Ja fa cinc anys dels inicis de l'epidèmia de COVID. Sembla que en faci molts mes. El temps passa i oblidem aviat, malgrat que va ser una situació inesperada i estranya, dramàtica en molts aspectes, sobretot pel que fa a la pèrdua de vides humanes, una gran majoria de gent gran. Avui queden encara força casos amb seqüeles cròniques.
Aquest matí, al programa de la Gemma Nierga, ha sortit l'Oriol Mitjà, qui ha fet una valoració de com va anar tot, amb una bona dosi d'autocrítica. Segurament en va sortir escaldat i avui sembla que va amb molt de compte a l'hora de sortir als mitjans. Ha estat prudent, però es copsava en les seves declaracions que la política de partits va enterbolir el tema. El cert és que Mitjà va ser passejat per la tele de forma constant, en detriment d'altres especialistes i quan algú surt massa per la tele, malament. Sobre això recordo Espinàs que en parlava en alguna ocasió, i posava exemples de com afecta el protagonisme televisiu, un dels seus exemples, aleshores, eren les actuacions de gent com el doctor Puigvert, per exemple.
En ocasions es donaven informacions contradictòries, entre els mateixos experts. La situació de les residències, amb molt poques excepcions, va ser horrible, però el tema s'ha amagat i maquillat força. Sortíem a aplaudir els sanitaris però, malauradament, no és pas que tot plegat hagi millorat a fons després de tot allò. Aquests dies es parlava de tendències juvenils a favor de règims dictatorials però en aquell moment hi havia adults que opinaven que en aquests casos el millor és algú que mani sense concessions, com passava a la Xina.
Es va conformar una mena de polícia de proximitat. La gent vigilava qui anava o no amb mascareta o guants, i t'esbroncaven si creien que no feies el que tocava. Podria explicar moltes anècdotes lamentables que mostren com hi ha una mena de tendència policial en molts de nosaltres, que em preocupa força. Per sort hi va haver vacunes per a tothom però, en els inicis, semblava tot plegat una mena de concurs i la gent presumia d'haver-se vacunat, quan tu encara no ho havies pogut fer. Com en una guerra sense trets va sortir el millor i el pitjor de la gent, en molts casos. La por és perillosa. En ocasions semblava, com sempre, que teníem una mena de rivalitat amb Madrid on, deien, ho feien molt pitjor que nosaltres. No dic que no fos cert en alguns aspectes però tot és relatiu, ben mirat.
Es van començar a fer moltes activitats online. Es va fer poca broma amb el tema, i sense massa gràcia. Allò del president Torra i la Budó que ens donaven el 'parte' diari feia riure, més aviat. Però tot es va tornar terriblement seriós. També semblava que minvaria el consum de viatges en avió però la gent, quan va poder, va tornar a anar amunt i avall. Van proliferar els experts que escrivien llibres sobre epidèmies, una plaga del nostre temps, això dels llibres a dojo sobre el tema que calgui i que estigui 'de moda'.
2 comentaris:
I cinc anys més tard no hem aprés res. A meitat de desembre de fa 5 anys, una persona em va avisar del que venia, no se com ho sabia, pero li vaig fer cas, em vaig vendre el cotxe, i vaig fer bé.
No crec que els humans aprenguem mai res de l'experiència, tot s'oblida, es reinventa i s'adapta al que convé, en tot cas
Publica un comentari a l'entrada