SI VE LA MORT QUE EM TROBI BALLANT I AMB LES COMPETÈNCIES DIGITALS ASSOLIDES

 

Imatges com aquesta i programes com aquest del canvi de xip m'anguniegen d'allò més. Si les víctimes fossin d'altres col·lectius ja hi hauria hagut una protesta formal i seriosa sobre el tractament que es dona a això de la gent gran, un eufemisme per no dir vell o vella, al capdavall. La gent gran és un sector molt ampli que pot anar dels seixanta als cent anys, les referències sempre son etèries. I avui hi ha un gran sector de la gent gran, amb ingressos raonables, que son un caramel per al mercat del consum de tota mena, cultural i el que sigui.

Ja em van fer angúnia, en d'altres temps, coses com ara allò del Casal Rock. Per sort de tant en tant emeten programes com allò de SAVIS, amb gent gran de gran categoria explicant la seva experiència vital. El més curiós és que fa anys un anunci, no sé si de formatge, en el qual un jove tirant a heavy li deia al seu avi, una mica en pla 'col·legui' que no en volia més el van retirar per poc respectuós.

Crec que la competència digital és diversa, en totes les franges d'edat, i que quan una cosa resulta necessària s'aprèn, sigui com sigui. Si aquestes competècies comportessin un retorn al mercat laboral de gent amb paguetes reduïdes, encara. Però a la gran majoria de treballadors i treballadores normalets els han aviat de les feines, sovint de forma prematura. Això sí, tot plegat ha generat un mercat important d'oferta per tenir-nos entretinguts, universitat de l'experiència, cursets de ioga, sortidetes econòmiques... I que dona feina a molta gent, ep.

Moltes d'aquestes activitats sovint tenen poc gruix i assolir competències en el que sigui no genera cap guany, al menys, això sí, moltes son gratuïtes o gairebé. Tot és una gran trampa destinada al consum dels vellets i velletes que encara es poden bellugar i fer de les seves. Després, ja sabem que ve, residències lamentables, caríssimes, que s'han convertit en presons amb això de la covid, però en les quals ja s'havia assassinat i violat, poca broma. O la noia estrangera mal pagada que ens passegi i netegi de tant en tant mentre potser té una iaia que no pot cuidar ella mateixa, a l'altra banda del mon. Hi ha molts fills i filles que fan el que poden, amb grans esforços, però no sempre és possible dedicar molt de temps a aquests problemes inevitables, per més bona voluntat que es tingui.

La universitat de l'experiència hauria de ser a l'inrevés, la gent gran donant classes als joves sobre la vida i sobre allò que han viscut i après i caldria, això sí, que es paguessin les classes sense haver d'omplir un munt de paperots si tens pagueta i goses fer alguna cosa més. Tot això pel que fa a la gent normaleta, els importants cobren i no tenen problemes, en general. No sé si el Sant Pare o el Biden tenen competències digitals però ben bé que es defensen, cadascun en el seu sector professional.

En aquest espai vital està molt valorada l'activitat física, et poses una pomada de nosequè i a ballar, nedar i caminar, que son dos dies. I a viatjar, és clar, llàstima de la covid que ha reduït l'oferta. No em cal canviar el xip, ja el canvio quan em sembla i, al capdavall, pel que em pot servir canviar-lo que em quedi com estic, la veritat.

Un altre tema es l'absolutament contrari, ja se sap que la gent gran ens tornem rondinaire i llegeixo coses absurdes sobre el jovent d'ara que tan sols es mira el mòbil tot el dia, fa botellots, sexe a dojo i sense precaucions i no sap el que era viure en el nostre paradís infantil, jugant al carrer i passant gana i amb uns mestres tan desgraciats com nosaltres i amb famílies que eren bona gent però que estaven desbordades per les mancances de tot tipus. Al menys suposo que aquests que surten per la tele, joves i vells, han cobrat alguna cosa per fer el programa, altrament la presa de pèl haurà estat de categoria. En el fons, tot és economia.