EVOCACIONS IMPROVISADES: JACQUES PREVERT (1900-1977)

 

De tant en tant, per tafaneria o per passar l'estona, m'agrada mirar a internet les efemèrides esdevingudes en tal dia com avui. Constato sovint que hi ha un munt de personatges i esdeveniments que ignoro i molts altres que he oblidat.

Avui m'he ensopegat un dels 'oblidats', tot i que, per  sort, no del tot, que va morir un 11 d'abril. Jacques Prevert (1900-1977), poeta, autor teatral i guionista cinematogràfic francès. El pare era crític de teatre i la mare, una gran lectora. Va deixar aviat l'escola per treballar en una superfície comercial i el 1918 va ser mobilitzat com a soldat. Quan va retornar a París va participar en el moviment surrealista, amb Raymond Queneau i Marcel Duhamel, entre d'altres. Se li atribueixen iniciatives exitoses, com ara allò del 'cadàver exquisit'.

Va fundar, amb el seu germà Pierre, una productora teatral i cinematogràfica. Va ser l'ànima, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, del grup de teatre 'octubre', comunista, tot i que ell era una ànima lliure i es va fer sospitós de trotskisme. Va escriure guions per al director Marcel Carné, el més famós dels quals és el de 'Les enfants du paradís'. L'any 1946 va publicar el llibre de poemes 'Paroles', que va tenir un gran èxit. Alguns poemes seus van ser musicalitzats per diferents cantats, el més popular a casa nostra segurament és 'Les feuilles mortes', que té força versions, una de les més populars la d'Ives Montand.

La seva poesia s'ensenya a les escoles franceses i moltes escoles d'aquell país porten el seu nom. La seva poesia juga a fons amb el llenguatge i crec que és, o hauria de ser, una gran font d'inspiració per al professorat inquiet. 

Poca cosa ens en van explicar quan anàvem a escola, de Prevert, al menys, a mi, ni tan sols a la classe de francès, que aleshores era la llengua estrangera majoritària. Recordo, fa anys i panys, haver anat al cinema, crec que a l'Alexis, a veure un parell de delicioses pel·lícules dels dos germans Prevert: 'L'affaire est dans le sac' i 'Voyage surprise'.

Per internet es poden trobar molts textos seus, poemes recitats i cantats, però en copio un dels més populars.

Le cancre (el mal estudiant)

Paroles, 1946

Il dit non avec la tête

mais il dit oui avec le coeur

il dit oui à ce qu’il aime

il dit non au professeur

il est debout

on le questionne

et tous les problèmes sont posés

soudain le fou rire le prend

et il efface tout

les chiffres et les mots

les dates et les noms

les phrases et les pièges

et malgré les menaces du maître

sous les huées des enfants prodiges

avec les craies de toutes les couleurs

sur le tableau noir du malheur

il dessine le visage du bonheur.

https://es.wikipedia.org/wiki/Jacques_Pr%C3%A9vert