Recupero uns quants acudits de Perich que vaig incloure fa anys en una xerrada virtual sobre la Transició. Si se'ls dona una nova lectura resulten prou vigents, tot i que la societat ha canviat i l'humor, potser també. Avui, m'ho sembla a mi, la ironia de la qual es presumia a casa nostra s'ha perdut força, tot és més explícit i evident.
No recordava que el gran Perich hagués mort tan jove. Se li han fet homenatges però, crec, de poca volada i una mica 'per quedar bé'.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Perich_i_Escala
10 comentaris:
El cert és que el Perich ens va acompanyar força anys i era una espurna per encendre el foc d'una bona crítica. Està molt bé que el facis servir. Cada acudit té un fons amarg per tots els incompliments socials que patim fins ara, i això encara fa mal al cor. Una abraçada, Júlia.
Autopista es un dels meus llibres de capçalera. El que passa és que la meitat dels aforismes o acudits, avui en dia no es publicarien.
Es que...ni las prostitutas pasan de moda, ni las comisiones pasan de moda, ni el hacerse pensionista de poco poder adquisitivo pasa de moda, ni las ideas totalitarias de uno y otro signo pasan de moda.
Y vivir no es una moda (quizá pueda haber un modo de vivir, no lo niego), pero vivir conlleva a ser coetáneo con la época, y siempre se han repetido parámetros similares, sobre todo para aquellos de las capas menos favorecidas.
Una abraçada forta.
Salut
Estimada Olga, estic molt contenta de veure't aquí i en el teu blog. Malauradament jo tinc problemes diversos de salut, a partir d'un ictus que vaig patir a finals de juliol, i escric molt menys del que m'agradaria. Una abraçada.
No creguis, penso que molts son vigents i sí que es publicarien, la censura actual va sobretot a l'entorn d'altres temes 'de moda´
Moltes coses semblen haver millorat però els problemes més seriosos no desapareixen i això de la revifalla de l'extrema dreta, aquí i a tants llocs, no m'ho hauria pensat pas. Una abraçada
Si fem una mica de memòria veuràs que ja ens ha passat en altres ocasions. Recorda que la paraula "reaccionari" esdevé de reacció de la dreta contra l'esquerra. Ha arribat fa més de cent anys per quedar-se.
A El Egido (Almeria) són a l'alcaldia i allà els terratinents són pocs, i la resta són obrers del camp, i són aquests els que voten "reacció" quan veuen incomplertes les seves esperances.
Així que una mica de culpa també la té l'esquerra de la pujada d'aquestes ideologies.
Cal prometre poques coses en un programa entenedor, i intentar complir-les i si no es pot explicar el perquè.
Una abraçada
Salut
Mira, Júlia, ahora mismo acabo de leer esto y donde pone Francia puedes poner España:
"El hundimiento de Francia no hay que achacarlo a la democracia y a su incapacidad de plantar cara al totalitarismo, sino a la incapacidad de los franceses de preservar los valores que la democracia lleva asociados"
'La agonía de Francia'
Manuel Chaves Nogales
Els polítics son un reflex de la resta, tot i que la societat, avui, és molt diversa i complicada. L'esquerra s'ha centrat en aspectes que no son els centrals de la democràcia, o així m'ho sembla, és un problema de tota l'Europa propera, crec. Avui mateix em sorprenia veure la gent tan enfadada perquè el retard de trens i busos, a causa d'unes obres, no els havia permès 'anar-se a divertir amb els carnavals'. Massa farts, que diria el meu pare. La gent més explotada, en general, té poc accés als mitjans de comunicació. Simplifico perquè no és fàcil explicar el tema.
Correcte, correcte, Estic completament d'acord.
Avui impera el lúdic, i hem normalitzat allò que no és natural.
Salut
Publica un comentari a l'entrada