VEDETTES, PESCADORS I CANVIS DIVERSOS

 

Llegeixo al diari que ha mort Merche Mar, antiga vedette del Molino mític. No se sap  ben bé l'edat que tenia, crec que era menys gran del que molta gent pensa ja que aquests artistes començaven molt aviat a treballar. Quan El Molino es va reformar, cap al 2010, ella va fer un temps de 'mestre de cerimònies'. Malauradament la revifalla no va anar bé, malgrat les provatures i les bones intencions. La reforma em va semblar prou respectuosa tot i que hi ha gent a qui mai no agrada res.

Ara crec que el local se l'ha quedat l'ajuntament, com tants altres, i alguna cosa s'hi va fent. Estic molt desconnectada de la vida nocturna i d'oci, així que no en puc parlar gaire. El vell Molino va aguantar molts anys però els costums canvien i no podia ser el mateix, com és lògic. Per sort encara vaig poder gaudir, tot i que per poc temps, dels seus espectacles 'tradicionals', amb figures emblemàtiques com Escamillo. La nostàlgia sempre és inevitable però tot canvia i evoluciona. Molts d'aquells acudits que es feien allà actualment resultarien estranys i fins i tot políticament incorrectes o de mal gust. S'ha estés, de forma potser inevitable, un nou puritanisme, lligat, com sempre, al tema sexual, d'una manera o d'una altra.

Llegeixo també avui, al diari, que s'ha reformat i obert a la gent el moll de pescadors. En el fons tant El Molino com el Moll de Pescadors no seran mai mes el que havien estat, s'han 'domesticat'. Queden pocs pescadors, ja, a la Barceloneta i suposo que han esdevingut una mena d'espècie protegida. Jo havia anat alguna vegada a dinar al restaurant antic, que era per als treballadors però on podies anar demanant permís per accedir-hi. També m'agradava anar a veure la processó del Carme, que suposo que continuarà celebrant-se.

Els canvis a la zona del port i de les platges, en general, han estat immensos a partir dels anys olímpics. També s'accedirà a la zona de la torre del Rellotge i fins i tot hi faran visites comentades. Ara tot son itineraris i visites i rutes comentades sobre passats irrecuperables. Tot és, en el fons, turisme i consum cultural. I potser està bé que sigui així, millor això que el silenci i la desaparició. La gent jove d'avui tindrà records molt diferents dels meus i també, en algun moment, perdrà referents i entomarà canvis diversos. És la vida.

Merche Mar, amb la col·laboració d'un periodista, va escriure un llibre de memòries. No és res de l'altre mon, una curiositat, el dec tenir per casa. Durant un temps, a l'època daurada dels blogs, en vaig obrir un, anònim, fent veure que jo era una vedet retirada. Hi ha qui es va pensar fins i tot que jo era la Merche Mar i al capdavall ho vaig deixar córrer. Avui això dels blogs també ha anat de baixa i molta gent que semblava súper experta ha desaparegut. Els experts feien xerrades i pontificaven sobre allò que es podia o no escriure als blogs. Tot és efímer, començant per nosaltres.