BEST SELLERS DEL PASSAT REMOT

 

Morris Langlo West (1916-1999) va ser un novel·lista i guionista australià. Crec que els seus llibres més coneguts, a casa nostra, han estat sobre tot ‘L’advocat del diable’ (1959) i ‘Les sandàlies del pescador’ (1963). El primer em va venir al cap quan, aquests dies, parlaven de la declaració de ‘venerable’ a Gaudí i de la seva suposada futura beatificació. Sobre el segon hi he pensat  amb tot això del Sant Pare i, també, a causa de la realitat actual del Dia del Llibre, tan massificat. 

Avui hi ha molts llibres sobre tot tipus de temàtica, també sobre temàtica vaticanista, però fa anys en sortien menys i alguns d’èxit els llegia tothom, sovint gràcies a intercanvis i manlleus o a edicions econòmiques, d'aquestes que es desmanegaven amb facilitat.

‘Les sandàlies del pescador’ va ser un d’aquests llibres coneguts i comentats per gairebé tothom, per poc que llegís. Més endavant se’n va fer una remarcable pel·lícula, amb Anthony Quinn de protagonista, que va tenir molt d’èxit. Més endavant l’escriptor en va fer una mena de continuació, ‘Els bufons de Déu’ però ja no va ser un llibre tan llegit. Tot va a tongades, modes i tendències.

West va publicar en moltes llengües i va vendre moltíssim. Quan ja era conegut venia més d’un miler de còpies de cada llibre. Els seus llibres s’interessaven per la política internacional i la relació de l’església catòlica amb aquesta política. Va tenir una infantesa difícil, va estar uns anys en un seminari però després se’n va sortir, es va casar i es va allistar, l’any 1941, a la Força Aèria Australiana. 

Va deixar Austràlia el 1955 i va viure a diferents països per retornar al seu l’any 1980. Va ser corresponsal del Daily Mail al Vaticà. Un dels temes recurrents de l’escriptor és sobre si la violència pot ser moralment defensable, fins i tot en casos d’agressió. Hi ha dilemes que sovint no tenen una solució clara. Malgrat els seus èxits i premis no va aconseguir l’acceptació de la crítica literària australiana. Un fet força habitual en el cas dels escriptors que tenen molt d’èxit popular, per cert.

Separat de la seva primera dona, amb qui havia tingut dos fills, no va poder aconseguir l’anul·lació per casar-se amb la segona i va tenir problemes durant molt de temps amb membres de l’església catòlica, tot i que es considerava un catòlic compromès. Va morir als 83 anys, el 1999, a Nova Gal·les del Sud.

‘Les sandàlies del pescador’ es va estrenar en cinema el 1968, dirigida per Michael Anderson i protagonitzada per Anthony Quinn qui, amb aquest i d’altres títols, es va convertir en un actor imprescindible de l’època. Basada en el famós llibre de West explica com un bisbe ucranià, condemnat a treballs forçats en una presó soviètica és alliberat i enviat al Vaticà com assessor. L’anomenen cardenal i quan mor el Sant Pare, de forma sobtada, per una sèrie de circumstàncies atzaroses, es triat com a Papa. El nou pontífex dona de seguida mostres de modernitat. 

La situació mundial es troba a prop d’una guerra nuclear. Xina és víctima d’un embargament per part dels Estats Units cosa que provoca la fam al país. El nou Papa viatja a la Unió Soviètica i intenta imposar la seva autoritat espiritual en favor de la pau. El dia de la seva coronació es treu la tiara i anuncia la renúncia als bens materials de l’església catòlica, per tal de pal·liar la fam del poble xinès, decisió molt ben acceptada per tothom.

Fa amistat amb un teòleg i home de ciencia, d’idees heterodoxes que en alguns casos s’oposen als dogmes catòlics. Malgrat la seva amistat autoritza la censura a les obres del seu amic per part de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El teòleg avançat mor poc després d’aquests fets, inspirats en personatges com Teilhard de Chardin.

La pel·licula va comptar amb un repartiment de categoría, a més a més de Quinn hi trobem John Gielgud, Vittorio de Sica, Leo McKern, Oskar Werner… Ja podeu suposar que la presencia de dones significatives és minoritaria. La música va ser composada per Alex North i va guanyar un globus d’or.

Amb els anys vam tenir un sant pare que també provenia 'de l'Est' però va ser forá diferent al de la pel·lícula, crec. Això de repartir els bens del Vaticà per tal de pal·liar les misèries encara no s'ha esdevingut, que jo sàpiga.  La pel·lícula s'ha vist alguna vegada per la tele, el llibre no crec que es llegeixi gaire,  actualment.