Aquest és un d'aquells llibres que tenia pendent, a la pila, i que m'he emportat de vacances. Les narracions breus son adients per a aquesta època de l'any i crec que el gènere del conte literari ha revifat una mica. Vaig interpretar que el recull era una tria de Marcela Serrano pero l'escriptora és, de fet, tan sols, l'autora del pròleg, un pròleg lúcid i interessant per ell mateix.
La tria aplega uns quants pesos pesats de la literatura, més homes que dones, per variar, ja que això de la paritat no sempre funciona com caldria. Noms molt diversos pel que fa a època i tendència: Sherwood Anderson, Flannery O'Connor, John Cheever, Nuria Barrios, Manuel Mujica Laínez, Pedro Mairal, Anton Chejov, Oscar Wilde, Guy de Maupassant, Clarice Líspector, Katherine Mansfield o Carlos Fuentes.
Molts d'aquests autors ja son ben coneguts de la gent mínimament lectora però si no fos així potser la tria més aviat generaria refús, cosa que seria un error. Jo pensava entomar un recull tirant a feminista però res de res, les dones desgraciades i guillades son majoria, en aquestes narracions, totes elles, això sí, molt ben escrites. La tristor plana per aquests contes i mostra una visió de la dona que pot sobtar, contemplada des del present, vaja, que no son aquests textos allò que quan era petita a casa, en broma, en deien 'la alegría de la huerta' fent referència a una famosa i popular sarsuela.
Al final trobem unes breus referències biogràfiques dels autors i autores però avui, per sort, tenim el google i el que faci falta, per tafanejar. Si la calor excessiva us deprimeix millor deixar aquesta lectura per a una altra ocasió però tampoc cal ser excessivament malèvols, no he trobat qui és el responsable directe del recull, per cert. I, en tot cas, amb aquest llibre ens adonarem de com es veien les dones fa temps i de com es trobaven limitades per les seves circumstàncies. Fa temps, però no tant, ep, hi ha relats ben actuals o vigents, com el de Fuentes. Quedem-nos doncs amb la forma per damunt del fons.
5 comentaris:
Déu n'hi do amb el poti poti d'escritors, i tens raó amb Google, Cheever pensava que era un dels membres de Monthy Piton, i ara gracias a Google puc dir que era el Txékhov dels suburbis i quedar com un erudit.
Salut.
De Cheevers fa anys que tinc els contes complets i son extraordinaris, això de 'suburbis' no es ben bé així, es refereix més aviat a les urbanitzacions de classe mitjana alta, freqÜents als Estats Units, hi ha una versió molt bona d'un seu conte, 'El nedador', amb Lancaster, l'han fet alguna vegada per la tele. He de dir que això m'ho va explicar fa temps l'amic Allau, parlant d'aquest escriptor en alguna entrada de fa temps.
Avui en parla JM Tibau de Cheevers i els seus cont6es.
Cheevers té devocions des de fa anys i panys però sempre sorgeix algú que el 'descobreix'.
Per cert, amb un comentari ben 'pobret' malauradament.
Publica un comentari a l'entrada