ROSES COLOMBIANES, UNA DATA CERVANTINA I UN SANT INEXISTENT I CLASSISTA

 

Avui he llegit que aquest any es pensen vendre uns set milions de roses, la gran majoria arribades de Colòmbia i alguns altres països llunyans. Fa anys que tot això de Sant Jordi, les roses i els llibres, no m'emociona gaire, la veritat. L'abaratimentment de les roses té a veure amb el seu origen, és clar. La majoria de tradicions que passen per genuïnes tenen un origen dubtós o estrany, reconvertit segons convé. No sé si els qui cultiven aquestes roses deuen tenir un contracte de treball digne, val més no investigar gaire.

Hi ha qui no celebra Sant Valentí perquè se suposa que el dia dels enamorats nostrat és Sant Jordi. No crec que sigui ben bé així, però jo no celebro aquestes dates ni tampoc dies del pare, de la mare i de qui sigui. M'agrada que el meu marit em regali la rosa, ep, tots som humans. El dia del llibre, crec, el va triar el Gremi de Llibreters i té a veure amb la data de la mort de Cervantes. És clar que hi ha qui creu que fins i tot Cervantes es deia Sirvent i els malvats espanyols ens el van reconvertir. Per conspiracions que no quedi. 

Sant Jordi és un de tants sants inexistents que va salvar una noia, precisament la filla del rei. Mentre el drac es va cruspir les filles del poble la cosa no va semblar prou greu. La història s'ha refet amb l'arranjament de què, precisament, fos la princeseta la primera en ser triada de forma atzarosa per a servir de menja saborosa al bitxo malèvol.

Durant un temps fins i tot vaig sentir a dir que el xicot regalava la rosa a l'enamorada i aquesta li regalava un llibre. No sé d'on va sortir això de l'intercanvi, la veritat. Fa anys les roses eren cares, quan les entitats de crèdit van començar a fer regalets commemoratius regalaven clavells, que eren més barats. També et regalaven algun llibre si ingressaves una petita quantitat, eren d'altres temps. Les entitats de crèdit ara tenen d'altres prioritats.

Quan es parla de cultura, de tradició, no s'entra a fons en el origen i les característiques reals del que celebrem. La festa 'de la rosa i del llibre' ha arribat a un excés de massificació i a més de regalar roses a les enamorades es regalen roses a qui sigui i sense manies, fins i tot com a ganxo comercial. No sé si es poden trobar encara algunes roses genuïnament catalanes, n'hi deu haver poques i cares. Ven roses tothom, escolars, associacions, esplais i basars xinesos.

No diré que no sigui un dia especial però les massificacions fan perdre romanticisme. Pel que fa al llibre, ja es fan molts llibres per vendre's per Sant Jordi, la majoria son novetats i fa dies que els estan promocionant. És una mica com allò de cosir roba per a les rebaixes. Molts llibres els promocionen els mitjans de comunicació al qual pertany l'escriptor o l'escriptora. Ja pots escriure un bon llibre, si no tens coneguts visibles en parlaran poc o gens. Hi ha qui té el coratge de fer ell mateix la promoció, moltes presentacions, notes a instagram cada dia, coses així. Recordo fa anys com un conegut que col·laborava amb un diari va ser acomiadat perquè no va lloar prou a fons 'un dels seus autors'.

Jo he escrit uns quants llibres, crec que la majoria son tant o més bons que d'altres més coneguts i que 'es venen'.  De fet l'important es vendre. De tots els llibres potser alguns, pocs, passaran a la posteritat, la posteritat no sempre és justa, tampoc. Per sort els coneguts i saludats, tot i que no pas sempre, compren el teu llibre, en general, encara més si el presentes al barri, al poble. Les audiències de la tele també es valoren segons quantitat de públic, allò de 'a les minories, sempre' resulta molt poc rendible.

El que passa és que avui escriu molta gent. És un bon senyal, molta gent pot escriure un llibre digne, avui. Vendre'l és una cosa molt diferent. Hi ha més gent escrivint que no pas llegint, diria jo. Tot és negoci o ho vol ser, cosa que no resulta gens fàcil, per cert. Es parla sovint del gran valor de la lectura però es poden llegir moltes bestieses, també en paper.

Les temàtiques tenen el seu pes. Avui es fan llibres que evoquen llocs diversos, hi barregen fets històrics i personatges reals, després del llibre, aleshores, es pot fer 'la ruta'. No critico res, la lectura ha de distreure, un altre tema és que es mitifiqui massa i de forma general.

Aquests dies he llegit insults diversos sobre Vargas Llosa, passant per alt el tema literari. Jo, fa anys, tenia mania a Pla. És el que passa amb els contemporanis o si coneixes massa la biografia dels autors, poques aguanten una anàlisi moral. Jo tinc mania també a d'altres, oportunistes que aprofiten els seus espais professionals a la tele o els diaris per fer-se la propaganda, sense manies ni matisos, parlant del seu llibre i passant de la resta. 

Ara mateix estic escoltant a la ràdio la promoció d'uns llibres i unes autores ben valorades i que a mi no em fan ni fu ni fa. El tema de la qualitat és relatiu i de vegades tot plegat sembla que va una mica com la borsa, puja, baixa, desapareix... 

Bé, no cal ser massa iconoclasta, visca les roses colombianes i els llibres que surten per la tele més del compte. Jo també soc influenciable però darrerament ja em compro pocs llibres i, en general, més aviat no-narratius, amb alguna excepció. En d'altres ocasions ja he explicat les meves tristes experiències com escriptora, quan encara pensava que potser em faria famosa i... rica. Per sort una petita editorial m'ha publicat en aquests darrers anys alguns  llibres. Els mitjans també discriminen editorials, per cert. Al capdavall parlo de lectura i llibres però penso que en d'altres camps, com ara el de la música, el del teatre, deu passar si fa no fa. La sort i l'atzar, diuen, també compten. No diré que no.

En tot cas això de Sant Jordi no és un cas únic, tot canvia i te tirada a l'excés. Els llibres havien estat un valor apreciat però ara també es llencen sense manies o es revenen per quatre rals. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Invenci%C3%B3_de_la_tradici%C3%B3