19.4.21

DIVAGACIONS LLIBRESQUES PER A LES VIGÍLIES DE SANT JORDI

La paraula 'cultura' de tan repetida ja em produeix una mena de rebuig subjectiu. Ningú no sap ben bé què és, la cultura. Quan, fa més de vint anys, estudiava Humanitats a la UOC, recordo que vam parlar del tema amb algun professor i ens va explicar que algunes persones havia recollit en un volum més de dues mil definicions del mot.

Se suposa que la cultura és una cosa bona i, en nom de la cultura, com en nom de la llibertat i de tantes altres abstraccions, s'han comès moltes barbaritats. Una forma de defensar el xiringuito del que sigui, en aquests temps ombrívols i pandemics, és piconar amb el tema del valor de la cultura. És, també, un mot recurrent a l'hora de pidolar reconeixements i subvencions per al que calgui.

Com que s'acosta Sant Jordi la cultura de temporada es focalitza a l'entorn del llibre. Quan jo era jove sortien molts menys llibres i, per Sant Jordi, es venia, amb un deu per cent de descompte, el que ja hi havia al mercat. Avui tinc la sensació de què, igual que es fan vestits per a les rebaixes, s'escriuen llibres per a Sant Jordi.

Aquests dies és freqüent que, per la tele, per la ràdio, surti algú que fa temps que no veus ni sents, sobretot periodistes, polítics, fins i tot gent del gremi literari... Doncs, segur que té llibre, quan apareix de forma sorpresiva. La novetat és important, sembla que tot ha de ser nou o ho ha de semblar. Les promocions televisives o en els diaris de més tirada es limiten a determinades editorials, alguns de 'grans' i d'altres 'de culte' i, tot sovint, a personatges ben relacionats amb els mitjas. Hi ha editorials i escriptors que no surten enlloc o gairebé enlloc si no és que s'espavilen pel seu conte, a les xarxes, sobretot. Encara bo que els escriptors 'recòndits', com diu en Miquel, tenim el recurs d'internet i de la difusió a través d'amics i saludats. Molts amics i saludats també escriuen i, per tant, ja tenen prou feina en donar-se a conèixer ells mateixos.

El llibre és avui, potser ho ha estat sempre, des de la difusió massiva del llibre-objecte, -aquest volum de gruix, brillant i irregular, que és Los europeos ho explica prou bé-, un objecte de consum. El consum, per cultural que sigui, no sé si és cultura, perquè no sé què és la cultura, la veritat. Tot això que comento, que no té res d'original, no ho voldria fer de forma pejorativa, és el que hi ha i el que toca. També és lògic que la massificació de la cultura i de l'ensenyament hagi propiciat l'augment exponencial de gent que escriu i publica, de gent que pinta, que canta, que fa teatre i cinema... Jo crec que avui hi ha més gent que escriu que no pas que llegeix.

Només m'empipa una mica, deu ser una cosa generacional, la sacralització del tema, que encara en venguin la moto, en aquest cas el llibre, amb discursos abrandats i recomanacions que no demano. Els gustos son diversos, els moments vitals, també. Per sort ja va de baixa tota aquella història de l'olor del paper i de la bellesa del llibre-objecte, i la condemna de la lectura mercenària feta per altres mitjans, com ara l'ordinador, el telèfon... En general molta gent predica el que no fa, et diuen que no llencen llibres i, al capdavall, de forma inevitable, els llibres es llencen o es miren de donar on sigui i en vulguin, que no és una cosa gens fàcil.

I tot això ho dic jo, que en compro molts, encara, el meu consum cultural s'ha incrementat amb la pandèmia, potser perquè vaig menys a la biblioteca, aquesta institució tan popular que, paradoxalmente, també ha contribuït a que es venguin menys llibres. Sant Jordi, amb tots els seus condicionants i la seva inevitable vulgarització comercial, encara conserva una mica de màgia, lligada a l'època estacional, al retorn dels falciots i a les tones de roses industrials, sense olor que aquest any, diuen, no seran tantes i unes quantes seran, fins i tot, 'de proximitat'.

En tot cas, val més consum cultural que incultura, tot i que la incultura tampoc no sé ben bé què és.


8 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Estoy de acuerdo en lineas generales con tu escrito.
Se que las Bibliotecas a la vez que hacen un gran trabajo, impiden la venta de libros, pero en la báscula encuentro más beneficios que inconvenientes. De hecho me han preguntado donde se podría adquirir lo que he escrito, y si son de Barcelona los envío a la biblioteca, que la encuentro genial.
Compro libros, y dejo en los bancos de la ciudad los que no me "fan el pes", los hay que no me desprendería de ellos por nada.
Y chica, aquí lo has bordao : "...En tot cas, val més consum cultural que incultura, tot i que la incultura tampoc no sé ben bé què és..."

Jo tampoc.

Una abraçada forta.
salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

Només de RAC1 treuen llibre 23 col·laboradors per Sant Jordi.


