ENS HEM TORNAT VATICANISTES?

 

Poques coses em sorprenen ja, darrerament, pero el cert és que no hagués imaginat que, en uns temps força descreguts com els que corren, la parafernàlia a l'entorn de la mort del Sant Pare prendria unes dimensions tan exagerades. Som un estat suposadament laic pero els dies de dol, a Catalunya, han suprimit fins i tot alguns actes de Sant Jordi, poc significatius, com ara una xocolatada que jo pensava que ja ni es feia. A l'escola, fa anys, ens havien enviat algun vídeo de la xocolatada, propaganda pujolista, de fet. A Pujol sembla que també se l'està 'reivindicant' darrerament, sense gaire manies. Passem d'un extrem a l'altre que dona gust.

Ahir, al programa Més 3 24, al menys el professor Burgaya va intentar posar una mica les coses a lloc, pel que fa a les virtuts del Sant Pare traspassat, molt magnificades aquests dies. Una persona jove em va comentar que si era tan humil com havia arribat a Sant Pare, per exemple. Si ets un capellà humil i amic dels pobres potser tries d'altres activitats més que no pas destacar a la feina. Crec que moltes bones intencions d'aquest senyor van quedar al nivell de la teoria i, posats a buscar exemples de tot plegat dono moltíssim més valor a gent com la Victòria Molins, per exemple. El seu capteniment amb les dictadures xilena i argentina, per exemple, gairebé no s'ha comentat. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Vict%C3%B2ria_Molins_i_Gomila

És clar que, per comparació amb d'altres, diuen, era del milloret. Doncs depèn, comparat amb Joan XXIII, que va tenir menys temps i moltes més dificultats... S'ha estructurar un discurs amarat de lloances exagerades, agradi o no era el representant d'un poder molt discutit i criticat, que no va rebatre, per més que intentés matisar en ocasions. 

Sembla que el tema ven. La pel·licula 'Conclave' ha revifat i potser Cercas hagués venut llibres igualment, però el cert és que el tema del seu llibre ha tingut el suport de les circumstàncies. Vicenç Lozano és expert en el tema i també ha escrit una novel·la amb intrigues vaticanes, per cert. Hi ha molts llibres i pel·lícules, i no és d'ara, sobre cardenals, lluites de poder vaticanes i coses per l'estil, unes quantes ja tenen uns anyets. 

Sembla, doncs, que tot això del catolicisme, els papas i els cardenals, deu tenir més pes del que em pensava. El tracte donat a les dones ja seria, en un altre context, motiu de rebuig generalitzat, però no és així, pel que sembla. Fins i tot sembla que les veus més crítiques van amb compte per no ofendre, i tampoc no fan brometa aquests dies, quan a llocs com 'Polònia' sovint n'han fet de ben barroera, sobre temes papals, brometa de mal gust i amb poca gràcia i la gent es veu que reia molt.

El tema ha ocupat un gran lloc dels informatius i dels debats. Evidentment va parlar contra les guerres i en favor de la pau, però limitant-se sovint als conflictes més coneguts. I això, al capdavall, ho ha fet molta més gent. No s'hi val a dir que no li van deixar fer el que volia, era un adult i tenia poder, o això crec. I si no li han deixat fer que diguin qui manava més que no pas ell, ep. 

Ara vindrà l'elecció d'un Sant Pare nou, no se si es faran juguesques, encara en tenim per dies. Tampoc no vull anar massa enllà en el tema, no soc 'experta' i no sé qui dona els títols d'expertessa. En tot cas sempre es pot arranjar la qüestió amb allò de què tothom te llums i ombres. Però la manca de crítica seriosa sobre el que sigui i les exageracions hagiogràfiques, encara que sigui amb motiu de traspàs vital, em fan angúnia. La veritat, trobo a faltar els temps de gent com la Paloma Gómez Borrero, que ho tenia més difícil i sí que era una experta.