PRIMAVERA REVOLUCIONÀRIA (1848), MÉS ENLLÀ DELS TÒPICS I LES SIMPLIFICACIONS

 

Christopher Clark (Sidney, 1960) és un prestigiós i guardonat historiador australià, professor de la Universitat de Cambridge. En castellà podem trobar els seus libres Sonámbulos. Cómo Europa fue a la guerra en 1914; Tiempo y poder. Visiones de la historia. Desde la guerra de los Treinta Años al Tercer Reich i Las trampas de la historia. De Nabucodonosor a Donald Trump.

Un dels seus darrers libres publicats és ‘Primavera revolucionaria (La lucha por un mundo nuevo 1848-1849), editat per Galaxia Gutenberg, el 2024

En aquest llibre l’autor analitza les revoltes de l’any 1848, una sèrie d’esdeveniments molt importants, difícils d’encotillar o simplificar ja que presenten característiques diverses. És un llibre extens, que cal llegir amb atenció i paciència i que intenta resumir el procés dels fets al llarg de vuit-centes pàgines. Les desigualtats socials, amarades de crisis i revoltes van ser importants però, segons l’autor, no van ser causa directa dels diferents fets, ja que aquestes serien, més aviat, polítiques. Es demanava llibertat de premsa, d’associació i reunió, reformes electorals, constitucions, i també l’ampliació del dret a vot, encara molt minoritari (a França era d’un 1 per cent).

Les revoltes no van ser l’efecte d’una conspiració planificada, sinó una cosa més espontània però profunda, marcada per l’agitació social, la divisió entre revolucionaris i la contrarevolució. La repressió va ser molt dura, però hi va haver canvis constitucionals que van ser duradors. Liberals i radicals no van anar plegats per tal d’intentar emprendre transformacions polítiques. Hi ha elements en aquelles revoltes que s’escapen de l’anàlisi com aigua en un cistell. Trobem un munt de localitzacions, de protagonistes, d’opinions i consignes, en ocasions contradictòries. Tot és d’una gran complexitat. Moltes preguntes queden sense resposta al final del llibre i potser se n’obren més encara. L’important del llibre és el gran volum d’informació i les reflexions que aporta l’autor.

Les forces populars prenen cert control, ja es poden autoanomenar socialistes o comunistes (Marx i Engels donen a conèixer el seu Manifest l’any 1848). La coexistència de diverses forces polítiques, de diferents sectors socials, es pot percebre en diferents pintures de l’època. Per a molts liberals l’important era la reforma política i no els feien massa gràcia les transformacions socials o l’abaltiment de la desigualtat. Van sorgir nous diaris socialistes, nous líders i pensadors, que van assolir prestigi polític. 

Era aquella una societat d’una gran duresa per als desafavorits. Coses com el treball infantil a partir dels set o vuit anys o la situació de la dona eren punts molt foscos i que generaven revoltes, en ocasions lligades a la subsistència precària. Tot i amb això no sempre coincideixen les zones on es passa més fan amb les revoltes. En ocasions es tractava de reaccions esporàdiques, sense lligams amb moviments d’oposició. A tot plegat s’hi sumava la força emergent del nacionalisme, més emotiu que raonat. L’exaltació de la nació comportava una mena de sobirania popular, més lligada al poble que no pas a les dinasties regnants.

Malgrat l’augment del dret a vot a conseqüència d’alguns dels moviments, en alguns casos això va representar una mena de tornada a l’ordre. Tot i la repressió las revolucions de 1848 no es poden considerar un fracàs, en alguns països es van produir canvis constitucionals duradors. Després de 1848 van quedar bandejats els reptes radicals de l’esquerra i l’ordre liberal va aconseguir l’hegemonia. 

Resulta difícil comentar de forma acurada un llibre tan extens, en el qual cada apartat, en ocasions cada paràgraf, poden ser objecte de debat i valoració. Té moments durs, com ara quan descriu la misèria d’alguns indrets, els sagnants i cruels enfrontaments. Per als poc experts en el tema, com jo mateixa, ajuda a relativitzar mites revolucionaris, en ocasions sembla que després de la Revolució Francesa tot ‘havia millorat’. Ens passeja per una Europa convulsa, amb l’ajuda de mapes inclosos a l’inici i retrobem o descobrim un nombre ingent de personatges rellevants. L'afany de globalitat i les mencions a indrets diversos en ocasions compliquen la comprensió, malgrat ser molt interessants i precisar de cerques puntuals durant la lectura.

És un llibre per llegir sense pressa i rellegir quan calgui. Potser l’extensió ens faci respecte, som en una època de pressa i poca reflexió, de conclusions simplistes i d’una literatura de consum que fa servir la història, sovint, de forma frívola o fulletonesca. Un bon llibre per a regalar-nos per Sant Jordi, més enllà de l'allau de novetats oportunistes que ens promocionen.