15.7.21

POSTALS DE BATEA (2)

 


He acabat aquests dies El passat no és un somni, de Theodor Kallifatides, m'ha agadat molt, em va passar el mateix amb Mares i fills. Un parell més de l'autor no m'han fet tant el pes. No m'agrada fer recomanacions, la impressió que ens fan els llibres, les obres d'art, la música o el que sigui depèn en molts casos del moment, fins i tot dels nostres prejudicis i coneixements previs.

Batea, la Terra Alta, en general, acull en l'actualitat un excés d'història i mitologia lligada a la Guerra Civil, tan present encara a tot arreu. En el post anterior parlava de les guerres carlistes i el personatge de Cassola. El llibre de Kallifatides ens parla d'una Grècia molt incòmoda, amb violència, crueltat, delacions i tot això que sol passar en moments de guerra, encara que, en teoria, la guerra sigui en contra dels perills externs. I de la necessitat, en ocasions, de tocar el dos com sigui, encara que no puguem defugir els lligams vitals amb el nostre passat, que resulta que no és un somni, encara que acabi per semblar-ho.


L'autor ha retornat en els seus darrers llibres a l'idioma d'origen però es va adaptar bé a Suècia, on va formar una família, va estudiar a la universitat i va prosperar i escriure llibres bons en suec, segurament, també, perquè era intel·ligent i espavilat. Hi ha qui creu que no es pot escriure bé en diferents llengües ni sumar identitats en molts casos, però això no és així i en podríem trobar molts exemples, no tothom pateix disglòssia ni coses semblants i la realitat no és gens senzilla.

En aquests indrets a tocar de l'Aragó no es pot deixar de meditar en les falses fronteres i en com acaben per imprimir caràcter, encara més quan la política ens demana estranys compromisos. Guerres absurdes, violències gratuïtes, bona gent obligada a prendre partit, justificacions diverses, tot acaba per tallar les ales i la llibertat de les persones  normaletes, ben mirat. 

La facilitat per a les llengües és una mica com la facilitat per a la música, es té o no es té, malgrat que alguna cosa s'hi pot fer, amb voluntat i constancia. Aquests dies ha fet fresca i vent, per aqui. Vivim un temps estrany, resulta que tan bons com som pels  nostre verals i enguany, per la fatalitat o pel mal govern, qui ho pot saber, tenim els pitjors resultats d'Europa. Com xalaríem si els afectats fossin es altres, segurament.

La pandèmia ha pal·lesat les nostres febleses però em temo que de poc ens servirà si tantes guerres i tants disbarats no han millorat a fons el capteniment humà tot i que diria que hem millorat una mica, al menys, en teoria. No entenc aquesta mena de dèria per sortir de festa i viatjar, encara menys quan la manifesta gent gran, la joventut és tota una altra cosa i els riscos se solen menystenir, i potser està bé que sigui així, altrament tot seria perillosament ensopit i transcendent. 

Aquí podeu llegir les ressenyes que vaig escriure sobre els dos llibres de Kallifatides que he mencionat, per si son del vostre interès tafaner:

https://www.llegir.cat/2021/07/critica-el-passat-no-es-un-somni-theodor-kallifatides/

https://www.llegir.cat/2021/02/mares-i-fills-theodor-kallifatides/


I un article de Manel Haro sorbre l'autor:

https://www.llegir.cat/2021/07/theodor-kallifatides-alla-on-va-un-emigrant-no-te-passat/