ELUCUBRACIONS INFORMÀTIQUES DAVANT D'UN ORDINADOR ACABAT D'ESTRENAR

 

Manllevo aquesta imatge d'una tarja perforada, d'aquelles que, quan jo era jove, abastien els ordinadors prehistòrics. Avui he estrenat ordinador, un regal de Reis pendent, de fet. L'antic no m'anava malament del tot, no funcionava amb bateria, es penjava de tant en tant, anava molt lent quan arrencava.  

Per algun lloc, en capses de records, hi dec tenir targes d'aquest tipus, quan vaig marxar de la Harry Walker em van escriure moltes dedicatòries i versets en aquelles febles cartolines plenes de secrets. He de dir que vaig ser molt mala perforista, em despistava amb facilitat fent aquella monòtona feina. En aquella època les empreses eren encara molt discriminadores, als nois els enviaven a fer cursets de programació però les noies encara gràcies que accedíem a aquestes feines en el departament estrella, el d'IBM. 

Tot ha canviat molt de pressa. O potser no, i m'ho sembla, contemplat en perspectiva. Tinc molts records relacionats amb el tema dels ordinadors, com ara quan a la meva filla adolescent li vam regalar un any, per reis, un d'aquells tipus Amstrad, i el que va representar per a mi que no calgués esborrar els textos quan t'equivocaves. Això, abans d'internet. 

A les escoles, al principi, ens amollaven un programa que es deia framework i que era un rotllo, ja hi havia programes més moderns i eficaços. Durant un temps ens regalaven ordinadors que llocs con bancs i caixes deixaven de banda. Amb els anys el tema va millorar i ja vam tenir equips nous i actualitzats. El tema d'internet ja va ser la gran meravella, vaig ser durant anys la coordinadora informàtica de l'escola i m'ho passava molt bé anant a unes trobades periòdiques de mestres on ens posaven al dia, tot i que, pel que fa al tema educatiu les posades al dia sempre eren del dia d'abans. 

Més endavant vaig poder estudiar, gràcies a internet, Humanitats, a la UOC, vaig ser del grup pilot. Els grups pilot, -a magisteri també vaig ser d'una mena de grup pilot-, sempre comencen molt bé i després la cosa es massifica i s'espatlla. La nova carrera, professionalment, no em va servir de gran cosa però m'ho vaig passar pipa estudiant-la, al meu ritme. Durant anys vaig tenir un trauma a causa de no ser llicenciada. També vaig cursar, a la UOC un màster de pedagogia terapèutica que, aquest sí, em va servir per a exercir d'especialista, tot i que els continguts eren mediocres, amb poques excepcions. 

Avui, amb això de la jubilació, ja estic una mica desconnectada de com va el mon escolar, tot i que hi tinc molts vincles. Per molt que fem volar coloms no és el mateix treballar que estar jubilada, sobretot quan havies fet una feineta que no estava malament. No sé com m'ho faria, amb l'embolic actual dels virus i el control del tema, l'escola s'ha burocratitzat molt, massa. Tot son protocols i normatives. Però també ha millorat, i parlo de la pública i de la primària, moltíssim, en aspectes materials, de suports i coses així. El que passa és que la gent jove de la professió no pot comparar amb el passat ranci i, de fet, millor que sigui així.

El meu ordinador nou és gairebé com l'anterior però més ràpid i lleuger. No té lloc per posar CDs, com l'antic, de fet un altre element que es troba en procés d'extinció. La veritat és que el feia servir poc, tinc en aquest suport fotografies, pel·lícules, però no sé si paga la pena conservar res. El mateix que els armaris i les lleixes, els ordinadors, els seus discos supletoris, o aquests espais dels núvols, acumulen molta brossa que no tornarem a mirar encara que visquem cent anys. 

No soc experta en temes tecnològics però em defenso i això de la bretxa digital em sembla relatiu, ens agrada parlar de la 'gent' com una mena de tot però la gent és diversa i diferent, complicada, i cadascú excel·leix en coses diverses. En lloc d'admetre que s'ha d'aprendre dels vells i les velles -i reivindico aquests adjectius, tan malmesos i menystinguts-,  sembla que se'ns hagi d'ensenyar a anar pel mon i caiem en el parany de fer cursos i cursets quan hauria de ser a l'inrevés, som els grans els qui hauríem d'impartir cursos a les persones més joves, a la universitat de l'experiència s'hi hauria d'anar a explicar l'experiència i no a escoltar els altres. Si us hi fixeu en les ofertes per a gent gran hi ha molta temàtica 'de lletres' i poca tecnologia, física, química, matemàtiques, enginyeria o medicina. Això ens hauria de fer pensar...

No sé si aquests serà el darrer ordinador de la meva vida, qui sap. Les ciències adelanten que és una barbaritat, com cantaven a la sarsuela aquella, tan famosa. Però, ai, em temo que el jovent té una bretxa sarsuelera i, amb poques excepcions no sabrà de què parlo. Em sap greu però d'aquí uns dies el pobre antic ordinador haurà d'anar a parar a algun lloc d'aquells on els recullen i, espero, en fan alguna cosa. Jo ho guardaria tot, la veritat, per inútil que hagi esdevingut, els objectes m'inspiren afecte, però la vida mana i no tinc aquelles golfes dels burgesos d'abans on es podien trobar tantes coses oblidades.