Avui, en un programa de televisió, i per part d'una noia jove i intel·ligent, he tornat a escoltar un tòpic d'aquells que em fa angúnia, allò de 'jo soc molt de lletres'. Això de ser de lletres justifica de tot, des de les dificultats per fer una operació aritmetica una mica llarga fins al desconeixement sobre temes de biologia o aspectes de física i química.
En general, parlo per intuïció, crec que és molt més freqüent això de justificar-se per ser de lletres, afirmació que sembla tenir una mena de valor cultural afegit, que no pas dir que 'ets de ciències' quan, per exemple, no se sap l'autoria d'alguna obra literària famosa i de gruix.
Malauradament les Humanitats, amb majúscula, han anat de baixa, s'han perdut força coses com el llatí o el grec i el bagatge literari ha quedat força limitat, segons la meva opinió. Per no parlar de temes d'història, per exemple. Fa anys vaig assistir a un cicle sobre cinema històric a la Universitat, jo hi anava per gust però molts alumnes hi anaven justet a firmar i assolir els punts que es donaven si s'hi assistia. No sé si ara això deu funcionar igual. Em va sorprendre que, en fer alguna preguntat al professorat que presentava les pel·lícules, si aquestes no responien ben bé a la seva 'especialitat', refusava dir res quan, de vegades, n'hi hauria hagut prou amb quatre coses de les que apreníem en els batxillerats prehistòrics. La súper-especialització és un altre dels mals del nostre temps.
Fa anys, un conegut, em va justificar les seves dificultats per passar d'euros a pessetes -era a l'època del canvi de moneda- amb això de ser 'de lletres'. Jo, la veritat, pensava que l'absurda afirmació 'és que soc de lletres' ja havia passat a la història. Les persones interessades en la cultura no fan distincions, la curiositat cultural ho abasta tot o així hauria de ser. Ara, amb el google, tot és més senzill, és clar. En tot cas, entenc que no ho podem saber tot, però defensar-nos amb una frase ximpleta em fa angúnia. A mi, a escola, m'agradava tot, el problema era triar. Si els professors tenen grapa no hi ha cap matèria que sigui inassolible. De tota manera a la vida trobes de tot a totes les professions i matèries.
Què vol dir, 'ser de lletres'? Llegir molts llibres? Parlar en llatí? En tot cas sembla que encara queda bé amollar aquesta ximpleria en segons quins moments. El cas és quedar bé amb poc esforç i justificar les nostres comprensibles ignoràncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada