage where the grapes of wrath are stored...