Dilluns de la setmana que ve reprendrem les xerrades presencials de CERHISEC. Jordi Artigas ens acostarà a la mítica figura del gran Fregoli (1867-1936), transformista emblemàtic que va actuar en diferents ocasions a Barcelona. Aquesta xerrada ja l'havíem de fer fa molt de temps i va quedar anul·lada pel tema de la pandèmia. En aquesta ocasió també hem hagut d'avançar-la al dilluns, després d'haver-la anunciat per al dimarts, a causa de la prevista vaga de funcionaris interins.
Avui Fregoli és un desconegut per a molta gent jove i potser costa fer-se una idea de la transcendència dels seus espectacles i del seu art, tan original. El seu nom ha quedat lligat a frases fetes, dites populars i, fins i tot, a una malatia mental que comporta creure que la gent propera t'encalça i que, en realitat, no son els que semblen sinó persones disfressades.
Fregoli va utilizar també el cinema quan aquest es va convertir en un art popular. Viatjava pel mon amb més de vuit-cents vestits i més de mil perruques, segons expliquen. Va tenir sort, va fer diners, a base de treballar molt, això si, i es va poder retirar uns anys abans de morir, a una bonica propietat a Viareggio, on va ser enterrat, tot i que més endavant les seves restes es van traslladar al cementiri de Campo Verano, a Roma. L'epitafi de la seva tomba diu: Qui Fregoli compì la sua ultima trasformazione.
Jordi Artigas és un gran expert en la Història del Cinema i hem tingut la sort de què col·laborés en diferents ocasions amb CERHISEC. La primera vegada, amb motiu del centenari del barri, ja fa més de vint anys, ens va parlar del cine NIC, que havia tingut la seu de l'empresa que el fabricava al Poble-sec. Sobre aquest tema Artigas va recollir molts materials i informació. Finalment, i ja era hora, la documentació s'ha pogut aplegar en un llibre ben editat, que es va publicar per l'abril d'aquest any i que podeu trobar a molts indrets però, sobretot, i amb més seguretat, a la llibreria de la Filmoteca, un lloc que és ben a prop del barri del Poble-sec, per cert
2 comentaris:
El pare me n'havia parlat en més d'una ocasió de Fregoli, en canvi no en sabia res o no s'en recordava d'un altre il·lustre del món de l'espectacle del que tu ja has parlat, Joseph Pujol, Le Pètomane.
No és estrany, tot i ser pràcticament contemporanis i el Petòman d'origen català, aquest va fer gairebé tota la carrera professional a França, al Moulin Rouge sobre tot, i a França va morir. Fregoli va voltar molt i va actuar força a Barcelona, per això és fàcil que els nostres 'avantpassats' l'haguessin vist en algun moment o en tinguessin més referencies.
Publica un comentari a l'entrada