Recordo que es va estrenar al cinema Novetats, avui desaparegut, com tants altres. El meu imaginari vital té molts referents lligats a aquesta pel·lícula, molta memòria sentimental que en complica l'objectivitat, encara més quan de tot fa tants anys. Encara tinc a l'imaginari el cine amb el cartell de la pel·lícula, sempre que recordo el Novetats ho faig amb aquesta programació.
La pel·lícula, la primera vegada, no em va fer el pes, se'n va fer llarga i feixuga. Després l'he vista en d'altres ocasions, per la televisió, cosa que té poc a veure amb contemplar-la a la pantalla gran, i cada vegada m'ha agradat més. La darrera vegada que la vaig veure no la vaig poder acabar, m'emocionava en excés i m'agafava una estranya plorera, segurament més lligada a la meva nostàlgia personal que no pas a la història original.
El llibre el vaig llegir aviat, me'l va deixar una companya de feina una mica més gran, bona lectora, catalanista, gràcies a la qual vaig llegir aquest llibre i molts altres de l'epoca, en català. Crec que el del doctor Zhivago, escrit Givago, era de l'editorial Vergara i de la col·lecció Isard. Molts d'aquells llibres, després, també per nostàlgia, me'ls he comprat fa pocs anys, de segona mà. Aquest me'l vaig comprar als Encants de Sant Antoni, no recordava que estava publicat en dos volums, vaig agafar el primer, i quan em vaig adonar, vaig tornar als Encants el diumenge següent i el vaig trobar!
Un llibre imprescindible per saber els problemes, aventures i motivacions que van propiciar que el Zhivago es publiqués a Itàlia, és Senior Service, una bona biografia de Feltrinelli, imprescindible per molts motius, que també em va deixar una bona amiga, fa uns anys. Ahir, a la tertúlia, vaig comprovar que aquells fets son encara poc i mal coneguts. Hi ha qui pensa encara en una mena de 'contuberni capitalista', amb la CIA pel mig, que potser hi era, qui sap. Però les coses no son mai senzilles.
Pasternak era un home complex i trist, que va mirar de surar en aquell perillós estalinisme que encara hi ha qui reivindica i tot. Se'n va sortir, no sense amargor, va renunciar al Nobel i així es va estalviar haver de marxar de Rússia i, possiblement, Zhivago, Jivago o Givago, sigui la seva obra cabdal, tot i que té magnífics poemes. No és una crítica dura al comunisme abusiu, més aviat hi ha un plany a l'entorn de la guerra, de la manca de llibertat, de la pèrdua.
La pel·lícula és molt diferent del llibre i s'ha de contemplar, com en tants altres casos, com tota una altra cosa. Hi ha a qui no agraden els actors principals, jo trobo que tots estan molt be, principals i secundaris. El personatge de Viktor pot semblar odiós però jo el veig ambigu i molt interessant. Cert que viola Lara, avui aquestes coses les veiem d'una altra manera i sembla que ningú no vol matisar res. Però recordo que quan vaig veure la pel·lícula, en fòrums d'aleshores, ningú no va trobar Lara innocent del tot, Lara és també un personatge amb molts matisos.
Per raons òbvies la pel·lícula no es va poder rodar a Rússia, els boscos sorians estan molt ben aprofitats, molta gent de Sòria se sentia orgullosa de com s'havia aprofitat el seu paisatge. La música va ser molt popular, no tothom la va lloar, aleshores. Jo la tinc molt lligada a la meva joventut, a les festes de ballaruca. Quan un noi anava a la mili, si tenia xicota, li feiem ballar el tema en penombra i enceníem llumins. Coses innocents, que semblaven molt romàntiques. Tinc el record d'una parella amiga que em semblava perfecta, ella plorava en aquell comiat musical, tot i que el xicot tot just anava a Figueres. El seu matrimoni va acabar molt malament i avui tots dos son morts.
La pel·lícula no és cap crònica de la Revolució Russa, és tota una altra cosa. El llibre té un bon gruix de filosofia, avui costa, llegir de forma acurada històries tan llargues i, encara més, comentar-les sense tòpics. L'edat en què la vam veure per primera vegada -o llegir- també compta. Per internet és pot trobar de tot i més sobre llibre i pel·lícula. Els penjaments sobre interessos neocapitalistes van fer que, al principi, no tingués l'exit esperat. Era època de guerra freda i anticapitalisme visceral per part de les elits intel·lectuals. Sartre i la resta tapaven i maquillaven l'estalinisme, les revolucions estaven idealitzades i encara ho estan, segons com. I Zhivago, un nom que té l'arrel russa que vol dir 'vida' i que, de fet, parla de la vida, sobretot, és, en certa manera, molt poc 'revolucionària'.
Ho deixo aquí o m'allargaré massa. La nostra pròpia vida va sumant experiències a qualsevol tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada