EL CARRO DELS MORTS CONTINUA VIATJANT

 

El darrer divendres, al Cinefòrum de Tot Història, vam comentar dues pel·lícules de temàtica fantasmagòrica, La torre de los siete jorobados i La carreta fantasma. El comentari sobre la primera el deixo per a la propera entrada. Avui em centraré en La carreta fantasma. La pel·lícula, que ha complert cent anys, és un clàssic de culte, feliçment recuperat. Malgrat aquest cas puntual, avui els llibres de Lagerlof, a banda del Nils Holgerson, no son fàcils de trobar, encara menys en català.

Fa pocs anys Adesiara va publicar El carreter, en una molt bona traducció i amb un títol més semblant a l'original. En aquella època m'havia interessat per les poques dones que han guanyat el Nobel de literatura, crec que fins ara son setze. Trigarem molts anys, en aquest premi i en molts altres, en assolir una certa paritat. I no és que jo concedeixi molt importància als premis, donen un cert reconeixement, una fama relativa i, els grossos, diners, que sempre van bé. Una altra cosa és si realment s'atorguen de forma merescuda, hi ha molts interessos pel mig i la difusió literària és atzarosa. Lagerlof va tenir la sort de ser del país on el donen, és clar. A l'escola sempre fèiem broma sobre qui avaluava els avaluadors, tot és relatiu.

L'únic llibre que havia llegit de Lagerlof, aleshores, era el Nils ja que la meva mare era del Círculo de Lectores i el van editar. Jo era joveneta i admeto que se'm va fer pesat, però d'això fa molts anys. Adesiara també l'ha editat en català. La carreta fantasma és una pel·lícula muda, una de les poques que podem veure amb certa facilitat, es troba a yotube i s'ha passat en algunes ocasions a cinemes o filmoteques. Em comentava fa poc un amic que la gent jove, de moment, i no és culpa seva, no té un gran interès en endegar, per exemple, tesis doctorals sobre el cinema mut. Molta cosa s'ha perdut i alguna cosa es va recuperant, de vegades per atzar. La nostra Filmoteca ha fet coses realment miraculoses, darrerament. 

La carreta fantasma té a sobre un munt d'elements mítics, hi trobem religió, paganisme, costumisme, referències a la vida quotidiana a l'època en la qual es va escriure i filmar i elements que evoquen la biografia de Lagerlof. Suècia no era el país que coneixem avui, va patir força, Lagerlof va esmerçar grans esforços en defensar l'incipient feminisme de l'època i va morir el 1940, era gran però la crisi cardíaca li va provocar l'excés de feina dirigida a protegir els refugiats finesos, que patien un bloqueig salvatge per part dels russos. Hi ha moltes històries que s'han oblidat o no s'han volgut explicar a fons. Va aconseguir que la poeta Nelly Sachs, jueva, de salut feble, que també guanyaria el Nobel, pugués fugir dels nazis. 

La seva família, benestant, va perdre-ho gairebé tot a causa de l'alcoholisme del pare i alguns dels seus germans van morir de tuberculosi. Tant l'alcoholisme com la tuberculosi son molt presents a La carreta que també incideix a fons en el tema del perdó, la salvació i la redempció. Avui hi ha elements que sobten, com ara el paper de l'Exèrcit de Salvació, el final convencional, una mica apressat, i el paper de les dones, sobretot de la soferta i perseguida esposa del protagonista, el gran Sjöstrom, director així mateix de la pel·lícula, pioner del cinema suec que per a nosaltres serà sempre, sobretot, el professor vellet de Fresas Salvajes que també sembla assolir una certa redempció, a través del seu viatge al passat. 

S'ha escrit molt sobre l'escena que Kubrick va evocar al Resplendor, així que poca cosa més hi afegiré. També hi ha ressons del Dickens de la Cançó de Nadal, la versió en cinema de 1935 del llibre, més dura i inquietant que d'altres més edulcorades, mostra a fons la misèria del personatge i la seva resurrecció oportuna, que li dona, com a l'embriac amargat de la vida de La Carreta una nova oportunitat. Els mites de la Santa Companya gallega, de ressons celtes, presente certa relació amb aquesta carreta dels morts, que, així mateix, ens fa pensar en aquelles que recollien els morts durant les epidèmies mortals i massives.

Lagerlof no es va casar, va tenir una relació molt profunda amb una altra escriptora, Sophie Elkan, Elkan havia perdut marit i filla de tuberculosi, precisament, en una setmana, i va vestir sempre més de dol. La seva relació es pot etiquetar, avui, de lesbiana, però des d'un punt de vista poc dogmàtic perquè les etiquetes tot ho compartimenten de forma massa definitiva. De tota manera en aquella època no es parlava d'homosexualitat, ni tan sols a Suècia. Elkan va morir abans i tot i ser una escriptora remarcable la figura literària de Lagerlof li ha fet una mica d'ombra, cosa ben comprensible. Lagerlof va ser una dona admirable en molts aspectes, no tan sols el literari, amb caràcter, iniciativa, molt treballadora i molt del seu temps, implicada en els problemes del mon que l'envoltava. I això que la seva mobilitat es trobava amb problemes des de la seva infantesa per un problema de maluc. De joveneta va intentar, sense èxit, emigrar als Estats Units. La vida esta menada per l'atzar, ens agradi o no. Abans no ens recull la carreta dels morts hem de viatjar de grat o per força a la carreta de la vida.