HISTÒRIA OBLIDADA O ARRANJADA: ESPARTERO I MÉS COSES

 

Una de les dèries dels poders públics, amb el suport de comissions diverses, és el tema de revisar els noms de carrer. El meu avi ja es queixava dels canvis constants, en ocasions més o menys justificats però, en d'altres, arbitraris i lligats a ideologies diverses. Això no afecta tan sols els noms de carrer sinó molts altres noms els quals, en un moment determinat, semblen incomodar. Per exemple, el 'Teatre Espanyol', un dels més antics del Paral·lel, ha rebut noms diversos des de fa anys, que no han durat gaire. Tot menys, això sí, recuperar el nom 'original', ni que sigui escrivint-lo en ortografia catalana. Hi ha qui voldria canviar el nom de la plaça d'Espanya, del Poble Espanyol... Potser en algun moment ho faran. 

Un carrer de Barcelona es deia 'Duc de la Victòria', que feia referència al general Espartero. Ara es diu 'Carrer del Duc', i fins i tot es pot referir a un tipus de mussol. El Mirador de l'Acalde el va inaugurar l'alcalde d'aleshores, com que era Porcioles ara ha quedat 'alcalde' tan sols, un alcalde eteri i polivalent, vaja. En tot plegat, a banda de la ideologia, també hi ha una certa parcialitat lligada als noms que son d'origen castellà i els 'nostres'.

Espartero va ser un militar molt implicat en la guerra carlista. Un militar de la seva època, amb una llarga vida que podria generar una sèrie de categoria. La meva mare cantava una cançó de saltar a corda on aquest personatge era el protagonista, la seva popularitat va ser immensa. S'ha dit i repetit, fa poc encara ho vaig llegir en alguna d'aquestes 'cites' que es fan als diaris, sovint de memòria i sense documentar-se, sobre allò de que aquest senyor va dir 'que s'havia de bombadejar Barcelona cada cinquanta anys'. Ell ho va fer amb el motiu d'unes revoltes, en la seva època, que era tan diferent de la nostra. Però sembla que la frase en qüestió no la va dir mai. Tan és, ja s'ha fet 'oficial'.

Mentre Espartero ha passat al costat fosc de l'imaginari, el general Prim, que era un senyor nostrat, assassinat en estranyes circumstàncies, qui també va bobardejar Barcelona, sembla no desvetllar tanta mania i tenim estàtues de Prim a molts indretes, com ara la Ciutadella o el seu Reus d'origen, i carrers dedicats a ell, sense que, de moment, es qüestioni el nom. Ep, tampoc no vull pas que les treguin, però així son les coses.

No és l'únic cas. El Marqués de Comillas ja se sap que comerciava amb esclaus -i amb moltes més coses- i ja en van treure l'estàtua del monument famós. I això que Verdaguer li va dedicar versos i tot, abans de partir peres amb ell i amb el bisbe. La història de Verdaguer compta amb lectures mítiques que fan d'ell una mena de revolucionari esquerranós enfrontat als poders, quan les coses no son ben bé així. 

Mentre el Comillas ha rebut tota mena de penjaments s'ha anat molt més amb compte amb Güell, qui va col·laborar amb López i el va ensinistrar en molts negocis. Encara més, la fortuna 'negrera' de López va passar als Güell per casament de la filla i hereva amb un Güell. De tot plegat hi ha documentació, biografies i el que es vulgui però això tant és. Els Güell van ser mecenes de Gaudí qui era, de gran, un senyor ben conservador. 

Tot plegat no treu a ningú mèrit professional i tot s'ha de situar en èpoques molt diferents de l'actual. Sobre els esclaus negres, no sembla que les festes d'indians vagin de baixa, per cert. Ara crec que fan una exposició sobre l'esclavisme nostrat i cal dir que una gran part de modernisme el van pagar fortunes amb origen més o menys colonial i esclavista. Ens agradi o no hem de viure entre contradiccions però això de quedar bé amb poc 'gasto' canviant noms d'on sigui resulta, sembla, molt del gust 'progre' de cada moment. El franquisme, com era d'esperar, va canviar un munt de noms de tot, alguns de forma totalment ignorant i arbitrària, és clar. Per  això ara caldria demanar més seriositat a l'hora de refer les coses o batejar indrets diversos. 

M'he baixat de la xarxa una biografia d'Espartero, 'Espartero, el Pacificador', d'Adrian Shubert. És molt extensa, espero acabar-la, amb paciència. Shubert és un hispanista canadenc, millor així, ja que des d'una certa distància potser no és tan complicat entrar a fons en aquestes figures amb tanta mítica, bona i dolenta, al darrera. Del segle XIX en sabem poca cosa, el  tema de les horribles guerres carlistes ens queda molt lluny. Franco, per cert, va bandejar el nom d'Espartero de molts indrets, el devia trobar 'massa liberal'. Per cert, tant Prim com Espartero, de ser ambiciosos  a l'estil napoleònic, i no pas uns militars d'una peça, del seu temps, cadascun a la seva manera, podien haver assolit la corona monàrquica, però ni l'un ni l'altre no la van voler. 

https://www.galaxiagutenberg.com/producto/espartero-el-pacificador/

https://es.wikipedia.org/wiki/Baldomero_Espartero

https://metahistoria.com/novedades/espartero-el-pacificador-rb/