PATRIMONI PERDUT
Hi havia un gran cinema a l’antiga
avinguda
on els somnis filaven un futur més amable
i on a la mitja part, en un bar sense
portes
hi venien galetes, caramels i gasosa.
L’enforcall de carrers dibuixava una
plaça,
vaques sense pastures somniaven muntanyes.
A l’església malmesa per revoltes antigues
hi cremaven molts ciris sota sants sense
pàtria.
Al convent de les monges hi havia un hort
magnífic,
amb un pou, un safareig i una marededéu,
i una enorme figuera que s’abocava alegre
per damunt de la tanca, vers un carrer
menut.
Barri amunt s’iniciava un poble de
barraques
on la gent més alegre cantava fent bugada
i per on la mainada s’encalçava al
capvespre
o jugava amb fireta i bressolava nines.
Hi havia moltes coses, avui n’hi ha moltes
altres,
que ja no puc percebre amb ulls
enlluernats,
però que seran postals als records del
futur
d’aquells que em sobrevisquin quan jo ja
sigui res.
Júlia Costa, poemes inèdits
2 comentaris:
A Palma, quan feia la mili el 1968, al cinema s'hi fumava i la gent s'enduia el berenar amb beguda incorporada.
Evocador poema, d'un temps que és nostre i amb nosaltres desapareixerà.
en el temps de la meva mare joveneta crec que s'hi podia fumar, menjar entrepans i coses així era habitual, molta gent anava al cine a l'hivern per estar calent
Publica un comentari a l'entrada