NOVEL·LES D'AMOR I LITERATURA POPULAR PER REIVINDICAR

 

Acabo de sentir per la ràdio que avui fa anys, tretze, de la mort de Corín Tellado. El seu nom i la seva admirable producció literària, més de cinc mil títols, crec que s'han guanyat, amb el pas del temps, un gran respecte. Un respecte que, malauradament, no ha afectat els àmbits elitistes i acadèmics, amb poques excepcions. La literatura acadèmica no estudia a fons aquests productes populars quan, de fet, ens expliquen  molt més com era el mon i la gent que no pas els grans títols dels autors canònics. 

Quan jo era petita hi havia poques distraccions, la ràdio, el cinema de barri i la lectura popular. Al meu carrer hi havia un establiment dedicat a la venda, més que a la venda al canvi, de novel·letes de butxaca, populars, classificades segons temàtica en uns grans calaixos de fusta i on la gent remenava. Poca cosa, aleshores, en el meu mitjà social, es comprava nova. Pels llibres es pagava un preu simbòlic i el més habitual era 'canviar-los', pagant poca cosa. Una mena de lloguer o de suscripció, vaja.

No passava tan sols amb els llibres, també amb revistes, com ara les antigues Lectures, que aplegaven, sobre tot, narracions breus, i unes d'argentines que es deien Para ti, crec que en aquell país, com passa amb Lectures, encara es manté el nom, tot i que el contingut ha canviat moltíssim. En ocasions també tenien llibres 'més bons' i també es llogaven. No hi havia gairebé biblioteques, tot era car i força inassequible.

A més de la novel·la romàntica, en la qual la persona més rellevant era Tellado, hi havia novel·la negra, de l'oest... molts escriptors van dedicar-se a aquests gèneres, amb pseudònims diversos, per motius econòmics i perquè es van trobar represaliats després de la guerra per exercir les seves professions. Les novel·letes de Tellado no tenen res a envejar a produccions anglosaxones, venudes i publicades amb tapa dura, l'embolcall pesa molt.

Avui el gènere de la novel·la negra o de la de ciència ficció han pres volada però amb el gènere de la novel·la rosa no ha passat el mateix. He llegit aquests darrers anys novel·les d'autores reconegudes que son, de fet, novel·la rosa, però si els dius que ho semblen o ho son s'inquieten i no en volen saber res. 

Tellado va intentar fer d'altres coses però, com Sagarra, s'hi feia més savia que rica i va continuar amb el de sempre, intensificant coses com ara un erotisme, sempre controlat i sense passar-se, això sí, quan la censura ja no va ser aquell pes feixuc d'abans. La seva obra es conserva i està digitalitzada, té fills i néts que tenen cura del seu llegat. Va guanyar diners però no tants com si hagués estat una autora anglesa, americana, francesa. A banda d'això va estar, com tants altres, durant més de vint anys, sota les grapes de la inefable editorial Bruguera.

Amb poques excepcions va publicar sempre amb el seu nom i això de 'Corín' ja sonava ranci, podia haver publicat amb un nom que semblés angles, com el Silver Kane de Gonzàlez Ledesma. També bons dibuixants van guanyar les garrofes fent les cobertes d'aquelles novel·letes. De família conservadora, asturiana i de militars, Tellado era força liberal en molts aspectes, va defensar l'ús i conservació de l'asturià tot i que, com manifestaven els seus fills en una entrevista, tot això del 'procés' no li hauria fet cap gràcia. 

Es va casar amb un home que no era dolent però era gandul i va acabar per plantar-lo, tot i que no es van arribar a divorciar oficialment. Tinc una gran admiració per aquesta dama malgrat que no l'he llegit, tot i que admeto que alguns llibrets seus havia fullejat. La meva mare, la lectora de la casa, tenia mania a aquelles novel·letes i llogava llibres de més 'categoria'. Va ser de les primeres sòcies del Cículo de Lectores. La millora econòmica i l'accés al llibre nou va fer abaltir la producció d'aquelles novel·letes, durant un temps també va ser molt popular la 'foto novel·la'. De llibrets d'aquest tipus també n'hi havia de clarament pornogràfics, les noies ni els vèiem però durant el servei militar i entre els xicots era habitual passar-se aquelles produccions literàries, algunes de les quals es van, fins i tot, reivindicar amb la 'apertura'. 

Els gèneres romàntics eren gairebé exclusius, al menys de forma oficial, de les senyores, encara es ven molta novel·la rosa estrangera, com la de Pilcher. Aquella tieta de la Diana, la Cartland, era un mite en el seu camp i fins i tot la BBC havia fet produccions amb delirants històries seves. El que passa és que la BBC tot ho fa bé i ho millora. Folch i Torras escrivia força novel·la romàntica, molt rància i casta, això sí, amb un gran èxit. D'aquest autor sí que n'havia llegit algunes que teníem a casa, era del poc en català que podies trobar i també recordo haver-ne llogat i canviat en aquells establiments dedicats al tema. I en castellà, hi havia grans precedents, com Pérez y Pérez. No hi havia, en el passat, reticències pel que feia al gènere 'rosa'. Folch i Torras i el Patufet, tan popular, han estat objecte de molts penjaments. Una vegada algú em va dir, fins i tot, que el meu blog era 'patufetista'. Ara m'ho prendria com una lloança.

A prop de casa hi havia una botiga dedicat, sobretot, a això del canvi de novel·les, revistes i tebeos, també en venien de nous. Els dissabtes per la tarda hi anava moltíssima gent, de totes les edats, suposo que per tenir lectura per al diumenge. Amb el pas del temps va passar a ser una papereria convencional, tenien diaris, revistes noves, fascicles, i també joguines, anava molt bé poder encarregar-les, pels Reis. A prop del mercat de Sant Antoni hi havia la Torradas, que encara existeix, avui en una dimensió més reduïda, i on també havíem 'canviat' revistes i llibres i on havien venut joguines, en alguna època. Tot canvia i s'adapta. Hi ha gent a qui fan mania els llibres vells i avui hi ha una dèria en contra de la pols que acumulen, jo encara hi tinc molta tirada. Per sort encara ens queden els encants de llibres dels diumenges, feliçment recuperats i millorats. Hi havia veus en contra del seu manteniment, quan es va remodelar el Mercat de Sant Antoni, i avui, per cert, internet ha estat un gran suport per als llibretes de vell. Avui als encants dels llibres, cromos, revistes i de tot, hi vas més aviat a veure què trobes que no pas a cercar una cosa determinada.