FELIP CORTIELLA I EL TEATRE ANARQUISTA

 

 

 

Felip Cortiella, creador del teatre anarquista català

 

El pas del temps,  els interessos polítics i les modes culturals, fan que figures cabdals del passat siguin avui gairebé desconegudes, més enllà d’àmbits minoritaris que no sempre compten amb el ressò merescut. Una petita gran col·lecció és la imprescindible ‘Històries del Raval’. Els seus llibres es poden trobar a “El Lokal”, al carrer de la Cera, 1, on s’editen. Un dels darrers, obra de Ferran Aisa, fins i tot l’he pogut veure en alguna llibreria de les  que en diríem ‘convencionals’. No és estrany, ja que Felip Cortiella és una figura que darrerament sembla recuperar el prestigi que mereix.

El teatre popular va ser molt important en el darrer quart del segle XIX, es va incrementar a tots nivells, i les noves idees polítiques van veure que podia anar molt més enllà de la diversió necessària, una de les poques a l’abast de la gent humil, sinó que podia tenir un objectiu educador i de propaganda ideològica. A més a més van sorgir molts grups d’actors i autors afeccionats. L’església i la moral vident també el van aprofitar en aquest sentit però al mateix temps va sorgir el teatre anarquista, com alternativa al teatre burgès i moralitzant.

La vida associativa va incrementar-se amb la proliferació, en els barris treballadors, de centres i ateneus obrers, la gran majoria  amb els seus grups teatrals. Per altra banda sorgeixen agrupacions con ‘Foc Nou’, amb gent al seu volt com Ignasi Iglesias o Per Coromines. Malauradament els fets violents, com ara la Bomba del Corpus, van generar una repressió generalitzada que va afectar també el teatre obrer.

Malgrat tot, més endavant, sorgiran de nou associacions teatrals, la més rellevant ‘Avenir’, creada i potenciada per Felip Cortiella. Cortiella ha estat un personatge marginat sovint de la història de la cultura oficial. L’anarquisme, polièdric, sovint ha estat i associat de forma injusta amb una mena de violència generalitzada, lligada a lectures oportunistes, conservadores, i a fets reals lligats a la guerra civil. Per altra banda, determinats sectors llibertaris el consideraven excessivament catalanista. Hi ha molta ignorància sobre el rerefons cultural del teatre de Cortiella, qui va tenir cura de traduir, sovint ell mateix, i publicar, textos d’Ibsen, Mirbeau, Hauptmann... Va crear una editorial econòmica i un diari.

Felip Cortiella havia nascut al Raval barceloní el 1871, va treballar tota la vida de tipògraf, va ser un convençut naturista i va escriure un munt d’obres teatrals, poesies i narracions. Se’l pot considerar el gran representant del  teatre anarquista. Va ser molt fidel als seus principis, un home molt honest, respectat i apreciat en els cercles anarquistes. Va morir el 1937, ja oblidat, i des d’aleshores no s’ha reeditat la seva obra, manquen estudis sobre ell i, fins fa poc, publicacions sobre la seva vida i ideologia.

A una de les seves obres més rellevants, ‘Els artistes de la vida’, incideix en el tema de la defensa de la voluntat individual, per damunt de les imposicions. L’anarquisme no pot cauré en el desencant, no pot abandonar la lluita per la recerca d’una societat ideal. En una altra obra característica, ‘Dolora’, recull un tema emblemàtic, l’amor lliure. 

L’obra més coneguda i valorada de Cortiella es, però ‘El Morenet’. L’autor pren per escena els barris marginals de la ciutat, el protagonista és un ex-presidiari que descobreix, gràcies a l’anarquisme, la possibilitat de reeixir. Morirà de forma violenta, perdonant el seu assassí i fent una apologia contra la violència. L’obra va rebre crítiques de la premsa burgesa però també de publicacions llibertàries, cosa que va doldre molt Cortiella.

Una de les característiques de la vida i obra de Cortiella va ser la seva defensa del català, i això sent un internacionalista amb una visió realista del tema. Aquest tema el va enfrontar amb companys seus, com Anselmo Lorenzo, que no permetia parlar català a les assemblees. Aquest tema, com és sabut, va perllongar-se al llarg del temps, amb estranyes identificacions entre burgesia i llengua catalana o amb un rebuig de la llengua per part de sectors àcrates però també d’ideologia comunista.

Cortiella traspua amor a la cultura, criticarà la societat burgesa i el capitalisme, a la recerca d’un mon lliure, sense explotació, una mostra del caràcter llibertari d’aquell moment, que en ocasions pot haver semblat utòpic. L’Agrupació Vetllades Avenir, malgrat la seva profunda tasca pedagògica, es dissoldrà el 1910, tot i que ell continuarà escrivint i treballant a la recerca de l’ideal emancipador de l’anarquisme, fins a la seva mort, el 1937, en una època en la qual la crida a un pacifisme regenerador s’havia esberlat en la realitat d’una època violenta. Les esperances posades en el segle XX van donar pas a la realitat d’un segle absolutament violent i decebedor. 

 

  https://vaixellblanc.blogspot.com/2018/11/felip-cortiella-teatre-anarquista.html

https://jjmlsm.wordpress.com/2023/06/26/felip-cortiella-y-ferrer-vida-y-obra/