26.9.21

AGATHA CHRISTIE ÉS UN VALOR EN ALÇA

 



Quan jo era joveneta i vaig començar a llegir llibres d'Agatha Christie uns oncles que tenien aspiracions intel·lectuals em van menystenir l'autora i em van recomanar Simenon. Aleshores Christie encara era viva i present a les revistes de cinema i tafaneries, molt menys agressives que les actuals i que sovint es llogaven i canviaven més que no pas comprar-se de nou en nou.

Christie i Simenon no son comparables però crec que l'autora anglesa ha estat, amb els anys, molt més apreciada i reconeguda. Simenon, ho reconec, és un senyor del qual quan més coses se, sobre la seva vida personal, pitjor em cau. Però, vaja, això no té a veure amb la literatura, és clar. Christie, fins i tot a nivell personal, em resulta una dama d'allò més admirable.

El fet és que, malgrat els elitismes intel·lectuals, que van i venen, pugen i baixen, com la borsa, Christie és un mite incombustible. Les versions en cinema i televisió dels seus llibres sempre compten amb seguidors. I els escenaris acullen, sempre amb èxit de públic per pocs recursos que s'hi esmercin, les obres seves més populars. Enguany tenim al Condal l'Orient Expres, encara no hi he anat, tinc entrades per al dijous. I al emblemàtic i encisador teatre del Raval La Teranyina, l'obra de l'autora més humorística i, després de La Ratera, la més representada.

Al Teatre del Raval, l'antiga sala parroquial de l'església del Carme, ja s'hi han representat d'altres obres de l'autora. És una sala de les que m'agraden a mi, amb escenari a la italiana, teló vermell, seients còmodes i un aforament de mida humana, un teatret d'aquells d'abans. Ja he dit en diferents ocasions que no em convenç, en general i amb poques excepcions, això del teatre al mig de la sala i la gent al volt. Perjudica el so, la il·luminació, la visió general de les escenes, però sembla que sigui el súmmum de la modernitat quan jo crec que ja li ha passat l'època, la veritat.

La Teranyina compta amb un muntatge correcte, una escenografia adient a la trama i a l'època, un repartiment eficaç en el qual, tot i que no m'agrada destacar ningú, car l'obra es força coral, hi té un paper central aquesta comedianta de categoria que és la Cristina Brondo, sovint no tan ben aprofitada com mereix. La direcció és d'Empar López, una dona de teatre, també molt bona actriu, per cert. L'adaptació en català no grinyola ni recorre a la vulgaritat a l'hora de fer-ho tot entenedor. És un espectacle per a tots els públics, amb la inevitable sorpresa final, Christie sense cadàver ni criminal no seria el mateix, evidentment. Però els crims de l'autora anglesa no son mai massa sòrdids ni truculents, en general, car té molts llibres i potser trobaria exemples que podrien contradir aquesta afirmació. 

Després del Romea, malgrat que en els darrers anys ha tingut una programacio una mica erràtica i irregular, el Teatre del Raval és, de moment, el meu preferit. I, per a més goig personal, no el tinc lluny de casa.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sincerament, fa tants anys que no llegeixo Ahatha Christie que no et sabria que dir, el pare les tenia quasi totes les seves novel·les i totes les havia llegit de jove, juntament amb les de Zane Grey, un altre oblidat. D'ella si que recordo la tarta de arándanos y els rodoendros.

ElemEntal, estimada Júlia.

Júlia ha dit...

Francesc, Agatha Christie no crec que estigui gens oblidada, precisament, dues obres de teatre en cartell a Barcelona i, tot sovint, versions en cinema o televisió.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Surt al carrer i pregunta per ella als de 40 anys en avall, a veure quants la coneixen. Tres i l'astròleg.

Júlia ha dit...

Doncs el teatre era ple de gent jove i sé que a classes d'anglès sovint es treballen textos seus i llibres. O sigui, que no estic d'acord amb això dels tres i l'astròleg, al menys per la meva experiència.A banda que s'han fet sèries sobre la seva vida que ha vist molta gent de moltes edats. I dijous que vaig al Condal segur que també hi ha gent de totes les edats.