A la cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell no acabaran amb la del meu avi, enguany. Es veu que es a causa del documental que la tele va passar, ja fa algun temps, en el qual s'afirmava que el compositor d'aquesta havanera -i de dues-centes més- havia estat implicat en negocis relacionats amb prostitució de menors.
La família del compositor ho ha portat a judici i, en tot cas, tant ell com la seva esposa ja son morts. Jo ja no m'espanto de res però em sembla una ximpleria confondre les coses i caure en aquestes decisions lligades a una mena de puritanisme recurrent. Poques biografies son perfectes i per la tele ens fan anar per on volen, en general. També crec que li han 'tret' monuments i plaques.
Hi ha molta afició a això de enderrocar monuments, canviar noms de carrers i condemnar actituds que, en el present, semblen condemnables. Es veu que les altres havaneres de l'autor, menys conegudes, es passaran per alt, de moment.
Més enllà del tema, aquesta havanera sempre m'ha semblat una curiositat. Lloa una guerra espanyola i colonial i, paradoxalment, es repeteix allò de 'Visca Catalunya', sembla un himne independentista, quan la gent la canta amb tota la fe. Les havaneres tradicionals eren en castellà però en les darreres dècades se n'han escrit en català i se h'han traduït unes quantes.
Va ser a finals dels setanta quan els recitals d'havaneres van començar a substituir coses com ara la Nova Cançó, a les festes majors. Se n'ha abusat força i el repertori no s'ha modificat gaire. En tot cas 'El meu avi' era ja una mena de cançó popular que tothom se sabia. Hi ha havaneres masclistes, patriòtiques, carrinclones. El gènere no s'ha renovat com ho va fer Carlos Cano a Andalusia, amb molt poques excepcions. Però 'fan festa' i apleguen un públic generalment grandet. A Calella la cosa és més transversal i ha assolit una massificació horrible i al costat de grups interessants en surten alguns de lamentables, per omplir.
Per sort tenim els guardians de la virtut i la veritat, sempre a punt per recordar-nos els pecats que els convenen, mentre se'n tapen d'altres. Mon de mones.
4 comentaris:
El Premi d'Honor de les lletres catalanes no vol dir necessàriament que el qui el rep sigui un sant, només que escriu bé. Però això se sol confondre.
El problema del Premi d'Honor és que no se sap ben bé què premia, això de 'l'honor' és complicat, deien que l'havien inventat per a 'no donar-li al Pla', precisament.
Se l'agafen amb paper de fumar, barregen l'obra amb la persona, i no està demostrat tot el tema de la casa de barrets que deien que tenia en un documental de TV3.
Oh, i com que ho va dir TV3! Si en aquests temes es fos massa coherent no quedaria literatura, ni pintura, ni música... El pitjor és que ell ja és mort, tot i que la família crec que ho te en judicis. En tot cas no m'espanto de res però sí d'aquest puritanisme d'esquerres, tan perillós i incoherent
Publica un comentari a l'entrada