FESTES DE LA MERCÈ, OMBRES I LLUMS, SILENCIS I SOROLLS

 

Avui, dia de la Mercè, Festa Major de Barcelona. 

Tinc molts records d'aquestes festes, records barrejats i mal situats en el temps, com ara aquestes fotografies que desem en caixes de sabates sense cap mena d'ordre. O com les rastelleres d'imatges que t'ofereix, de tant en tant, el facebook, que ho sap tot (perquè li hem dit, ep).

Ahir vaig seguir, per BTV, el pregó que va fer Custodia Moreno, em va encantar i emocionar, tinc molt de respecte per aquesta senyora lúcida i seriosa però amb el seu sentit de l'humor, jo crec que el sentit de l'humor sovint va lligat a la intel·ligència. Crec que l'alcaldessa s'ha marcat un tanto amb l'elecció de pregonera, els pregoners i pregoneres han estat sovint qüestionats per motius diversos. 

Malgrat la grapa en l'elecció hi va haver les inevitables xiulades i escridassades de cada any, siguin en la direcció que sigui. Malauradament tenim vaga a BTV, una vaga de la qual no ens han explicat gaire cosa, per cert, tot i que una mica més que quan van fer vaga a TV3, fa temps i temps. Un tema polèmic va ser el blindatge de la Plaça de Sant Jaume, ahir, al twiter, un xicot que havia escrit en contra del tema i de Colau rectificava, admetent que havia estat cosa del Procicat, més aviat.

Crec que en molts temes hi ha, actualment -i potser ha estat així sempre- tanta visceralitat que un debat raonat es fa impossible, un d'aquests temes recurrents és l'alcaldessa. S'idealitza un passat municipal, amb moltes ombres i destraleries, ben mirat, i em va agradar que Custodia Moreno recordés que els polítics han de governar però que la societat cívica ha de controlar la gestió i mirar de dialogar i negociar, sobre tot. Moreno va dir moltes coses, cada fragment del seu pregó es podria comentar a fons i amollaria elements per a la meditació seriosa. Els puristes també han sortit amb el tema del castellà i el català, un clàssic, sobre el qual la mateixa pregonera va voler deixar les coses ben clares.

Avui, a més a més, em llevo amb això de la detenció de Puigdemont, no podem estar mai tranquils. I tot sembla res si pensem en la situació de la gent de La Palma la qual, a més de la desgràcia de perdre-ho tot ha d'entomar els ramats de la premsa de tot tipus, la meva opinió és que allà sí que s'hauria de blindar l'arribada dels voltors suposadament informatius i deixar que fos tan sols la televisió canària qui fes les informacions i els reportatges i els passés a la resta.

Més lluny de Canàries ahir ens explicaven la construcció d'un camp de refugiats a Samos, d'on sembla que és gairebé impossible tocar el dos. Realment, ens queixem de vici, que deien els meus majors. Estic llegint un llibre molt interessant sobre la vaga de Tramvies de 1951, més enllà dels fets concrets, el llibre ens explica la situació social i política d'aquells anys de misèria. 

Llegeixo moltes crítiques i protestes i pontificacions sobre què s'hauria de fer. Sovint el problema no és el què sinó el com, aspecte que poques vegades es clarifica de forma realista, més enllà de fer volar coloms i constatar com n'estem, de consciencitzats i mentalitzats. Molta gent sap com pensa i què vol, precisament 'la gent', 'el poble català', 'els veïns del barri'. Els ximples i ignorants sempre son els altres o les altres.