Hi ha una dita castellana que fa 'tiempo que pasa, verdad que huye'. L'he recordada avui quan m'ha vingut al cap que fa anys d'aquell 23F sobre el qual s'ha escrit i especulat a dojo. En no ser enguany un aniversari 'rodó' sembla que no toca evocar aquells fets. L'entrada de viquipèdia és prou completa i per això no entraré en detalls ja que avui tot es pot trobar amb facilitat per la xarxa.
Avui sembla que queda bé criticar la Transició, oblidant que es va fer el que es va poder i encara gràcies. Tenim una democràcia imperfecta i el mon ha canviat molt. La televisió es va enfosquir i vam seguir el que passava, sobretot, per la ràdio. La Trinca va fer una divertida cançó, anys després, amb allò de 'tranquil, Jordi, tranquil'. Pujol va estar al cas amb coratge però d'altres, com el president basc, van tocar el dos i van desaparèixer fins que les coses es van calmar.
La complexa veritat potser no la sabrem mai del tot. O potser és que hi ha moltes veritats. La Transició va provocar un bon nombre de víctimes tot i que no se'n parli gaire o, en ocasions, com sol passar, es parli tan sols de sectors concrets, segons la ideologia de la font. Que en tot plegat hi havia implicada molta gent diversa sembla cert, també gent dels partits democràtics, alguns dels quals, passats els fets, van fer mutis durant una temporada.
El rei en va sortir beneficiat en mostrar-se com una mena de 'salvador'. Malgrat tot, aleshores se li tenia un cert respecte, la seva evolució posterior ha estat lamentable, i no tan sols la seva. No soc partidària de les teories conspiratòries però en aquells fets crec que hi va haver força 'conspiració'. Hi va haver també qui va actuar amb valentia i dignitat i qui es va cagar a les calces, literalment, cosa que és comprensible, venint d'on veníem.
No teníem mòbils, ni ordinadors, érem menys gent. Els responsables 'visibles', sobretot Tejero, van donar una imatge esperpèntica però temible, i aquell senyor, al capdavall se'n va sortir prou bé. Hi va haver una involució en temes diversos, un exemple va ser la famosa LOAPA. Segurament la majoria de gent que avui és grandeta o velleta recorda els fets però per més que se'n parli de tant en tant sempre quedaran aspectes a l'ombra i especulacions diverses surant en el record.
Les noves generacions ho tenen tot molt lluny. Les imatges televisives, de no haver existit, farien encara mes inversemblant aquella situació. La paròdia trincaire de la Dansa del Sabre mostra com l'humor, avui, no té la grapa d'aleshores. La Trinca, com altra gent, es va dedicar a fer calaix i se'n va sortir molt bé. Hi ha qui es queixa de que molt jovent sap poca cosa de Franco però jo tampoc no sabia res dels carlistes, posats a comparar. Cadascú es fill del seu temps i de les seves circumstàncies i experiències.
Potser cal mirar enrera i comprovar el que s'ha guanyat en coses com ara escoles, biblioteques, llibertat en els costums... No som on voldríem, és clar, però si pensem en aquell passat encara gràcies, què voleu que us digui. Sóc de bon conformar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_23_de_febrer_de_1981
https://www.youtube.com/watch?v=kNVcZUJIwa4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada