14.2.21

DE QUAN ANAR A VOTAR ENS FEIA TANTA IL·LUSIÓ...

 


Ahir sentia per la tele una noia i un noi que votaven per primera vegada, en aquest any 2021 i els feia il·lusió. Ah, divuit anys, et sens gran, i ets una criatura, encara, però ja no del tot. Avui sembla adient criticar la Transició, fa algun temps una persona més jove que jo, però ja madureta en va etzibar que la meva generació havia besat el cul a Franco (sic). A nosaltres, els dels finals dels quaranta, també ens semblava que els nostres pares i mares s'havien adaptat de forma covarda a les circumstàncies. Ells i elles, que n'havien passat de tots colors i encara bo si van aconseguir sobreviure...

Per a tot cal madurar una mica. Una vella dita fa 'de dos metges, el més vell'. Precisament fa pocs dies escoltava l'actor Josep Maria Pou, al programa que fa la Cayetana Guillén, i deia el mateix, però referit als actors 'de dos actors, el més vell'. Però, és clar, admetia, quan tens experiència i saviesa et fallen les forces, la vista, l'oïda, la memòria. I això, estant encara una mica bé. L'experiència es valora poc i no crec que s'hagi valorat mai gaire, encara que ens agradi pensar que era així en un passat inexistent. Tothom ha de viure per ell mateix i ensopegar amb el que calgui. De jove pots caure en el parany de creure que controles la vida, la salut, l'educació dels fills i el que toqui. Després ve la realitat i, més endavant, si hi arribes, la vellesa, a la qual intentem de dir de moltes maneres per no dir-li pel seu nom de sempre.

Tot allò que es fa per primer vegada fa il·lusió, en general. Després la vida fa la seva via, en tot hi compta la sort, l'atzar, la casualitat, encara que hi ha qui creu que la casualitat no existeix. Avui he anat a votar, i això que ja fa temps que dic que no hi aniré més. Feia fred, hi he anat en l'horari aconsellat als 'vulnerables'. Fa poc els de la meva edat érem gent gran activa que podia fer de tot però ara ja som vulnerables. No sé si als de la franja de després els han titllat d'invulnerables. De fet, els humans, en general -i les humanes- som altament vulnerables, siguem joves o vells.

Avui, malgrat ser vulnerables, ens han enviat més lluny, a votar. Podien haver posat més autobusos d'aquests del barri, molt útils, però res de res. La cosa ha anat de pressa, no hem tingut problemes, el lloc era gran, airejat i adient, em sorprèn com tot es fa com en el temps de la polca, però. Això de què hi hagi algú encarregat d'anotar a mà el nom i cognom dels que anem votant ho trobo surrealista, encara més actualment, amb noms i cognoms de tants llocs, difícils d'entendre, de  vegades. Tan sols vaig ser una vegada a una taula, com tot el que es fa per primera vegada em va fer il·lusió, però vaig al·lucinar amb l'obsolet sistema utilitzat, la presidenta una noia molt eficient, se'n va haver d'anar al jutjat pel seu compte, se'n devia anar a dormir de matinada. Tant que protestem, en ocasions, de tot i més i, en canvi, de vegades ho aguantem tot.

Que no es pugui endegar un vot electrònic, en els temps en els quals vivim, ja mostra com va el tema. Tant de teletreball aconsellat i això no és pot organitzar.  No ho acabo d'entendre però cada vegada entenc menys coses. Després dels vulnerables i dels invulnerables es veu que anaven a votar els vulnerats, ço és, els que estan passant la pandèmia, m'imagino que més d'un i una s'haurà quedat a casa, calentó, la veritat. 

La pandèmia ha estat un gran problema però jo diria que ens ha posat a lloc, feia anys que anavem una mica o molt de sobrats. Som febles, fràgils, absolutament vulnerables, a nivell individual i com espècie. Al Patufet, una vegada, vaig llegir un poema amb moralina, d'aquells d'abans. Un caçador de feres anava al metge, es trobava malament, i explicava, fatxenda, que caçava els animalons més grans i ferotges del mon. Ara, evidentment, aquest seria un senyor políticament incorrecte. El metge li deia que un ésser petitó, un mosquit, acabaria amb la seva vida, li havia transmés un mal dolentíssim. Protegim, avui, els animals grossos, sobretot els que estan en perill d'extenció, però no fem el mateix amb mosquits ni bateris, és clar. De fet, és injust, tots son fills de Déu, que deien abans, i, encara que no hi hagi déu ni res de res, un microbi també té el seu dret a la vida. O no? 

Fa algun temps vaig veure, per la tele, una xerrada entre científics grans, vells i savis, vaja. Davant de les apocaliptiques prediccions d'algú jove sobre el futur del planeta un d'aquells savis va dir que si la nostra espècie, tan sobrevalorada, feia moixoni, virus i bacteris potser estarien d'allò més contents. Era una broma, és clar, però fa pensar. Encara ens creiem els reis del mambo i la culminació de la creació, em temo. I això que la genètica s'ha frivolitzat fins extrems increibles fa, com qui diu, quatre dies. 

