ORTOGRAFIA RECREATIVA PER A DOGMÀTICS I DISSIDENTS

 

Un dels pocs blogs que segueixo sovint és el del crític Joan Josep Isern, Totxanes, totxos i maons. Avui hi ha un article a l'entorn del tema dels topònims erronis i persistents, sovint aquesta mena de coses s'atribueixen a l'herència franquista cosa que, amb el temps que ha passat, ja no 'cola'. És com això de dir que els infants han baixat el nivell de matemàtiques a causa de la pandèmia, que no sé si ha estat a Catalunya, a tot l'estat espanyol o a tot el mon mundial. O que qualsevol disbarat fet a l'urbanisme barceloní ves a saber quan és culpa del senyor Porcioles. O, ara, de la senyora Colau, faltaria més. He intentat penjar un comentari al blog mencionat i em dona error, no sé el perquè. 

El tema dels topònims fa referència a municipis però també es podria fer extensiu als barris. Potser tot plegat sembli un tema menor, una ximpleria, però crec que el cas del Poble-sec és paradigmàtic. Durant anys i panys, també abans del franquisme, la gent havia escrit Poble Sec i, fins i tot, Poble Sech. Pertanyo a una associació sobre història local i ja fa molt de temps ens van indicar, de l'Institut d'Estudis Catalans, que calia posar el guionet, cosa que es pot explicar de forma racional i sobre la qual no m'estendre, és com el cas de Vila-seca, Vila-rodona i d'altres.

Hi va haver reticències però, finalment, es va imposar la normativa, tot i que fins i tot de l'ajuntament, l'ajuntament socialista, no el d'ara, ens van explicar que Poble Sec, que era com ho escrivien ells, era totalment correcte. La cosa ha evolucionat i ara fins i tot al nom de la parada de metro hi posaran el guionet normatiu. Però a més a més del Poble-sec barceloní, que Serrat ha posat al mapa, hi ha molts Poble-secs per tot Catalunya i tots els altres ni s'han plantejat posar el guionet, que jo sàpiga.

Un altra tema és la transcripció dels mots 'clàssics'. Ítaca hauria de ser Ítaca, amb accent a la 'i', el que passa és que Llach va triar 'Itaca' i ja ha quedat així, una cosa que cada dia em sona pitjor. A l'escola dels meus fills quan eren petits es va fer una consulta i tot, sobre si volien que es digués Ítaca o Itaca. Va sortir això de la taca i amb la taca s'han quedat, al menys fins ara. Crec que al Figaró, quan van saber que el mot normatiu era Figueró, van fer també una consulta a la gent i la gent del poble va voler el mot 'antic'.

L'ortografia és arbitrària, una convenció, no pas un dogma, i es pot canviar si cal, fins i tot podem fer-ne l'ús que ens sembli sempre que fem servir un raonament elaborat i lògic, no el caprici ni allò de 'a mi m'agrada més així'. Tampoc serveix recórrer a allò de 's'ha fet sempre' perquè aquest 'sempre' tot just fa relació a la nostra pròpia vida. Les normes fabrianes van tenir moltes reticències, algunes de ben raonades, però, al capdavall tothom va anar passant per l'adreçador i crec que, en general, ha estat positiu tenir una normativa.

És una mica com si jo digués que m'agradaria més que els semàfors fossin de color de rosa i de color lila, en lloc de verds i vermells. Podria ser, no hi ha res en contra, sempre que sigui una cosa acceptada de forma 'universal', és clar. Els experts no sempre es posen d'acord, com és natural en temes lligats al tarannà humà, i les coses canvien, vegis el tema de les bòviles i les bòbiles o de l'anxaneta o enxaneta. Un conegut feia broma una vegada sobre el fet de què et pots barallar amb algú a causa de la discussió sobre la bondat ortogràfica d'un mot i resulta que abans d'ahir el TERMCAT podia haver canviat la normativa. 

En castellà passa si fa no fa, les coses com siguin, encara més i tot, potser, ja que son més gent escrivint i parlant la llengua. Malgrat que tot sigui opinable i discutible i que, de forma inevitable, en aquests temes hi ha dogmàtics que a tot li troben sentit patriòtic, crec que en temes així, com en d'altres de més greus, la solució adient no pot ser sempre 'la consulta popular'. No tot se'ns ha de consultar a tothom i totdon, vaja, segons la meva opinió. Tot es pot revisar i raonar però no pas justificar perquè a mi em ve de gust, més o menys, el guionet pertinent o el que sigui. Malauradament en molts aspectes que poden semblar banals hi ha un pes emocional excessiu lligat a essències pàtries pregones, fins i tot. 

Recordo el temps en el qual els blogs s'havien de dir blocs, bitàcoles i coses així, bandejant el tema etimològic i de la procedència del mot. I les entrades als blogs 'apunts'. Podria cercar pel meu mateix blog i trobaria opinions contundents i, fins i tot, ofensives per als dissidents, com era jo mateixa aleshores. Al capdavall, ho admeto, aquesta mena de coses tenen un bon component de discussió bizantina i, a la pràctica, prou feina tenim per tal que a escola s'assoleixi, en català i castellà, avui dia, una ortografia una mica acceptable i sense massa errades de gruix. I, a més a més, ara tenim correctors ortogràfics a l'abast, no sempre perfectes però molt eficaços. Al  capdavall, com va escriure aquell senyor anglès tan famós, una rosa seria una rosa encara que no es digués rosa.