(Collage obra d'Olga Xirinacs)
No ha sortit ningú a rebre'm, ningú no m'esperava.
M'ha semblat que sentia una música vaga
d'un piano perdut qui sap en quina cambra.
Venia a poc a poc, a la tarda tornava.
L'asfalt era calent i la calor minvava
entre acàcies florides i la gent apressada.
He alçat el cap i els vides brillaven a ponent.
Els arbres, les parets, aspres, rugoses, clares,
m'indicaven el pas mentre jo m'acostava.
Encara no, m'he dit, esperaré que el vespre
vingui amb passes comptades,
com un felí a l'aguait quan l'ombra es fa més blava.
Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus, 1990
5 comentaris:
85 anys ben lùcids. Moltes Felicitats Olga! i a tu Júlia, per no defallir en la reivindicació de l'obra de l'Olga.
Per molts anys, estimada amiga, estimada escriptora! Desitjo de tot cor que tinguis un dia ben ple de l'afecte i admiració que mereixes. Amb una gran i càlida abraçada!
Anirem reivindicant, aquest anys sembla que l'aniversari ha tingut força ressò...
Ahir vaig veure un reportatge de l'Olga al TN vespre de TV3.
En plena forma!
Per molts anys!!!
Sí, Xavier, al menys aquest any se els mitjans n'han dit alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada