LA VERGE DEL PORTAL
Pujant pels vells carrers on els porxos amaguen
històries oblidades d’un temps perdut i estrany
enmig de vells silencies, petita, arrecerada,
espera els vianants la Verge del Portal.
Hi ha qui sempre, quan passa, visita la capella,
on mormola pregàries i descansa un moment
i contempla la imatge, petita i delicada,
i els misteris pintats amb colors, al seu volt.
En un temps d’esperança i potser d’optimisme
bastiren la capella els vilatans antics,
en uns anys de pau tendra i de bones collites,
quan potser tot semblava que seria millor.
Però van passar els carlins, i els francesos, i d’altres,
revoltats bandolers i soldats afamats,
i aquella nostre guerra que encara ens acompanya
amb la seva ombra llarga i la seva amargor.
Ara sembla altra volta que el futur que ens espera
portarà una pau llarga i uns anys de claredat.
Acollidora i lúcida, més enllà de tants dubtes,
espera als vianants la Verge del Portal.
Júlia Costa (poemes bateans)
4 comentaris:
A la Verge del Portal, estic segur que li agradaría el poema, com m'ha agradat a mi.
Salut.
Moltes gràcies!
Ja saps que tens una casa al meu barri, Francesc? Mira enllaç
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9041
Gràcies,molt bonic M Portal
Publica un comentari a l'entrada