La mort de Kundera, que ja tenia una edat, ha provocat una rastellera de lloances sobre un autor que va tenir el seu èxit mediàtic fa anys, una companya de feina em va passar 'La broma' i 'La insuportable lleugeresa de l'ésser', no em van desagradar però tampoc no en tinc un record gaire especial. Recordo que Benet i Jornet, en aquell temps, feia broma sobre el llibre de moda i en algun lloc el va titllar de 'La insuportable pesadesa del plom'.
Sempre surten novetats editorials però hi ha qui pensa que amb aquestes desaparicions d'autors del passat recent quedem orfes de la gran cultura i cultureta. Malgrat això de tant en tant es promocionen nous valors indiscutibles. Fa uns dies una persona, una dona prou lectora, em va preguntar la meva opinió sobre un llibre d'una d'aquestes autores joves del país, que han anat publicant aquests anys i han estat molt ben promocionades. Li vaig dir, en confiança, que a mi no em feia gens el pes cosa que crec que la va consolar car li havia semblat un rotllo, el llibre en qüestió, premiat i lloat de forma gairebé hiperbòlica. No menciono l'autora en qüestió perquè en general, molta gent pensa que opino d'aquesta manera perquè jo no he triomfat, que potser també, soc humana. Aquesta persona em va preguntar així mateix que em semblaven aquests cursos d'escriptura que han proliferat, a bon preu. Li vaig dir el que crec, que el millor curs d'escriptura és llegir molt i de tot.
10 comentaris:
A) jo no he triomfat, que potser també, soc humana..."
Creo que te minusvaloras. No deseo hacer comparaciones, sería de mal gusto por mi parte, pero considero, y te aseguro que he leído mucha poesía en catalán, que eres muy buena escribiendo poesía, creo que eres una poeta, tal como suena, y eso no lo pueden decir muchas personas.
LLevé con F.C durante años Escritores Recónditos, al final se nos hizo problemático seguir por muchos motivos, pero en ese tiempo conocí muchos/as escritores y poetas, tantos que pasaron la centena larga, incluso publicamos un libro sobre ellos, y para mí estás entre los diez primeros, sin duda, y creo que sabes que no soy de cobas, antes bien, no escribiendo nada jamás te hubieras enterado de mi opinión.
Dices que "porque eres humana", eso es lo bueno de tus escritos, que son humanos. No soy crítico de nada, pero intuyo un buen escrito, unas palabras justas, un ritmo adecuado, una atmósfera. ¿Entonces, por qué no he triunfado? esa es la pregunta, porque para triunfar hacen falta otras cosas que no están necesariamente en la escritura. Lo básico está en una editorial potente con una buena distribuidora en Catalunya. Una propaganda constante, de la que se encarga la misma editorial. Una salida en los medios, en las redes, tal como lo hacen todos sin excepción (Amela, Monzó, Otero, Rahola, Moliner...)
PD: Tu poesía en catalán en muy buena, te lo puedes creer.
Salut
Miquel
B)el millor curs d'escriptura és llegir molt i de tot.."
Sin ninguna duda. Toda la razón.
Dius que no has triomfat, i?, no ho saps, i tampoc és important. Fixa't en Miquel o Jo, estem molt més endarrerits que tu i diria que no estem preocupats ni frustrats. Recordo el Pare quan li varen donar el Nobel a Camilo Jose Cela em va dir: aquest paio és un barrut amb bons amics. I és que a vegades hi ha qui canta i hi ha qui balla, que és suposo a qui et refereixes. Al Virgili no li va agradar, però el Virgili sí que està frustrat i amargat. I el més fotut és que té prou motius.
Salut.
De Cela , Francesc sólo se salva una narración, Sólo una: La familia de Pascual Duarte. Te explico.
Cela, que era censor con Paco el cabo, hizo el papel que prohibió a la prensa: denunciar la situación que se daba en una tierra depauperada.
Le premiaron por eso, pero no tiene mucho más de esa categoría, a pesar de que escribió mucho. Después tuvo detrás, con el poder que tenía como censor, una editorial y una distribución en toda la península, cosa que hoy no se da si no tienes, como bien dices, padrinos.
Mira, Francesc, y lo sabes bien, hay escritores como , y pondré su nombre, José Florencio Martinez, que son acojonantemente buenos, muy buenos, "Teseo no saldrá del laberinto" es una obra de arte, pero no tienen columna diaria (date cuenta de que todos son periodistas , columnas en La Vanguardia, minutos cotidianos en TVE3, opinión en El Periódico...) y no salen vendiéndose. Hoy, todo lo que no sea personalismo no vende.
Una abraçada
salut
Ep, la referència a mi mateixa era una broma irònica. Soc plenament conscient de la realitat, he, he. El mon és com és, hi ha molts factors en el fet de què una cosa es difongui o no, també compte l'atzar i la sort, a banda de les promocions. I això passa en literatura, en perruqueria, en el mon dels actors, del cinema, de la música... La cultura funciona una mica com la borsa. Per altra banda soc incapaç, avui, de valorar moltes coses, jo també canvio d'opinió amb el pas del temps, quan he estat jurat d'algun premi literari ho he passat molt malament i per això no vull recomanar gaire, tan sols expressar el que m'ha semblat a mi en un moment determinat. Cela era un barrut però no era mal escriptor. No és fàcil jutjar els contemporanis, conec gent que no vol llegir de cap manera Vargas Llosa, per exemple. Els periodistes, tampoc no és estrany, tenen ja una tribuna mig assegurada, de tota manera, avui, això tampoc no ho és tot. Tot això del Nobel, con els óscars i els premis en general, quan més grossos pitjor, son muntatges en els quals s'hi barregen interessos, oportunisme, política i de tot una mica. Ser desconegut i minoritari tampoc vol dir que siguis bo o no, tot és molt relatiu.
Personalment estic satisfeta amb el que he escrit, narrativa o poesia, feia broma. De vegades rellegeixo alguna cosa i em sembla mentida que ho hagi escrit jo, he, he.
Crec que no estic gens amargada ni frustrada, ep, però com que soc humana m'agradaria haver guanyat calerons per poder deixar un bon passar als meus descendents i supervivents. Em referia al llibre de la muntanya que canta, sí, però també a algun altre com Boulder o amb el Garrigadallonsis, ja dec ser antiga perquè no connecto amb aquestes modernitats. Crec que el tema generacional també pesa, la veritat. De vegades fins i tot he rellegit Tolstoi i no m'ha entusiasmat com quan era joveneta. En poesia la cosa encara és més complicada de valorar, em sembla.
Qui és, el Virgili?
Fíjate que he dejado de lado a la Merino, que siendo periodista y teniendo publicación en El Periódico, la considero buena escritora. También me gusta mucho David Castillo; el Francesc Cornadó, en poesía; y el Peréz Andujar.
PD: Te hablo de escritores vivos, contemporáneos.
Perdó, m'he confós, com Virgili sempre està rondinant. Em referia a un altre:
https://blocfpr.blogspot.com/2020/08/canto-jo-i-em-critica-un-emerit.html
Al Comadira, que té molta raó.
Publica un comentari a l'entrada