Acabo de sentir per la ràdio que ha mort Vargas Llosa, als vuitanta-nou anys. He escrit sobre ell en diferents ocasions i, per tal de valorar i conèixer com va anar tot allò del 'Boom', comptem amb l'excel·lent llibre de Xavi Ayén, que també he comentat en alguna ocasió.
Amb motiu de la seva mort segurament es parlarà a bastament de la seva vida i de la seva obra. Ha estat un home controvertit, amb una vida personal complexa i una mica estranya, i amb una ideologia que va evolucionar cap a la dreta-dreta. Va ser castrista però cal dir que ho va deixar de ser, a més de per motius ideològics, a causa del desengany en saber que Castro havia empresonat demòcrates coneguts seus. Tot plegat fa que hagi tingut detractors, sovint no és fàcil destriar vida i obra, en el cas dels nostres contemporanis.
Avui tot allò del boom hem de reconèixer que va ser una campanya ben orquestrada, cosa que no treu mèrit a ningú. Autors tant o més bons que ell i García Márquez no van tenir tanta sort, ni agent literari de culte, no han guanyat cap Nobel i han passat més desapercebuts o estan oblidats. En això de la literatura, com en l'art i en tants coses, compta molt el moment, la promoció i, també, la casualitat, l'atzar.
Vargas Llosa era molt treballador, molt més que García Márquez, amb qui van passar de ser amics íntims a enemistar-se seriosament, un tema que ha fet vessar molta tinta. Van tenir sort, ben instal·lats a Sarrià, promocionats per Balcells, no es pot negar que van remoure el mon literari de l'època.
Durant una època vaig llegir tots els seus llibres, dels darrers me'n falten alguns. Ja no llegeixo tant, ni tant de pressa. Quan era molt jove i estudiava a l'Escola Normal, als vespres, vaig tenir la sort d'ensopegar-me amb el professor Tuson, que havia caigut allà per casualitat. Tuson ja es mort, com tanta gent. Va evolucionar cap a un catalanisme interessant, tot i que en aquell moment ens va reconèixer que tan sols sabia alguna cosa sobre Espriu.
Ell ens va recomanar 'La ciudad y los perros', un llibre impressionant, encara més aleshores, del qual hi ha una versió en cinema força digna. També vam llegir, és clar, 'Cien años de soledad'. Segons la meva opinió personal, així com hi ha un gran nombre de llibres de Vargas Llosa excel·lents, García Márquez, més enllà del seu gran èxit, que avui compta amb una sèrie a les plataformes, molt interessant, no va assolir després la mateixa volada. Però tot és opinable i jo mateixa canvio d'opinió quan faig relectures.
Al meu barri, en aquells anys tan excitants per diferents motius, hi havien obert una llibreria, 'Azteca'. La va obrir una senyora que provenia de l'exili. Ja no existeix, llàstima. Li vaig demanar 'La ciudad y los perros', em va dir que era un llibre molt bo i em va fer descompte. Va ser un llibre que vaig arribar a comentar molt, juga amb el temps i d'entrada et fas una mica d'embolic, avui aquella tècnica ja no és tan innovadora, és clar. Tuson ens va explicar que era una mica com la vida, com el pensament, que va i ve d'unes coses a les altres. Allò que en diuen 'realisme màgic' ha estat molt imitat, copiat i, fins i tot, millorat.
Un dels darrers llibres que recordo haver llegir de Vargas Llosa va ser la impressionant 'La guerra del fin del mundo'. Pel mig, molts altres. A Vargas Llosa, a Espanya crec que el van fer marquès i tot. Tan sols ens faltava el seu romanç amb la Preysler, després d'haver estat casat amb la tia i la cosina, o el seu refús de l'independentisme, per tal que se li agafés mania. Però és un gran autor, que demana relectures i valoracions una mica objectives, cosa difícil.
No entro en el tema biogràfic, no cal, tot és per la xarxa. Amb ell i amb altres vam enriquir el nostre castellà, més enllà de les fronteres hispàniques, i vam saber que hi havia moltes maneres d'escriure i explicar. L'entusiasme lector d'aquells anys, els del tardo franquisme, amb aquell desig de canvi, de lectura i de novetat, pertany al passat. Avui surten llibres a gavadals, un excés, costa nedar entre tanta palla, la veritat. No és un temps ni millor ni pitjor, és diferent. Pel que fa a qualitats literàries, tot és subjectiu, temporal, atzarós. Descansi en pau Vargas Llosa i rellegim-lo sense prejudicis.
https://www.llegir.cat/2014/09/aquellos-anos-del-boom-xavi-ayen/
3 comentaris:
Ja la devies tenir preparada l'entrada. Oi? Això és el primer que he pensat en llegir la notícia de la seva mort. DEP
Què va, he improvistat, en tinc molts records, l'he escrit quan per la ràdio he sentit això de la seva mort, el panorama del meu imaginari es va esborrant, què hi farem-
Son els signes dels temps, a la meva familia ja sóc el primer de la llista.
Publica un comentari a l'entrada