17.10.22

DONES EXCESSIVAMENT REIVINDICADES I D'ALTRES SERVITUDS

 



Fa ja alguns anys, per casualitat, suposo que als encants, em vaig ensopegar amb el primer llibre d'Ernaux que vaig llegir. Recordo que el vaig comentar al blog i una seguidora i amiga blogaire que va morir fa algun temps, la Glòria Abras, em va lloar l'escriptora i me'n va recomanar alguns llibres. En català, aleshores, no hi havia res d'ella i, en castellà, poca cosa.

Els seus llibres en francès, a iberlibro, es trobaven a preus ridículs, un, dos euros. En vaig llegir uns quants i em vaig interessar per l'escriptora. Em vaig adonar de què tenia les seves seguidores, i ho dic en femení perquè totes eren dones. Les seves novel·les -o el que siguin, el gènere, avui, no té una definició definitiva- son autobiogràfiques, trossos de la seva vida fets literatura, elaborats de forma extraordinària, relats breus sobre algun aspecte concret, menys Els anys, excel·lent, en el qual repassa tota la seva trajectòria vital i la relaciona, com fem tots, en general, amb esdeveniments lligats a la història col·lectiva, en el seu cas més aviat francesa.

No és estrany que a Ernaux la llegeixin més aviat les dones. En general les dones, avui, llegeixen molt més, i potser ja ho feien en el passat, i l'activitat era força criticada. Fins i tot Santa Teresa recrimina a la seva mare que llegeixi llibres de cavalleries i la Bovary cau en el parany romàntic a causa de la lectura. A la pobra Regenta la matxaquen de joveneta perquè escriu poemes... a la Mare de Déu. La discriminació de la dona, més enllà del maltractament evident, ha trobat formes polièdriques i perverses, molt ben assumides pels senyors, que durant segles han trobat natural coses com ara la prostitució.

Un tema recurrent, a la literatura de volada i a la més popular, és el de la dona abandonada, soltera, amb una criatura, problema horrible en el passat. Podria posar milers d'exemples, també de conegudes de la vida real, del barri, de pobles familiars. Fins i tot, tan sols que una noia hagués festejat uns anys, si renyia, fos per decisió pròpia o perquè l'havia plantat  el nòvio, allà ja no es casava perquè estava tocada. A les grans ciutats, com Barcelona, la cosa podia passar més desapercebuda, però als pobles i ciutats provincianes tot plegat era un gran escàndol.

També ha estat un tòpic la dona dolenta, explotadora d'homes, com l'àngel blau, amants perverses que causaven la ruïna de les famílies i en el parany sexual de les quals queien els pobres senyors de forma imprudent i obsessiva. Les coses han canviat molt, és clar, afortunadament, al menys ara i aquí. L'esdeveniment és un llibre molt breu d'Ernaux, un dels tres o quatre que s'han publicat en català, explica el seu calvari quan, amb vint-i-tres anys, en quedar-se embarassada, va voler avortar. En un llibre tan breu, amarg en molts aspectes, hi convergeixen molts temes que avui semblen contes de la iaia. I això que ella era universitària, ja no era una adolescent, i allò era la França dels seixanta, dels primers seixanta. 

En aquella època a la universitat, fins i tot a França, hi anaven els nois i noies de casa bona i alguns exotismes que provenien de classes menys afavorides, com és el cas de l'escriptora que, com aquell xicot de El camino aconsegueix estudiar, gràcies a la insistència i sacrificis de la seva mare. El tema universitari i la discriminació evident que vivien aquests joves que gosaven immergir-se en ambients més privilegiats és un altre dels temes d'Ernaux, en algun dels seus llibres. A la famosa tetralogia de la Ferrante també sorgeix aquest tema, si ja era difícil, per a la majoria de gent, poder anar a la universitat, per a les noies la cosa era molt més complicada.

L'avortament, aleshores, i parlo de França, estava molt castigat. Per l'església, no cal dir-ho, era un pecat enorme, però també pels poders civils. L'embaràs fora del matrimoni era, en general, un problema de les dones. Ernaux explica el capteniment dels homes, la culpabilitat que li cau al damunt, la fatxenderia professional dels metges i com, al capdavall, ha de recórrer a la clandestinitat, cosa que li provocarà una hemorràgia terrible. L'alliberament sexual de la dona, en aquells anys, va esdevenir també un parany, ja que els homes, amb poques excepcions, es rentaven les mans quan passaven coses no desitjades.

Avui, amb això del Nobel, un premi tan politizat i mediatitzat com els altres, encara més quan més importants son i més diners donen, en aquest cas potser és prou merescut, considerant els homes als qual s'ha atorgat, Ernaux ha estat més coneguda a nivell general. Avui fins i tot ser dona, en aquests repartiments de premis diversos, queda bé, ja tocava, diuen. Un altre tema és que el suposat privilegi vaig acompanyat de reflexions serioses sobre el feminisme, per part dels cavallers, en més d'una ocasió escolto 'ara s'estan passant'. Potser sí, en alguns casos. Durant segles es van passar ells i encara no han demanat perdó, ara que està de moda dir que s'ha de demanar perdó de coses que gent de la teva ètnia, del teu sexe o del teu país va fer, en el passat remot, quan la mentalitat era una altra. Les dones, a una gran part del mon, encara estan molt mal tractades, i una altra trampa és obligar-les, psicològicament, a que facin carreres professionals, i lluitin per llocs de poder, encara que no en tinguin ganes. Però aquest seria un altre tema. 


6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Pwr més que diguin mai arribarán a passar-se com es varen passar en sentit contrari durant segles.
Ja és rar que donin el Nobel de literatura a una escriptora coneguda i que no és d'un país rar amb llengua minoritaria.

Salut.

Júlia ha dit...

Coneguda per segons qui i hi ha molts NObels a gent de llengua literària francesa o anglesa.

Júlia ha dit...

Quan es donen a algú de llengua minoritària és perquè s'han promocionat en llengua majoritària

Allau ha dit...

Tot i que la coneixia de nom, ara l'estic llegint gràcies al Nobel. Tinc entès que a França el premi ha tingut una bona colla de detractors i fins i tot l'han qualificat com el pitjor Nobel de la història (!) No es pot acontentar tothom.

Júlia ha dit...

Tot son gustos, evidentment, a mi del Modiano me n'agraden un parell i de l'Houellebecq, cap, de moment. Ja està bé que hi hagi polèmica, tot ven, pitjor és que ni se'n parli...

Júlia ha dit...

I això que els franxutes son molt de 'fer pinya' a l'entorn de la gent 'de casa'. Si pots, millor llegir-la en francès, això sí, és del poc que puc llegir en versió original més enllà del català i el castellà.