Júlia ha dit...

Miquel, se tiran libros a toneladas, las mismas editoriales lo hacen con los fondos, el problema de almacenaje es muy importante y en pocos sitios quieren más libros, yo llevo muchos al Llibre Solidari pero también creo que tienen un exceso.

Júlia ha dit...

Cert, Francesc, això sí que es propaganda deslleial, he, he, no hi tinc res a fer. No sé si venen gaire, però.

Júlia ha dit...

Jo trobo bé que les biblioteques tinguin llibres consolidats i clàssics, sobre el tema de les novetats no ho tinc gens clar, molta gent no es compra un llibre perquè 'ja el tindran a la biblioteca', també és veritat que la gent té poc espai a les cases, en general. Jo hi ha llibres que no llençaré i d'altres que llenço i estripo molt a gust i em quedo molt descansada, he, he.

. Chiloé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Muchísimas gracias, Chiloe, un abrazo.

Unknown ha dit...

El meu pare deia "déu me n'enguard de pensar-m'ho".

Ho dic perquè forma part d'una mena de preceptes bàsics i detonants per a la maltia de la Esquizofrènia allò que se'n diu "un part difícil". Potser perqué les mares que han tingut un problema... no soc dona i no ho podré entendre mai com es forma un nado al meu ventre i que "em costi molt de tenir (parir)"

La Esquizofrènia, em sembla que en el meu cas és una mica més greu (transtorn esquizoafectiu que hauria durat tota la vida...

Sóc bord per part de pare i fill d'un home que es va morir tot just quan encara no hi havia massa fotos en color (1970). Engendrat en un viatge a Holanda dels meus pares... "hi vam anar amb en Puntí".

Anaven a comprar l'exclusiva d'una llet en pols per a la ramaderia. Van fer una marca comercial (Lait Foyer) però, em dol emprar aquest mot però "NO VA CUALLAR".

Tot plegat a banda de que la mare va haver de fer "de sargento" i que no vaig fer "la mili" (Vaig fer prórroga per estudis i vaig anar a l'Ajuntament a fer la PSS) i mentre la gent es gastava aproximadament un milió de les antigues pessetas, 6.000€ (per exemple a l'any 1989) jo tot i que més que estudiar treballava, cobrava poquet i em reventava tot el que cobrava (que no era massa... al 1998 cobrava 80.000 ptes/mes + Retribucions en espècie (era Autònom) ha passat que allò que en diuen Habilitats socials... més aviat el meu punt fort seria "el Tet a tet" que em manté relativament absent del contacte i les relacions públiques (assincròniques! Vull dir que em sento més bé quan el contacte és allò que em sembla que es deia una missiva (una carta) que va i ve, va i torna i que l'Autoritat... ¿Tant val la meva vida?

No sé qui m'estima! i com una cuca, com un bitxo... un escarabat deia el llibre "Metamorfosis"... em pregunto perquè drogues com el cannabis o el costo tripós son les primeres que es "feien servir" i barrejades amb alcohol... l'altre dia... he estat ingressat a Planta i duis quinze dies sense el medicament... em donaven un antidepressiu "Aripiprazol" que per no pensar llegia mentre caminava pel passadís o tancat al lavabo durant la nit de manera que en dos dies em llegia per exemple "El temps de les Cireres" de Montserrat Roig (tan ràpid que només podia fer que omentent en contacte (el follar vull dir amb el llibre... l'autora (suposo que ja deu ésser gran)) el que podia fer era anar anotatn paraules i expressions "de Ràdio quatre".

És un llibre eminentment burgès. Jo no he pogut mai anar a viure a Bath per exemple i tal.

La veritat... jo ho recordo: Haver proposat a Catalunya Ràdio ("la nit dels ignorants" quan es parlava que la maïones se'ns tallava a tot el barri (que l'Autoritat elèctrica baixava "la intensitat" del corrent i com que totes preparaven el sopar a la amteixa hora el turmix no girava a les recvolucions (voltes) necessàries i... "Ésa, ésa... tiene Edesa".

Malgrat tot, m'agrada molt el que apunteu "no sé què és la Cultura"... penso que si el filòsof... la ocupació principal que té es "La búsqueda de la Verdad" el poder de Déu forma part de la cultura, i només quan ja sabem que "NO EXISTEIX DÉU" (pel que va dir Zaratrusta) ens considerem legitimats per la llei (que no va començar amb les doce Tablas (Moisés és com una pel·lícula massa empalagosa) seríem capaços de "defensar el nostre terrioti" que ja no ens dóna Déu ni tenim les pbres potents del seu braç (que la Cocaïna debilita de per vida.

Llavors pensem en tenir un altre fill i miserablement ens agrupem per fer perviure un bogeria que és una evidència: "Estem condemnats a lluitar!" (o si més no "a morir en el intento". El Quixot és, suposo un invent com la mateixa roda o un corró per transportar els blocs de pedres... en canvi, el Rapa Nui...