Sóc incondicional del programa 'Imprescindibles' de RTVE. Per sort avui molts d'aquests programes es poden recuperar. El darrer, dedicat a Alfredo Kraus, l'ha fet la televisió canària.
https://www.rtve.es/rtve/20250214/imprescindibles-estrena-kraus-ultimo-romantico-vision-unica-uno-tenores-mas-importantes-mundo/16450044.shtml
El documental incideix, més enllà de la seva vàlua com a gran tenor, en la història d'amor amb la seva dona i en com el va trasbalsar la seva pèrdua, inclou imatges inèdites familiars. Hi surten amics i coneguts del cantant i els seus fills. Recordo que una de les filles es va dedicar un temps, fa molts anys, a la música pop.
https://es.wikipedia.org/wiki/Patricia_Kraus
Al documental no s'entra en polèmiques, cosa que està molt bé. El mon de l'òpera, com tants altres, compta amb rivalitats, enveges i cops de colze, que potser avui no tenen el pes que tenien en d'altres temps. He mirat per les xarxes i he trobat algunes informacions sobre, per exemple, el fet de què Kraus va criticar els concerts massius d'òpera, com ara aquells dels 'Tres Tenors', destinats a fer calaix. I que potser per això el van bandejar durant les Olimpíades, tot i que després va cantar l'Himne Olímpic en català i castellà.
La Victòria dels Àngels també va tenir problemes amb els qui dominaven el tema aleshores i va estar un temps sense actuar al Liceu. Moltes coses potser son brames però se sentien molts comentaris sobre el pes del 'Clan Caballé' o de Josep Carreras.
De fet, al programa que menciono no hi surt gent nostrada, tot i que molts ja no hi son o son molt grans, Kraus va morir el 1999. A Canàries se l'ha homenatjat i un gran auditori porta el seu nom. L'òpera, avui, compta amb un públic divers i eclèctic, s'ha massificat com tantes coses, Kraus veia amb certa inquietud la tendència a la vulgarització.
No he estat afeccionada al gènere, un buit educatiu important, i em considero analfabeta en temes musicals. El mateix Espriu admetia tenir una mancança en aquest camp. Això no vol dir que no escolti de tant en tant fragments d'òpera i sento no saber més música quan veig aquests programes que es diuen 'Això no és una cançó', distrets i educatius, fets amb grapa i que, per sort, també pots repescar en diferit. La tele darrerament dedica pocs espais a la música, del gènere que sigui. O al teatre.
Les nostres figures no compten amb sèries o pel·lícules que ens els acostin una mica, la Caballé no sembla inspirar tant com la Callas, malgrat la seva categoria. Kraus, per cert, va protagonitzar una antiga pel·lícula, força digna per l'època, sobre Gayarre, a finals dels cinquanta del segle passat.
Per la xarxa he trobat la foto que penjo al principi d'aquest escrit, no en sé l'autoria. Kraus va ser dels primers en acostar-se a les runes del Liceu després del famós incendi, de 1994, sobre el qual es poden fer moltes especulacions ja que sembla que es veia venir. Gràcies a la remodelació es va accelerar l'ampliació i l'enderrocament de les cases de veïns properes.
L'acompanyen Joan Sutherland i el seu marit. Expliquen que va ser el primer en oferir-se per si feia falta fer algun acte o recapte i que els qui remenaven aleshores el tema 'van passar d'ell' tot i que sí que va acabar per participar en una gala amb aquesta finalitat. Crec que el que inquietava als rivals era el seu possible protagonisme.
Avui hi ha molta informació de tot però moltes coses quedaran sempre emboirades i van lligades a brames i suposicions, encara que hagin sortit de fonTs interessants. Kraus va ser un home amant de la seva dona, es diu que va morir de tristor després de la mort d'ella, tot i que ho somatitzés amb un càncer. Qui sap. D'altres cantats del gènere han estat més enamoradissos i l'incombustible Plácido Domingo s'ha vist embolicat en el tema dels possibles assetjaments, cosa que, en part, ell mateix va reconèixer.
En tot cas, el programa dedicat a Kraus, de la sèrie 'Imprescindibles' és molt recomanable. Encara més perquè oblidem ràpid tothom i cal recordar de tant en tant persones com ell, un personatge molt rellevant del segle XX. Aquest article que linco és dels pocs que he trobat sobre el tema.
https://www.eldebate.com/cultura/musica/20240910/veinticinco-anos-despues-teatros-olvidan-alfredo-kraus_225962.html
2 comentaris:
Kraus donava la sensació de ser un món apart dins els divos i dives de l'opera, un home senzill i honest, i a més cantava molt bé.
Salut.
Crec que era com dius
Publica un comentari a l'entrada