24.2.21

ELS MISTERIS INSONDABLES

 


Ves per on, el rostre visible de tot allò del 23-F és avui un vellet amb cara de mal geni, de fet la que tenia de més jove, feliçment retirat, espero que no pas 'enretirat'. Sobre aquells fet s'ha escrit de tot i més, ahir l'escriptor Cercas qui, a més, es veu que està promocionant un llibre d'enjòlit, explicava que ell ja ho va dir 'tot' en un volum de cinc-centes pàgines el qual, ho admeto, no he llegit.

No hi ha cap fet de la història, ni proper ni llunyà, del qual poguem saber-ne la veritat absoluta, ja que la veritat absoluta és una abstraccio. I és que els fets afecten molta gent diferent i amb el temps s'estructuren els relats, una paraula de moda avui, a gust del consumidor. No és cert que la història l'escriguin els vencedors, depèn del moment, al capdavall els vençuts també l'escriuen quan poden o quan es gira la truita. I sempre queden persones que no son ni dels uns ni dels altres, víctimes de tothom, en molts casos, amb opinions ponderades que acostumen a no ser del gust de ningú.

En tot, també en història, se suposa allò de 'doctores tiene la iglesia'. També en el camp científic sorgeixen dogmes i se suposa que el poble, mal educat i ignorant, o entossudit en no llaurar dret, no vol obrir els ulls a la llum de la saviesa. Per això se suposa, fins i tot, que expressar algun dubte relacionat, per exemple, amb les vacunacions, vol dir que ets negacionista i, gairebe, d'ultradreta. 

Sempre han estat habituals els genèrics com ara 'el poble', 'la gent', 'els catalans', 'les dones', 'la joventut', 'els infants'... Aquests mots no volen dir res o ho volen dir tot. Pel que fa a les veritats ocultes, fins i tot quan es pot demostrar que una cosa no es com pensem, no resulta gens fàcil fer-ne una demostració acurada. La mateixa vida familiar és plena de misteris, de coses que no sabem, dels nostres avantpassats remots i propers. I que, de vegades, ens estimem més ignorar. 

Així doncs, com que no es pot saber res del cert i els del mètode científic, quan s'equivoquen, ens asseguren que precisament això és el mètode, assaig i error, vaja, ens hem de situat humilment en la ignorància pràctica. I intentar sobreviure el millor possible. Tot i que no pots estar mai tranquil, i no pas per la pandèmia, sinó, sobretot, perquè el capteniment humà resulta altament imprevisible i allà on avui diu blanc demà hi pot dir negre i els herois d'avui poden ser condemnats a l'oblit o l'ostracisme, si cal. 

Una de les glorioses servituds de la joventut és que veus moltes coses clares i que et poden enredar amb facilitat. La mateixa vida ja t'enreda, de jove. De vell has assolit experiència i una certa perspectiva, en general, car també hi ha gent gran repatania i dogmàtica, és clar. El cas és que, com tants altres fets amarats de misteris, i fins i tot en el cas de què ens destapin alguna llauna caducada un dia d'aquests, vindran més 23-F i continuarem en la inòpia i, de fet, ja no tindrà cap importància, tot plegat. Temps que passa, veritat que fuig.

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

No creo sepamos nunca toda la verdad, y no digo ya, lo verdadero.
Pienso que además interesa la opacidad, sobre todo a quien maneja los hilos del sistema.
Salut

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Amb en MIQUEL, mai se sabrà el que realment va passar, Tejero nomès era el tonto útil, els autèntics responsables estàn ben resguardats, l'emèrit inclós.


Salut

Júlia ha dit...

Es que aunque se sepa la verdad -en este caso o en otros- si no responde a lo que queremos creer no nos lo tomamos en serio.

Júlia ha dit...

Et dic el mateix que a Miquel, encara que se sàpiga la veritat no podem saber si es veritat o no i si no respon al que volem creure no ens la prendrem seriosament. Hem de viure en el dubte i la incertesa.