Alguna coseta farem, tot i que amb tants famosos, mediàtics, autores de culte i crims de consum, la cosa està moolt complicada i molt saturada.
Un antic poema adient a la diada, una mica nostàlgic i senzillet, com no pot ser altrament.
Sant Jordi
Torna el temps de les flors amuntegades,
i aquest aire, boirós i assolellat,
eixugarà la roba
del terrat
i tornarà la llum a
les mirades.
Torna Sant Jordi,
mig desenganyat,
de tantes
il·lusions no aconseguides,
a alliberar de nou
les nostres vides
d'algun drac vell,
estrany i malgirbat.
Aquelles roses
de la joventut,
mig amagades,
potser clandestines,
es van pansir al calaix
de les joguines
amb les despulles
d'algun drac vençut.
Vindran molts més
Sant Jordis i més dracs
i més abrils
vestits de primavera
i infants amb
esmorzars a la cartera
i un llibre que la
mare els ha comprat.
I nosaltres serem ja vells records,
una fotografia esgrogueïda...
Per tot arreu esclatarà la vida
tan fràgil com les roses i els amors.
5 comentaris:
Un poema ben descriptiu del dia de Sant Jordi.
Molt bona diada de Sant Jordi.
Bonic i sentit el poema. Bona diada!
Gràcies, Xavier i Francesc, Bon Sant Jordi!
Sobre "tan fràgil com les roses i els amors": quin acabament més lluït!
Tot és fràgil i temporal.
Publica un comentari a l'entrada