17.1.21

SANT ANTONI ABAT, 2021

 


Avui és Sant Antoni Abat i el dia del famós sant ha caigut en diumenge. Malauradament la situació ha fet minvar la Festa Major del barri veí, Sant Antoni, avui lligat a l'Esquerra de l'Eixample mentre que el meu, per imperatiu municipal, forma part de Sants-Montjuïc.

He mirat pel blog i m'adono que gairebé cada any he evocat aquesta festa en tal dia com avui. El barri de Sant Antoni va esdevenir l'aspiració immobiliària de molts poble-sequins, el primer pas vers la Barcelona més ben abillada. Avui tot ha canviat molt. El Mercat  de Sant Antoni va acabar la seva remodelació abans que la Sagrada Família i la Festa Major, encara que els carros de la desfilada no fossin ben autèntics, sinó llogats, aguantava i es refeia i reinventava.

Hi havia, fins l'any passat, fira d'atraccions per a les criatures i coses com ara ball de jubilats, havaneres, teatre trencador i moltes coses més. Fins i tot tenien envelat. El barri de Sant Antoni té molts escriptors residents, un dels més famosos es veu que de vegades es queixava de la gresca, cosa que no agradava gens als organitzadors.

Els Escolapis de la Ronda van muntar el seu gran edifici aprofitant les restes de l'antic convent gòtic, del qual queda poca cosa. Estan situats en un lloc complex, al menys complex en d'altres temps, van ser objecte d'un gran nombre d'atacs de tota mena, durant la Setmana Tràgica i la Guerra Civil. Allà hi havia també el Portal de Sant Antoni, vet-ho aquí.

Malgrat la fama del sant i del seu porquet, avui transformat en element simpàtic de les desfilades i cercaviles, el de Pàdua, tot s'ha de dir, li va prendre una mica el protagonisme. El de Pàdua va morir en aquesta ciutat italiana, on té una església impressionant, es conserven les seves restes i compta amb moltes devocions. Però no era italià, sinó portuguès, i tampoc no es deia Antoni, sinó Fernando, va adoptar el nom a causa de la seva devoció per l'altre, més antic. El de Pàdua es considera un sant molt universal, per cert. I molt miraculós.

Per motius diversos i complicats el de Pàdua, molt present a la imatgeria religiosa, en la forma d'un jovenet amb el Nen Jesús a coll, va concentrar molts patronatges. Des del dels paletes fins al de les noies casadores d'abans, com canten a la masurca de Luisa Fernanda. 

A mi el que em trasbalsa i m'encurioseix son les temptacions de tota mena que va patir l'Abat, el del porc, una gran part en forma de dames de bon veure, nues o ben escotades. Però en les representacions d'aquelles situacions a les quals es va veure abocat hi surt de tot i més. Com ara en aquest quadre de Craesbeek, un flamenc no tan conegut com d'altres i que sembla una mica el Bosco, segons com es miri.

Les temptacions del sant possibilitaven la creació de mons de malson i la representació de senyores sicalíptiques a dojo. Fins i tot Dali va tocar el tema, a la seva manera, això sí. Aquest any, amb ben poques activitats de Festa Major m'he hagut de conformar amb el tortell, amb sorpresa, un porquet una mica malgirbat però entranyable.




L'any que ve qui sap quin Sant Antoni tindrem. Enguany de les benediccions de bèsties de peu rodó s'ha passat a la benedicció de mascotes, abans també es duien a beneir ocellets de gàbia, una espècie que ha anat a menys. No sé si aquest any han fet benediccio, em temo que no. Tot i que en tal dia com avui acostuma a fer un fred que pela avui ha fet un dia preciós i he anat a fer el volt per Montjuïc, ple de gent a vessar, semblava que s'hi fes la Fira de Mostres del passat. Però no us espanteu, hi havia distància i mascaretes, al menys, això m'ha semblat. 

No és aquest un any de córrer com el porc de Sant Antoni, cosa que et deien els pares si creien que sorties excessivament de casa. Un altre penjament semblant era dir-te que semblaves el vint-i-nou, aquell tramvia que feia una volta sencera, allò que en deien circunvalación.

Ara he posat el cuplet dels Tres Tombs, n'hi ha un munt de versions, a mi m'agrada la de Linda Vera però la primera que he trobat és la de la Feliu, que també està molt bé. La lletra reflecteix com era la festa dels cotxers en temps pretèrits. Lletra de Juan Misterio, música de Zamacois. Uns clàssics, vaja.

L'imprescindible i clàssic Trobador Català de Bori i Fontestà també té un poema dedicat als Tres Tombs, més moderat, pel que fa a la celebració festiva, que no pas el cuplet, en el qual el cotxer abanderado i la xicota acaben fent numerets al cine Diana, en la foscor de la sala.

Per Sant Antoni/ el de gener/ com que és la festa/ dels carreters/ a primera hora/ ja son tots ells/ a guarnir l'euga/ que estimen mes...

6 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Ves tu a saber que i qui va ser Sant Antoni Abad, val més no rascar en la seva historia. Ara, li devem el tortell i la coca de llardons o de rostillons que diuen per Palau.

Tot Barcelona ha dit...

Mucho me temo que nada será como en años anteriores.
Todo está dando un cambio radical, no le veo marcha atrás. Lo extraño, dentro de seis meses, será ver una persona con la cara descubierta, será como los cascos de los motoristas, hoy lo raro es ver uno sin casco.
Y como eso todo, porque los jóvenes se acostumbran rápido y tiene los medios tecnológicos para que nada sea como lo hemos conocido hasta hoy en día, inclusive este tipo de fiestas, ahora condenadas a desparecer.
Al tiempo.
Salut

Júlia ha dit...

Francesc, tot això de la religió i els sants ja sabem que és 'cuento xino', però, vaja, així ho he trobat i així voldria deixar-ho, sempre que no destorbi ningú i es redueixi a festes i tortells.

Júlia ha dit...

Miquel, todo cambia y ha cambiado siempre, no es de ahora, nada puede ser igual porque las generaciones se suceden y las costumbres y modas marcan ritmos muy diferentes. De jove te acostumbras a todo, incluso te excita el cambio, de vieja las cosas son distintas. La vida nos engaña con eso de que nos parezca que el pasado fue mejor para que nos acostumbremos a la decadencia inevitable y a la desaparición cada día más cercana.

.Chiloé ha dit...

Hay cosas, no obstante, que gusten o no, superan la banalidad de las modas y perduran intactas generación tras generación. Concretamente, las matemáticas son bellas porque son verdaderas, no están sometidas al gusto ni a la opinión. Hablo de belleza, no de gusto. Hay muchos ejemplos.

Júlia ha dit...

No se si hay nada que perdure, creo que todo cambia o se ve de otra manera. El concepto de belleza también varia.