HISTÒRIES OCULTES ALS LLIBRES I MISTERIS XINESOS

 

En això dels llibres i les lectures no s'acaba mai de fer descobriments. De fet, és ben cert aquell refrany castellà de què no te'n vas a dormir sense haver après alguna cosa nova. Versió original: no te acostarás sin saber una cosa más. Fa pocs dies escrivia sobre Teresa Juvé i Josep Pallach. Motivada pel tema vaig recuperar un programa de (S)avis on l'entrevistava Josep Puigbó, de fa ja alguns anys. Juvé va comentar que la seva afició pel gènere d'enjòlit, més enllà dels imprescindibles Simenon i Agatha Christie, venia de Van Gulik, autor que havia llegit de jove, a França.

Com que no sabia res d'aquest autor vaig estar cercant per Internet, que per a mi resulta ja imprescindible i el gran invent dels nostres temps. Van Gulik (1910-1967) va ser un personatge molt interessant, diplomàtic, sinòleg i moltes coses més. Es va casar, no podia ser d'una altra manera, amb una senyoreta xinesa filla d'un mandarí. Va morir relativament jove, expliquen que de tant fumar, un motiu que agrada avui molt de remarcar, a les biografies, en contrast amb d'altres motius de mort. Quan un mor de molt vell i no havia fumat, però, hi passen de puntetes.

Van Gulik va trobar uns manuscrits xinesos en els quals un tal Judge Di esbrinava fets delictius i en aquest i en d'altres escrits d'aquell gran país, encara molt poc coneguts per aquí o inèdits, es va inspirar per tal de crear el personatge i els seus llibres de misteri, situats a la Xina del segle VIII. Van Gulik va escriure moltes altres coses sobre molts altres temes, fins i tot un que deu tenir el seu què, sobre la vida sexual a la Xina ancestral. Va tenir molt d'èxit, fins i tot es veu que algú ha volgut continuar la sèrie a la seva manera, una pràctica que es veu que abelleix a determinats sectors comercials lligats als llibres, no és l'únic cas, però a mi em fa una mica d'angúnia.

En castellà es poden trobar uns quant llibres de Van Gulik, fins i tot reedicions relativament recents. Per tal de fer-ne un tast vaig remenar per iberlibro i en vaig triar un de baratet, que he començat a llegir amb molta afició, tot i que no soc una gran seguidora del gènere. El llibre es diu La perla del emperador. Es un volum ben conservat però amb molts anys al damunt. M'agrada quan els llibres de segona mà porten referents lligats a la seva vida atzarosa. En aquest cas porta la data de compra (3/10/1973) i la firma de tres persones que crec que devien ser pare, mare i filla. Dedueixo que potser el van regalar a algú.

Encara més, el llibre ve de Madrid i la venedora, cosa que no m'havia passat mai, m'hi ha enganxat un cor de color de rosa retallat on, amb una nota manuscrita, m'agraeix la compra, m'hi posa un emoticó somrient i firma com a Laura. També hi ha encara, escrit amb llapis, el preu original del volum, vuitanta pessetes. La meva aficio als llibres vells, antics o com en vulguem dir, tenen relació amb aquests misteris que t'hi pots trobar a dins, dedicatòries, dates, comentaris, subratllats, bitllets de metro, retalls de diari i tota mena de coses lligades a vides que no conec, molt inspiradores.

Pel que fa a aquells bons programes de (S)avis recordo que, de la mateixa manera que al pobre Josep Pallach el van relacionar amb la CIA, de Puigbó es va dir -i escriure de forma pública- que era un submarí de la dreta fatxa. Tot plegat perquè, entre d'altres feines, va treballar a la primera cadena durant el temps de l'Aznar, cadena en la qual, per cert, va coincidir amb la reineta actual, quan aquesta era una periodista normal i tenia el nas d'origen, més afavoridor que l'actual, per cert. No sé que deu fer ara el periodista olotí i, en tot cas, si era pepero o no, tant se me'n dona. En tot cas el record d'aquells bons programes i de tants altres de categoria, desapareguts de forma atzarosa per motius que crec que tenen molt a veure amb polítiques ràncies i partidistes i molt poc amb la vàlua professional, posa en evidència la poca categoria de mots invents televisius actuals nostrats. I en el poc que es valora l'excel·lència, en qualsevol camp, llevat del futbol, potser. I encara.

Això de la literatura és com un cistell de cireres, vaja.