D'aquí poca estona ens començaran a etzibar resultats, participacions i la resta. Tenim tema per dies, guanyi qui guanyi, la cosa està embolicada, poca participació i molta indecisió, i com que després s'ha de sumar i repartir i negociar... I, a sobre, Covid, fred i pluja. 

És una gran sort per a l'espècie que per a les noves generacions tot sigui nou i que, en general, es faci el que s'ha de fer, no escoltar els vells ni velles, com aconsella aquell poema tan maco de Sagarra, musicat per Toldrà, i es passi cantant. La joventut és per cantar, sí senyor. I per votar amb rauxa i esperança en un improbable futur molt millor que el present, sempre galdós.


Cançó de passar cantant


Si ve l'abril tremolant

i el ventet que no reposa
i el perfum de Dijous Sant,
noia, no cullis la rosa;
passa cantant.

Si les trampes van picant,
si tenen vestits de festa
la geganta i el gegant,
noia, no llencis ginesta;
passa cantant.

Si la gent, ploriquejant,
camina amb la vista baixa,
si va la creu endavant,
noia, no guatis la caixa ;
passa cantant.

Si t'escomet un galant,
tot tendresa, tot deliris,
defallint i sospirant,
no l'escoltis ni te'l miris ;
passa cantant.

Si una vella xiuxejant
t'augura una mala estrella
i et diu que se't marciran
aquests aires de poncella
i aquesta galta tan bella
no durarà ni un instant,
noia, riu-te'n de la vella;
passa cantant!


14 comentaris:

EnricVB ha dit...

Com sempre tan oportuna, tan sàviament punyent. Magnífic post, et felicito!!

EnricVB ha dit...

Com sempre tan oportuna, tan sàviament punyent. Magnífic post, et felicito!!

EnricVB ha dit...

Com sempre tan oportuna, tan sàviament punyent. Magnífic post, et felicito!!

Unknown ha dit...

És força injusta el relat que s'està venent avui en dia sobre la Transició. Suposo que darrere d'aquest biaix hi ha interessos, no sé quins

Cinefilia ha dit...

"Després ve la realitat i, més endavant, si hi arribes, la vellesa, a la qual intentem de dir de moltes maneres per no dir-li pel seu nom de sempre": brillant!!

M'has recordat aquell poema de Gil de Biedma, "No volveré a ser joven": "Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde..."

Salutacions.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Doncs, que vols que et digui, ahir vaig anar a votar amb il·lusió, veient tanta gent gran fent cua sota la pluja, vaig pensar que tenia sentit votar, encara que després no serveixi per a gran cosa. Vaig pensar també en molta gent gran que malauradament ahir no va poder votar i que és necessari fer-ho, sempre.

Salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Enric!

Júlia ha dit...

No sé si hi ha interessos, probablement, sempre n'hi ha, però entenc que els qui no han viscut el franquisme 'dur' ho vegin d'una altra manera, al menys, quan son joves.

Júlia ha dit...

Gràcies, Joan, el poema que menciones agrada molt perquè reflecteix la realitat de forma molt precisa -i poètica-.

Júlia ha dit...

Francesc, jo crec que el vot és un dret però no penso que sigui una obligació, depèn del moment. També crec, però, que si la participació baixa molt les eleccions no haurien de ser vàlides i s'haurien de repetir.

Per il·lusió que faci no és el mateix que quan ho vam fer després de tants anys de no haver-se pogut fer. En tot cas, per molt que es critiqui el sistema, penso que funciona prou bé i, si no funciona millor, és perquè les persones no som perfectes i ens movem per impulsos molt rarets, de vegades.

xavier pujol ha dit...

Comento el final: gran poema-canço d'en Sagarra- Toldrà. Hi ha una versió cantada per Josep Carreras. Al youtube es pot trobar.
I al principi: sempre he anat a votar amb il·lusió, malgrat que gairebé mai he votat opcions guanyadores. Dels resultats d'ahir, si les forces guanyadores (que al meu entendre, i els números canten, són la suma de totes les forces republicanes) fan el que s'espera d'elles, la nostra llibertat farà un gran pas endavant.

Tot Barcelona ha dit...

Estic amb el Francesc Puigcarbó. I crec també que el sistema funciona, sino bé, bastant.
Salut

Júlia ha dit...

Xavier, veurem, després dels resultats venen els pactes, les discussions i les possibilitats reals de fer coses.

Júlia ha dit...

Jo també ho crec, Miquel, i crec que hi ha molta transparència en el tema dels resultats. Això s'ha de valorar, de vegades oblidem les coses positives.