POEMES EVOCADORS, BERNARDO LÓPEZ I LA SEVA ODA FAMOSA

Avui, Dos de Maig, festa de la Comunitat de Madrid. La senyora Ayuso se l'ha organitzat i reinvetat a la seva manera, cosa que ha provocat protestes entre la gent que no és del seu seguici. Encara que no ens agradi, però, aquesta dama té força popularitat, per motius diversos i un tarannà molt particular.

No entraré en el tema. L'origen de la celebració és l'aixecament del poble de Madrid en contra dels francesos, immortalitzada de forma magistral, tot i que força lliure, per Goya, en una imatge impressionant i molt coneguda.

Els qui ja tenim una edat segurament recordem l'inici d'un famós poema commemoratiu dels fets que començava: Oigo patria tu aflicción/ y escucho el triste concierto/ que forman, tocando a muerto/ la campana y el cañón. El poema es molt llarg i poca gent el coneix, més enllà d'aquest inici. Fins i tot en els llibres de llenguatge de l'època fosca poques vegades es trobava el poema sencer. En tot cas el podeu llegir aquí:

                        https://www.poetasandaluces.com/poema/3255/

En el context de la nostra infantesa era fàcil atribuir la tria a dèries patriòtiques franquistes però el seu autor, Bernardo López García, de Jaén, va ser un personatge molt interessant i dotat, amb una obra extensa, malgrat haver mort de forma prematura. Te un monument a la seva ciutat. Jaén es també una ciutat poc coneguda, en comparació amb d'altres. Quan jo era petita cantaven una cançó defensant l'andalusisme de Jaén, que es veu que en ocasions desvetllava dubtes: 'Hay quién dice de Jaen que no es su tierra andaluza...'

Avui el concepte de 'patria' em fa més por que goig, en general, sense distincions. Ferran VII, el 'desitjat', ja sabem que va ser un rei lamentable. Tot i amb això cal recordar que les bones idees no es poden implantar per la força, es va vèncer Napoleó i la seva gent, una victoria que els biopics napoleònics sovint passen per alt, quan els fan al país veí. L'època del poeta va ser complexa i el segle XIX hispànic encara és poc conegut, en general. 

En tot això de la història ens alimentem de mites i consignes i poques vegades es va al rerefons real de tot plegat. En tot voldria recordar avui el poeta que menciono, crec que es mereix un record en tal dia com avui. De la mateixa manera que em considero, m'agradi o no, catòlica cultural, també penso que, malgrat el meu catalanisme, sense excessos patriòtics i sense entrar en polèmica, ep, també tinc cultura espanyola assumida per moltes bandes. 

Bernardo López García va néixer a Jaén l'any 1838 i va morir, força jove, el 1870. Va ser el segon de sis germans, d'una família de comerciants. Va estudiar a Jaén i a Granada i va publicar aviat a revistes de l'època. L'any 1858 era a Madrid, on va continuar publicant. Es va fer popular en publicar el poema del Dos de Maig a 'El Eco del País'. Amb aquest poema es va fer tan famós que l'èxit va enfosquir la seva obra anterior i posterior.

Va ser un home antimonàrquic, de tendències revolucionàries, va participar a la sublevació de Loja, avui poc coneguda, com tantes altres, cosa que va fer que el bandegessin del 'Romancero de Jaén', endegat ab motiu de la visita d'Isabel II. Va tenir amors, una filla, i pocs guanys econòmics. Pagant ell mateix va publicar, el 1867, a Jaén, la primera edició de la seva poesia, que es va vendre molt malament. La misèria i les privacions van malmetre la seva salut. El 1868 va marxar a Madrid i el seu activisme polític el va portar a voltar per terres andaluses. Va morir el 1870.

Una segona edició, pòstuma, de la seva poesia, es va publicar el 1880. Les seves restes van ser traslladades, després de molts esforços i incomprensions, a la seva ciutat, lligades als avatars polítics. Per acabar d'enredar la memòria del poeta, al cap dels anys... el general Primo de Rivera va organitzar un homenatge a la seva memòria.

https://admin.dipujaen.es/diputacion/jaen.es/sociedad/jiennenses-destacados/literatura-humanidades/bernando-lopez-garcia.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_Loja